El millor regal de Nadal... la nostra filla!

Hola a tots! Ja em sap greu haver trigat tan a donar senyals de vida , però això de tenir un fill i adaptar–se a la nova situació no deixa gaire temps lliure. I si a sobre coincideix amb festes d’aquestes familiars ni us explico.

La Laia va néixer tal i com estava previst el divendres 14 de desembre a les 19.40 , de cesària. Em va saber greu que el meu home no pogués estar amb mi en un moment tan especial i haguéssim de viure els primers minuts de conèixer la nostra filla per separat , però els metges no acostumen a fer excepcions en aquest tema, com a mínim amb els marits. El que sí vam aconseguir és que deixessin entrar a la meva cunyada , que és infermera , tot i que en un altre hospital i ella sí que va poder estar amb mi tota l’estona. Va estar molt bé perquè tot i que el personal del quiròfan era molt maco tenir algú conegut que et doni recolzament allà a prop s’agraeix molt . A més m’anava explicant tot el que jo no podia veure del que anava passant a l’ operació. Imagineu-vos la situació:

La meva cunyada -Ara ja han fet el tall… ara treuen un peu…

Els metges – Es pequeñita , poco a poco ..

Cunyada - Ui ja té les cames a fora! … ara treuen els bracets … i el cos…. només falta el cap … ja està , ja està! ( això en uns 3 minuts )

Just després sento l’altre metge que diu “ ja respira” i després un ” GUEE” i veig el meu gine aixecant la nena enlaire perquè jo la vegi ( et posen que un llençolet d’ un pam d’alt just pq no vegis el que li fan directament a la panxa) . Estava tota bruteta estirant i movent els braços , i encara tenia el cordó umbilical que la unia a mi.

I el que ve després ...imagineu: Jo em poso a plorar com una magdalena , de l’emoció i de tot plegat , i al cap de dos minuts una mica més neteta i embolicada amb una manta tèrmica me la van acostar a la galta perquè li fes un parell de petons i la veiés. Tota grisa i cara rodona, la vaig veure tan bonica , però tan petitona!

Això va ser molt breu , no la pots ni abraçar perquè tens els braços en creu allà estirada amb fils a cada braç i se la van emportar de seguida ja que tan petitons els han de donar escalfor molt ràpid. Després es van ocupar de mi , cosint tot el que havien “estripat” i fins al cap d’ una hora o així que no em van tornar a l’ habitació no la vaig tornar a veure a la nena i no ens vam reunir tots tres , ara ja amb la meva parella , per viure els primers moments junts com a família. Només de recordar-ho ja em tornen a baixar les llàgrimes mentre escric això…aixs les hormones..

Va pesar menys de el que comptàvem tots, no arribava a dos quilos i mig , sinó que pesava 2.280. De tota manera és una nena sana i forta i no li va caler anar a la incubadora. Ens la van deixar tenir a la nostra habitació des del primer dia , menys a les nits que se la emportaven per anar-li fent controls i donar-li més bibis quan fes falta. Ens vam passar 6 dies a la clínica , esperant que la nena acabés de agafar pes i que jo em recuperés una mica. Això de la cesària programada està bé perquè t’estalvies totes les contraccions d’abans de parir , però el postoperatori es força més llarg i costós.

Bé i ja no explico més que la nena ja m’ està reclamant . Us poso una foto de la meva petitona de quan tenia una setmana justa . No em direu que no és una preciositat!!!

Espero anar-vos explicant de mica en mica com va tot , pero no sé pas amb quina freqüència serà això . Tinc motes ganes d’escriure tot el que anem vivint aquests dies , però poc temps per a fer-ho .. fins el proper post … Molt bones festes a tots!!!

Ja arriba la Laia!!

Aquest vespre en concret ja li veuré la carona i li podré fer petonets!

La nena continua de natges i sense ganes de girar-se . En principi esperaven a la setmana que ve a fer-me una cessàrea, que és el que toca en aquests casos, però una servidora que és molt nerviosa té problemes per controlar la pressió arterial aquests darrers dies . No va acompanyat d' altra simptomatologia que faci preocupar , però amb la tema de la pressió alta i l'embaràs no s' hi juga o sigui que el gine ha decidit que no esperem més i que la nena neixi avui mateix. Pel que s' ha vist a les últimes ecografies esperem que el pes estigui una mica per sobre de dos quilos i mig , i que la nena estigui perfectament!
Tan de bo tot sigui així i les coses vagin sobre rodes. Ja us ho explicaré quan torni d'aquí a uns dies!!
Desitgeu-nos sort!

35 setmanes. Això s'acaba!

Hem arribat a les 35 setmanes. Això s’acaba! Cada vegada ho veig més a prop i més a sobre. Suposo que en part m’ ha començat a agafar el que en diuen “ síndrome del niu” pel qual les prenyades , a la recta final els dóna per netejar-ho tot i estar ansioses per tenir-ho tot a punt.

