UN BEBÈ MOLT PÚDIC

dissabte, 30 de juny del 2007

Feia dies que no escrivia. Ara estem de 13 setmanes i mig. Acabem de superar la barrera psicològica dels tres mesos , on sembla que tot és més delicat i el risc de qualsevol problema és més alt. I de moment tot va molt bé.
Em trobo força millor. Encara tinc son i m’adormo con si res al sofà, però en general estic menys cansada i no tinc aquells fàstics tot el dia que feien que res de menjar em vingués gaire bé. Tampoc tinc una gana desbordant , com sembla que els passa a algunes noies embarassades que estan del mateix temps que jo ( almenys no de moment) , i faig el que puc per menjar sa , una mica de tot i cuidar-me.
M’ he aprimat dos quilos aquests primers mesos i ara sembla que em mantinc. Pel ginecòleg no sembla cap problema, ja que de moment el petitó/na va creixent al ritme que li toca. Si és així , ja tindré temps d’engreixar-me , tot i que no em faria res tenir una mica de panxeta que delati l’embaràs , perquè el que és ara com a molt algú pot pensar que tinc menys cintura , que m’ he engreixat o que estic més arrodonida però de panxa de prenyi res d res...

Ahir vam anar de visita . Tenia tantes ganes de tornar a veure el peque i de saber si tot continuava anant com cal...
La visita em va tranquil·litzar . Sempre em poso molt nerviosa els dos o tres dies abans de la visita , tement que pugui passar qualsevol cosa dolenta , però fins ara sempre he sortit molt més tranquil·la especialment després de la ECO i de veure el metge que està tranquil i optimista. De moment ens hem fet uns anàlisi de triple screening avançat a les 12 setmanes. Sembla que han sortit bé , però ara cal el cribatge del segon trimestre , quan estigui de 15 , per acabar de decidir o no sobre la conveniència de fer una amniocentesi. Ja veurem..
Teníem moltes ganes d’aquesta eco , per veure si podíem saber ja el sexe del nostre petit , però no hem estat de sort. Ens ha sortit un bebè vergonyós . Com la darrera vegada es movia força , movia les mans, se les acostava a la cara , movia les cames , es girava. Va arribar un moment on estava ben “espaterrat” , perfecte per veure què hi havia enmig de les cames, però el molt vergonyós va i s’ hi posa la ma just a sobre. Com que sembla un belluguet al cap de poc treu la mà i sorpresa.. just enmig de tota la zona hi havia el cordó umbilical , de manera que tapava força la situació i el metge no s’atrevia ( o no es volia atrevir) a fer cap pronòstic sobre si era un nen o una nena.
UFSSSSSSSSSSSSSSS això vol dir que ,en cas de no fer l’amnio ,ens toca esperar fins a principi d’agost... en fi.. paciència..
Us deixo un parell de ecos per veure com ha avançat el nostre petit/a .Medeix el doble que la darrera vegada: 7 centímetres , del cap al cul , sense comptar les cames que les hi vam veure prou llargues i ben formades.
A la primera es veu cap i cos , amb les cames plegades.El cap continua essent molt gros , però ara sembla que la forma és més arrodonida . En aquesta no , però en altres ecos es veuen perfectament els dits i els braços. A l’altra eco es veu el bebè des de dalt, està assegut i amb les cames estirades , per això , com que representa que el mirem des de dalt , es veu el cap , part de espatlles-braços o el que sigui i les cames i peus ben estirades.
A que està guapissim/a ?



3 comentarios:

Anònim ha dit...

Hola!! He arribat al teu blog de casualitat, suposo que arrel del comentari a un altre blog... jo ara estic embarassada de la setmana 27, i la veritat és que es molt emocionant!! Espero que et comencis a trobar millor aviat

Dolors ha dit...

Gràcies Noe.. jo també m' he passat pel teu bloc.. t'afegeixo als meus links.. t'aniré seguint :-) Molta sort!

Silvia F.Keros ha dit...

Hola! Jo estic embarassada d'11 setmanetes i tres dies, i tinc moltíssimes sensacions realment estranyes!! Aniré passant per el teu blog, doncs el trobo molt interessant i així, és possible que em senti una mica més acompanyada i identificada amb algú altre! Espero que et vagis trobant millor!!