A mi no és que em doni per posar-me a netejar , però si que em començo a posar nerviosa pensant que encara em falten massa coses per ultimar aquests dies i que encara és aviat perquè neixi.. tinc moltes coses a fer abans!

Aquest dijous vam tornar a anar al gine. Després de 15 dies de baixa i de repòs relatiu la nena ha crescut 400 grams i ara pesa 2100 gr. Encara és una mica per sota de la mitjana de el que li tocaria , però el metge em va tranquil·litzar dient que el que a ell li interessava era veure que realment anava creixent i agafant aliment de la placenta, cosa que sembla que va fent. Per tant , em va citar en 15 dies, en comptes de la setmana vinent. Em va dir “ estigues tranquil·la pq jo també hi estic , sinó t’ hagués volgut veure la setmana vinent “.

Per una banda sí que m’ ha calmat el fet que la nena vagi agafant pes , però d’altra banda vam veure que continua sense agafar la postura cap per avall, ella està massa bé ben assegudeta. La majoria de noies que conec que estan de les mateixes setmanes que jo ja el porten girat o encaixat. Encara li queden un parell de setmanes per a fer-ho , però el metge em va dir que cada vegada és més difícil. Si això continua així vaig directe cap a cesària quan arribi a la setmana 38-39.

AIXÒ ÈS JA!! Seria la setmana abans de Nadal , just per passar el Nadal a casa ja com a família.

He de dir que jo preferiria un part vaginal. M’agradaria saber què és , que se sent ( amb epidural , però eh? , patir per patir , tampoc) i sobretot viure aquests moments i els primers amb la Laia amb la meva parella al costat . Si al final acaba en cesària hauré d’estar jo sola , no veuré res, i abans no estiguem els tres junts no se pas l’estona que passarà.

De moment hem començat a accelerar tot per si de cas ja tinguéssim ala nena abans de Nadal. Hem començat a preparar els regals de Nadal i Reis de la família, pq els primers dies amb la nena ens deixaran poques estones lliures per anar de compres. Estem acabant d’enllestir l’ habitació , la robeta i tot el que necessitarà la Laia. La setmana que ve ens portaran el cotxet i amb això crec que ja tindrem tot l’ imprescindible.

Aixssssss quins nervis que em comencen a entrar!!

Us deixo alguna foto de l’ habitació . Ha quedat molt pastisset i de nena , però , què voleu que us digui.. nosaltres la trobem molt dolça i ens agrada. A més em triat cada detall i el super papa s’ ha currat tota la pintura, paper de sanefa i muntatges i bricolatges diversos. Ens la sentim molt nostra i esperem que la nena s’ hi trobi a gust

Estic de baixa...

Al principi de l’embaràs pensava acabar tranquil·lament el primer trimestre sense haver d’agafar la baixa . Ara ja feia algunes setmanes que estava pensant en demanar-la a finals de novembre. La meva feina de mestra d’Educació Infantil i el meu caràcter en particular no són gaire compatibles amb agafar-se les coses amb calma i no estressar-me. A l’escola amb els petitons no es para, vas tot el dia amunt i avall , no t’asseus mai per a fer classe , t’ ajups 50 vegades al dia i això acaba cansant força. Al final de dia arribava a casa força aixafada , afegint el fet que la ciàtica em començava a molestar seriosament i em feia anar coixa a estones. De tota manera el detonant de la baixa a principis de novembre no ha estat cap d’aquestes raons.

El dimecres passat em tornava a tocar visita al ginecòleg. Tenia tantes ganes de tornar a veure la nena ! De tota manera les ecos ja no són el que eren fa uns mesos! Costa molt més veure tot plegat. La nena no cap a la pantalla i si bé el doctor ja intenta explicar-te el que va veient no és tan fàcil per a nosaltres que no hi estem acostumats.

El gine : Mira ,mira! Acaba de abrir la boca! ...Ves? Esto es la naricita!... Aquí tienes los parpados... y los labios....Y mira, los pelitos!

I nosaltres : On ?... On ho veus això ?... Quins pelitos?

De tota manera el primer que fa és mesurar el fèmur , el perímetre abdominal i el diàmetre biparietal. Aquesta vegada no tot ha estat en la mitjana que tocava. ( ja era estrany que no sortís per algun lloc algun altre motiu per a preocupar-me.. és que porto un embaràs que vaig de una preocupació a una altra...)

Tot i que estava dins dels límits de el que es considera normal per les 32 setmanes el perímetre abdominal és petitó. La Laia té la llargada que li toca però està una mica massa primeta, pesa 1700 grams , quan hauria d’estar en uns dos quilets. Sembla que això en casos de diabetis gestacional és relativament freqüent. Es veu que una diabetis mal controlada pot donar casos de macrosomia , es a dir que el bebè creixi massa i sigui més gros del compte , cosa que pot acabar provocant que s’avanci el part. Aquest no és el meu cas ja que de mica en mica he anat controlant la glucèmia amb la dieta que em va posar l’endocrinòloga.Hi ha vegades que passa el contrari , els bebès són més petitons perquè la placenta acaba no funcionant tan bé i costa més que els aliments passin al fetus. El metge doncs em va dir que no m’alarmés, però que el millor seria agafar la baixa i fer repòs domiciliari. Diu que creu que agafant –me les coses amb calma , fent repòs , intentar fer tots els sis àpats de la dieta a al dia i especialment no deixant que baixi la glucèmia per la nit .. serà suficient. Torno a tenir hora d’aquí a 15 dies a veure si la petita haurà recuperat pes. A partir de llavors les ecos seran setmanals , a veure com segueix tot.

I bé , per acabar-ho d’arreglar la nena continua en posició podàlica , és a dir , de culs, i de moment sense gaire ganes de girar-se i encaixar-se pel part. Encara té fins la setmana 36 o 37 per a fer-ho . Espero que sigui així , prefereixo un part normal a una cessària . Però no crec que ho pugui triar gaire... el que hagi de ser serà...

M'agrada la meva panxa!

No m’ hagués pensat mai que escriuria això . La meva panxa no és una part del cos que m’ hagi acabat d’agradar mai . Ara però , és diferent. Després d’ haver d’esperar uns mesos perquè se’m notés que estava embarassada i d’entrada no penséssin que m’ he engreixat una mica i ja està , ara , per fi , la cosa ja és inconfusible.Faig panxa d'embarassada

Encara queden un parell de mesos però la meva panxa és rodoneta i té vida pròpia! Mai millor dit. Vaig començar a notar a la nena des de la setmana 16-17 , i des de llavors cada vegada aquests moviments s’ han fet més concrets i definits. De dia no s’acostuma a moure gaire , o bé sóc jo que estic ocupada en altres coses i no m’ hi fixo gaire. Però els vespres i els matins , o quan m’estiro al sofà , especialment després d’ haver menjat comença el festival.

De vegades són copets en un lloc o altre , que ara ja identifico clarament com a puntades de peu o de mans . Altres cops el que es veu són petites deformacions de la panxa : de cop una petita “muntanyeta” sobresurt més o bé notes que es desplaça una mica,és una part que si la toques és més forta . Imagino que deu ser l’esquena , el cap , el culet... No em cansaria de mirar-ho : és un espectacle , veure-ho i notar-ho alhora

La darrera vegada que vaig anar al metge , fa quasi un mes, després d’ haver estat unes setmanes cap per avall s’ havia posat asseguda , amb el cap a la zona del melic i les cames cap avall. En aquesta posició la notava menys , ja que els copets importants són donats per les cames. Jo crec que ara es deu haver girat , i si no s’ ha girat s’ ha posat de costat perquè fa algunes setmanes que torno a notar moviments diferents. De tota manera identificar com està posada pels cops i pel tacte de la panxa deu ser cosa fàcil per llevadores i ginecòlegs , però per futures mamis novates és complicadíssim. D’ aquí a una setmana toca eco altre cop i sortiré de dubtes.

A l’escola l’efecte de la meva panxa en els nens és ben divers. A hores d’ara la majoria dels nens/es que tinc ( ara dono classe a Educació Infantil i Cicle inicial) , tret dels petitons de p3 , saben que porto un bebè a dins de la panxa. No és cap novetat per ells perquè molts ja han vist embarassades altres mestres , o la seva mare i han viscut el procés de més a prop. Se’ls va la ma a tocar-me la panxa i sovint em pregunten coses i volen saber més i dir-hi la seva:

- Quan sortirà de panxa?

- Te la treuran per la panxa o per la vulva? ( perquè penseu que els nens de p4 o p5 tenen FORÇA clar com funcionen aquestes coses )

- Li ha agradat a la Laia la classe d’avui?

- Està dormint? Què fa ara? Com menja?

- Com hi va entrar aquí dintre? ( Normalment quan pregunten coses com aquestes acostumo a despistar .-))

- Et fa mal la panxa? ( de vegades quan em veuen cansada o que no faig alguna activitat així més moguda)

- Si li parlo molt a prop de la teva panxa em sentirà? Puc posar el cap a la panxa i escoltar-la?

- Jo crec que la panxa et deu pesar tant com al llop de les set cabretes que li havien posat pedres a la panxa ! ( aquest comentari tan espontani em va fer riure una estona )

- Quan surti ja sabrà English perquè ens haurà escoltat molt a l’escola!

- Quan la tinguis la pots deixar en un cotxet en un costat de la classe i així no caldrà que estiguis a casa cuidant-la , podràs venir a l’escola igual! Ja no caldrà que portin una altra senyoreta ( Si home!! S’ agraeix el comentari però d’això res )

I em deixo altres sortides divertides dels infants. Són encantadors! Mira que normalment a la gent se li va la ma a tocar-te la panxa , i si no són persones que hi tinguis molta confiança tampoc és una cosa que m’agradi gaire , però amb els nens és molt diferent Tot plegat inspira molta tendresa. Els trobaré a faltar els mesos que estigui de baixa.

Classes per a panxudes

Ahir vaig començar les classes pre-part. Em van agradar molt. No sabia gaire a què anava i estava molt a la expectativa de veure de quin pal anaven les llevadores de la Clínica on en principi hem decidit tenir la nena. Érem una vintena, la majoria acaben pel desembre i quatre de nosaltres començàvem ahir com el primer dia.. a les 30 setmanes.

El curs dura dues hores , la primera hora és bàsicament de xerrada , d’ elles parlar sobre un tema i nosaltres fer preguntes i tal. Em va agradar l’ambient , ningú es tallava a preguntar i les seves respostes eren properes i franques. Bàsicament es va parlar d’alletament natural i amb biberó ( sense jutjar en cap moment a ningú per haver escollit una o altra opció ). Em va sorprendre el fet que elles afirmessin que ja havien passat els temps on s’ havia d’esterilitzar i bullir tot. Precisament nosaltres aquest dies estàvem parlant de quin model i quin tipus d’esterilitzador ens caldria pels bibes. La opinió de les llevadores és que el nen s’ ha d’ immunitzar i que evidentment que cada biberó s’ ha de rentar bé després de cada us, però que no cal esterilitzar-lo cada cop. També recomanaven fer servir aigua d’ampolla i a temperatura ambient cada vegada que es prepari un bibe , res d’ escalfabiberons . En fi , tot plegat em va deixar una mica descol.locada , però es veu que tenen molta experiència i saben de què parlen. També van parlar de com reconèixer que el part és imminent i ens van demanar a veure si , les que ens toca parir per festes , podríem buscar un moment per parir que no els calgués deixar a mig cap dinar familiar… ( juas! com si es pugués triar !) En fi.. tocarà el que tocarà , ja ho veurem.

Jo tenia la idea que en aquest cursets es podia portar la parella sempre que es vulgui. Aquí ja em van deixar clar el primer dia que en principi ve la futura mare i prou , de tota manera fan sessions de tant en tant on la parella pot venir. Serà el cas de dimarts que ve que vindrà una pediatra a parlar de l’atenció als nadons en els primers dies i els papes hi estan convidats. Es veu que la setmana anterior també els convidaven perquè feien una visita comentada a la sala de parts de la clínica . Explicaven que un dels futurs pares es va marejar només de veure la cadira de parts , però que en el moment de la veritat , la majoria aguanten força bé, que això que caiguin rodons a terra és més de les pel·lícules. Aquestes xerrades i visites les van repetint periòdicament de manera que si vas seguint el curs abans de parir ja ens tocarà també anar-hi a nosaltres. A veure què tal estarà, ara que han renovat tota la planta de maternitat de la clínica tinc ganes de veure-ho.

La segona hora la dediquen a fer exercicis de respiració . Ja ens van dir clar que aquests exercicis no treuen pas el mal , però és importants fer-los bé per tal que el bebè rebi l’ oxigen que li cal en el moment de les contraccions i també pq la mare estigui concentrada en alguna altra cosa que no sigui el dolor… tot plegat ho deu fer més suportable. Ens ha dit que els anem practicant a casa cada dia .

Apa .. una cosa més a fer… Ostres és ben bé que ja no puc més.. arribo a casa tan cansada que no tinc humor de fer res, només d’estirar-me al sofà o dormir i hauria d’estar fent coses d’escola, arreglant la robeta ,feina de casa .. i ara també els exercicis de bufar i tal…

A veure si aquest dies de festa i de ponts de St Narcís que s’acosten ens posen una mica més a rotllo i em donen temps de posar-me al dia amb tot el que cal fer amb tranquil·litat..

Aixs.. quines ganes que passin aquest dos mesos..

Regal d'aniversari : diabetis gestacional

La setmana passada en vaig fer 35. Sempre havia pensat que volia el primer fill abans de fer 35 anys. M’ hauré passat per uns mesos , poquet. Potser a triar , hagués preferit tenir fills en el període que va dels trenta als trenta-cinc , però fer plans i portar-los a terme no es tan fàcil . Quasi mai m’ han sortit les coses com havia planejat . De plans n’ he fet sempre molts , però després la vida va d’ una o altra manera i t’ has d’agafar les coses com venen i prendre decisions a partir de el que vas trobant.

Doncs bé , aquest aniversari ha estat diferent ,molt marcat pels preparatius i la propera arribada de la Laia . Ho hem celebrat , vam anar a sopar amb en Toti en plan romàntic a ca l’ Enric, a la Vall de Bianya. Un sopar fantàstic ,un menú degustació d’estrella Michelin , tota una delicatessen. Ens el devíem de fa mesos com a “sopar-guapo-de-celebració de l’embaràs- i que tot va bé” , però per una cosa o altra l’ havíem anat aplaçant. En Toti el comenta molt més extensament al seu bloc.

També ho hem celebrat amb amics i família, però personalment m’ he oblidat una mica de mi .Aquesta vegada m’és igual ser una mica més gran , canviar de numeret , el que sí que marca és pensar que és el darrer que celebrarem com a “parella” , perquè el proper ja serem una família!

La part negativa de l’aniversari i d’aquest dies són els resultats de la corba llarga de la glucosa i la visita a l’ endocrinòleg que vaig fer dilluns passat . Ja vaig dir al post anterior que la corba llarga m’ havia sortit una mica per sobre dels màxims Tant el ginecòleg com la endocrinòloga , que em va fer visitar després diuen que no pateixi , que si es controla bé no hi h cap mena de perill per la nena , però encara que em passi poquet cal fer tots els controls que toquen pel fet de tenir diabetis gestacional , i tot això fins que s’acabi l’embaràs. Això vol dir que he de seguir un règim especial i que m’ he de comprovar dues vegades per dia el nivell de glucosa a la sang ( prèvia punxadeta en un dit cada vegada) i també el nivell d’acetona. Amb aquests resultats anar a l’endocrinòloga cada quinze dies per anar ajustant tot plegat . QUIN PAL!!!

Evidentment , tot sigui pel bé de la nena, faré el que calgui i més, però la part que més m’ empipa són els horaris , haver de recordar cada dia que just una hora després d’acabar cada àpat m’ he de fer la punxadeta i analitzar , sigui on sigui en aquell moment , i que no val fer-ho mitja hora més amunt o avall , perquè els resultats no serien fiables. És afegir una mica més d’estrès diari a tot plegat en aquest tercer trimestre. Ja en tinc força amb la feina, intentant fer el que toca , preparar i coordinar el que cal per facilitar la feina al meu substitut ( que no és poc , però que ara no em posaré a explicar ) i evidentment a casa , amb els preparatius de l’arribada de la Laia, que s’ han d’accelerar aquest darrers mesos. Espero poder amb tot!

Corba llarga i corba curta.. ( i no de les de la carretera )

Em refereixo a la corba del sucre.. altrament coneguda com Test O ‘Sullivan. Aquesta prova es fa a les embarassades abans de la setmana 28 i la finalitat és veure quin grau de tolerància té el cos als sucre i els hidrats de carboni i detectar possibles casos de diabetis gestacional.

Doncs bé, ja m’ ha tocat fer-la i per a variar en mi no hi ha manera que les coses surtin bé a la primera i em deixin tranquiil.la. Ara que m’ ho estava passant tan bé amb la meva panxeta i havia deixat de patir per tot …

La prova que fan a tothom és la que es la corba curta i consisteix en el següent:
Vas a un centre on facin anàlisis . Tot i que no és obligatori , és millor si hi vas en dejú i si no que no hagis menjat gran cosa .Et fan beure una ampolleta d’ un líquid molt dolç que conté uns 50 grams de glucosa. Tothom explica que és tan dolent però jo ho vaig trobar suportable. Té gust de Fanta de taronja sense gas, potser una mica més dolça.No em va costar beure-la , però al cap d’ una estona sí que se’m va posar una mica malament a l’estómac.. De tota manera res greu. Al cap d’ una hora de beure el líquid i d’estar-te allà asseguda sense fer res et treuen sang . Es tracta de veure amb quina efectivitat el cos assimila el sucre.

Em van trucar el mateix dia dient que havia sortit la prova alterada i que si podia anar el mes aviat possible a repetir-la que em farien la versió llarga. Em vaig preocupar perquè vaig escoltar el missatge del contestador tres dies més tard de el que havia arribat.. L’endemà demano festa a l’escola i em presento a fer-me els analisis. Despres d’esperar el meu torn uns 45 minuts em diu la noia d’allà:

-Ai quin greu.. la meva companya que et va trucar no et va dir que havies d’anar primer amb el teu gine i que et fes un paper . Es pensava que anaves amb un altre que ja ens ho fa fer directament sense paper.

Total , que vaig perdre una estona miserablement per a res. Aquell mateix dia vaig al ginecòleg que efectivament em diu que cal fer la corba llarga , la versió completa de la prova que només es fa quan la primera surt alterada. Em va posar un règim per seguir tres dies i després a repetir la corva.. aquesta vegada multiplicada per dos.

I dic multiplicada per dos perquè la versió llarga de la corba requereix que et beguis un líquid el doble de dolç , amb 100 grams de glucosa.. i aquest no és tan fàcil de beure. La prova en sí és molt més desagradable i avorrida . Et deixen els braços com un colador:primer et treuen sang abans de beure el líquid i després te’n tornen a treure passada una hora , passades dues i passades tres hores. Jo creia que em posaríen una via i aniríen fent, pero no.. ara un braç ara un altre.. dos punxades a cada.Aquest vegada se’m va posar pitjor, es pot beure i retenir a l’estomac , però al cap d’ una hora i de dues em vaig marejar i vaig acabar estirada en una camilla una bona estona.

Ja tinc els resultats d’aquesta prova i no han estat tot lo bons que jo esperava. Tampoc són desastrosos , suposo. He trobat per internet que dels quatre valors que s’ obtenen , ( es a dir la glucosa a la sang abans del liquid i a una hora , dues i tres) es considera la prova patologica si dos resultats igualen o superen uns mínims establerts. En el meu cas m’ han sortit molt bé els índex de abans de beure i el de les tres hores , però els altres dos surten un parell de puntets per sobre del que toca. Supso que de fer una mica de règim no me’n escaparé . Dijous em toca metge.. a veure què em diu. Serà un pal si he d’estar tres mesos sense coses dolces, però si ha de ser així què hi farem.. tot sigui per la nena… Per mi seria molt pitjor prescindir de posar sal al menjar …

Tornada a l'escola

Finalment i després de unes sis fantàstiques setmanetes - no tres mesos , com el que diuen molts quan opinen gratuïtament de les vacances de mestre- he tornat a l’escola a començar un nou curs.
Com cada any , després d’ una setmaneta de rodatge , de la primera retrobada amb els companys , del primer claustre i dels primers preparatius s’esborren aquest dies de descans i de seguida les vacances semblen molt lluny i ja es torna a entrar a la rutina de treball. No voldria donar cap sentit negatiu a aquesta expressió ja que he de dir que la meva feina m’agrada. Per molt que de vegades m’estressi , em cansi , i faci que t’emportis maldecaps i feina a casa, m’encanta fer de mestra i tot el que això implica.

Va haver-hi una època on vaig perdre aquest sentiment i aquesta motivació. Massa anys treballant en una escola privada que tot i que em va donar molts bons moments , també me’n va portar d’altre de dolents i em van fer perillar cap a la síndrome del “burn out”. Per sort desprès de tres anys intentant unes oposicions a mestra d’educació infantil me les vaig treure i ara ja és el meu quart any de mestra a l’escola pública.
Aquest curs , però , encara que repeteixi l’escola dels dos anys anteriors tot és diferent. La meva és una escola de nova creació , aquest és el seu cinquè any de vida , creixent un curs per any , i després de passar aquests darrers en mòduls prefabricats aquest any estrenem escola nova. Això ens va suposar a tots els mestres molta feina extra al juny i juliol .Qui us penseu que va acabar empaquetant, traslladant i desempaquetant , quan la majoria de companys d’altres escoles ja havien iniciat les seves vacances?. I per suposat , ja us deveu imaginar que traslladar una escola no és el mateix que traslladar els mobles d’ un piset de 60 metres…
Malgrat tot començar en un espai nou , amb molts companys i alumnes nous , sempre és un projecte il·lusionant i tot un repte. Sí, sí, repte, que no us penseu pas que pq tinguem parets i edifici nou anem sobrats de mobiliari i material, de fet no és que anem sobrats sinó més aviat que tenim el mínim i imprescindible…per a la majoria d’aules , però encara ens falta força de tot. Els que esteu en el món de l’ensenyament ja sabeu com funcionen aquestes coses. Segur que el dia de la foto i de tallar la cinta ja s’haurà procurat que tinguem , com a mínim el mobiliari d’algunes aules que ens falten.
Per mi però aquest any serà diferent. Quan començo a preparar la meva aula , les programacions i el curs en general no m’acaba de semblar que per a mi aquest curs serà molt curt. He de tenir la nena pels volts de cap d’any, per tant en els millors dels casos acabaré aquest trimestre sencer, del segon no en veuré res, i del tercer , espero poder-ho arreglar perquè tampoc i no tornar a l’escola fins el curs que ve. Encara m’ he de informar com funciona tot això de les baixes per maternitat , de les compactacions per alletament i de tots aquest fantàstics drets que tenim les mames que treballem a l’escola pública i que penso aprofitar al màxim.

De moment he començat bé. Tot i això ,el ritme de reunions i de preparació de curs sense alumnes no té res a veure amb el treball del dia a dia amb nens d’ infantil. La meva panxa cada vegada és més que evident . Amb tot ningú , ni pares ni alumnes que m’ han vist aquests dies de reunions i visites a l’escola m’ ha fet cap comentari. Suposo que estic en aquella etapa on la gent et veu més rodona i intueix un embaràs però es talla de preguntar o comentar per no fer una planxa. Estic segura que els nens , que són molt observadors i infinitament més espontanis seran els primers a preguntar-me que què em passa a la panxa. A veure com va tot a partir de dimecres , que és la tornada oficial a l’escola amb mainada. Ja us ho explicaré.

Ecografia Morfològica

Per fi ahir ens van fer la ecografia morfològica.En teoria es fa a la setmana 20 , però com que som agost i ja se sap que qui més qui menys està de vacances, a mi me l' han feta a la setmana 22. Aquesta ecografia té una importància especial , ja que la fan amb un ecògraf d’alta resolució i és més llarga ja que s’entretenen a mirar tots els òrgans del fetus, el mesuren per tots costats , miren la col·locació de la placenta , el líquid... en resum , que pot servir per detectar anomalies importants.
Conseqüentment ,servidora tornava a estar supernerviosa per si tot sortia bé , que no hi trobessin res inesperat etc etc.. en la tònica meva de cada vegada que vaig al gine.
El que passa és que al lloc on vaig aquesta ecografia la fa sempre la mateixa persona , la mateixa madam que també fa totes les amniocentesis : una senyora que deu rondar els 50 , amb pinta de ser molt experta en el que fa,però molt molt escassa en explicacions i no diguem ja en simpatia. Ja sé que ells fan la seva feina i que cada setmana deu fer la mateixa ecografia moltes vegades , però què voleu que us digui , per mi és la primera vegada que em fan una eco com aquesta, és la de la meva nena i és molt important, et sents millor si t’ ho expliquen una mica tot i si et somriuen una mica i fan alguna brometa per trencar una mica el gel.
Doncs res.. em poso allà estirada , em posa el gel i comença a mirar-ho tot . Es va estar a un parell de minuts sense badar boca. Jo estava a punt de dir-li “ ens pots comentar una mica el que estàs veient? “ , ja m’estava posant nerviosa , per variar . Res... ella , que tenia una ajudant al costat que anava prenent nota amb un portàtil de totes les dades , a lo seu i comença a dictar les mides a l’altra noia com un robot:
- Diametre biparietal 52 mm, perímetre cefàlic 186 mm , estructures encefàliques bé , cordó bé , vasos tres etc…
I tot això ho feia sense cap aclariment pels papes que estàvem allà al costat intentant desxifrar el que anava dient. De tant en tant jo no aguantava més i li feia alguna pregunta:
-Això que estàs mirant es el cor? Ho estàs veient tot bé? Això que estàs mesurant ara què és?
I la senyora continuant amb la seva feina, contestant lo just i imprescindible perquè la pesada prenyi d’allà no l’ emprenyes gaire més. Al final de l’ecografia em va dir que tot estava bé i que totes les mesures estaven a la mitjana de el que tocava per estar de 22 setmanes.
En fi, suposo que fa la seva feina bé , però ,què voleu que us digui , una que és mestra troba a faltar una mica la part didàctica i humana de tot plegat. Menys mal que el gine que m’atén normalment no és així i totes les preguntes que m’ han quedat les guardo per la propera visita. Ja es tem quan obro la llibreteta on apunto tot el que li vull preguntar perquè no se’m oblidi res. Pero com a mínim ho contesta amb un somriure i la seva actitud és molt més tranquil·litzadora.
Us poso un parell de fotos de la cara de la nena , que ens va adjuntar amb l’ informe ecogràfic. Ara ja no cap tota en una sola foto. A partir d’ara per mesurar-la et diuen la longitud del fèmur i si es multiplica per set surt aproximadament el que mesura en total . Si es vol fer més exacte es pot anar a aquesta pàgina que t’ ho calcula exactament. La meva nena té un fèmur de 4 cms i la calculadora diu que en total deu fer uns 29 cms! Com ha crescut en 5 setmanes!

Sé que hi ha qui arriba al bloc des del google buscant informació sobre l’embaràs. Si has arribat aquí buscant més informació sobre aquesta ecografia et passo dos enllaços que a mi m’ han estat molt útils. El primer es un pdf del gencat on explica com han de ser les 3 ecografies bàsiques que et fan i s’entreté molt explicant què han de mirar a l’ecografia morfològica.
El segon enllaç porta a una web italiana on posa com han de ser les mesures del bebè a cada setmana, serveix per comparar si tot el que t’ han mesurat està dins la normalitat i com evoluciona. Està en italià , però s’entén bé.
Enfi.. espero que tot plegat us serveixi una miqueta

Fòrums per a premamis i Metallica per a bebès

Esgotant els últims dies d’agost i de vacances!
La veritat és que estic aprofitant per descansar i dormir molt, a veure com ho portaré quan comenci a treballar a l'escola. Intentem anar de visita a botigues de bebès per començar a decidir sobre els mobles de l’ habitació , el cotxet i d’altres compres importants que s’ han d’encarregar un temps abans. Encara no ens hem compromès amb res, però . Em resisteixo a començar a comprar de veritat fins que no pugui estar ben tranquil·la, especialment a partir de l’eco morfològica que m’ han de fer la setmana que ve. Desprès d’això si tot va bé llum verda per començar a comprar cosetes. En tinc unes ganes!
Pensava no fer cap post fins després d’aquesta visita , però avui he trobat una cosa tan bonica que no me n’ he pogut estar.
Avui volia parlar de fòrums. Ja fa temps que funcionen els fòrums a Internet i ja fa temps que en conec el funcionament , però mai m’ havia enganxat a cap, i quan dic enganxat vull dir seguir-lo , llegir-lo amb certa freqüència i de tant en tant participar-hi. Una amiga em va recomanar especialment el fòrum d’embaràs de “ enfemenino”
Així d’entrada la web de “ en femenino” és força completa , molt plena de topics típicament femenins ( moda, bellesa, parella, cuina, estar en forma, salut , ser mare ), però també amb moltes coses interessants. Al costat del títol de la web hi ha un apartadet molt petit on posa “ FORO”
Sembla un apartat insignificant , però una vegada hi entres hi ha un desplegament de fòrums i subforums on , amb una inscripció gratuïta pots participar. Sembla una mica rebuscat , però una vegada dins hi ha una barbaritat de gent que hi participa ( tant d’arreu de l’estat espanyol com d’Amèrica llatina) i hi escriu diàriament. Hi ha fòrums de tot tipus.
Perquè us feu una idea jo entro regularment al fòrum d’embaràs , que té a la seva vegada més de 40 temes o subforums. Normalment entro al de “mamas de enero” , és a dir , de noies que en teoria hem de parir el proper gener . Fins ara hi participem , només en aquest subfòrum , unes 175 “prenyis“. Està molt bé perquè coneixes gent que està exactament en la teva mateixa situació , embarassada de les mateixes setmanes i el fòrum es converteix en un espai per compartir sensacions , preocupacions, troballes a Internet , dubtes i el que vagi sorgint en el transcurs de l’embaràs . Més que res de vegades per anar xerrant del tema de tot el que va passant amb algú que esta passant pel mateix que tu ,sense “taladrar” tan sovint a la parella o a qui tens al costat a la vida real.
La majoria de les que estem per allà estem força familiaritzades amb el tema Internet i sempre hi ha una o altra que troba coses interessants a la xarxa i hi comparteix amb les demés. Avui vull compartir amb vosaltres dues d’aquestes troballes, que com us he dit , no son meves, sinó gentilesa d’ una companya del fòrum.
La primera és una cançó de la Caja de Pandora , amb una lletra molt bonica que l’autor dedica a la seva filla nascuda fa poc, a les sensacions que tenien quan l’esperaven i a les sensacions dels primers moments amb ella. Fa emocionar. Vaja ,a mi m’ ha fet emocionar tot i que reconec que no és cosa difícil tampoc . Us posa un muntatge que han fet uns papes al youtube amb aquesta cançó de fons i posant imatges molt ben triades de la seva filla.Aquí va:

I també parlant de música i com a segona aportació us passo una pagina web molt curiosa , on s’ han dedicat a convertir les principals cançons de grups molt coneguts en cançons de bressol. Es poden comprar cds amb cançons de bressol adaptades de temes de Metallica, Ramones, The Cure , Beatles o U2 , per dir alguns exemples. A la web pots comprar els cds i també escoltar-ne gratuïtament alguns fragments per veure com sonen. I si t’ interessen i no vols gastar ni cinc , la majoria es troben fàcilment a la mula ;-)
L' invent es diu ROCKABYE BABY ! Clickeu i us enllaço amb la web.

I per avui res més , només recomanar-vos si us heu deixat caure per aquí i esteu embarassats o desitgeu quedar-hi properament , que no deixeu de donar un cop d’ ull als fòrums aquests que us he parlat , valen la pena.
( que consti que no hi tinc comissió eh? , però estan molt bé , seriosament )

Aleteig de papallones i bombolletes sota el melic

Quan llegeixo llibres i articles d’aquests per a embarassades et descriuen els primers moviments del bebè fent aquest tipus de comparacions : papallonetes a l’estomac ( mmmm…això no era per descriure quan s’està enamorat?? ) , bombolletes que exploten ( i una “explosió”d’ una bombolla la notaré?), gasos ( eing?), una carícia per dins ( aquest sona més bonic), alguna cosa que flota per dins l’abdomen, un ratolinet que es mou per dins ( aquesta made in la meva mare i la meva tieta)... etc.
Tot aquest conjunt de coses en teoria es poden sentir per primer cop a partir de la setmana 15-16 en qui ja ha tingut un primer embaràs o està molt primeta ( que tampoc és el meu cas) , i per a la resta entre les setmanes 18 a 22. En teoria és més fàcil notar-ho quan s’està estirada i especialment si has “ xutat” carinyosament al bebè abans menjant alguna cosa dolça , cosa que es veu que els fa posar més actius.
Com us podeu imaginar feia dies que tenia ganes de poder corroborar aquestes comparacions i veure com és aquesta sensació. No pots evitar “ escoltar-te" més i intentes identificar o classificar tot el que se sent de melic per avall. No és feina fàcil pq des del moment de quedar-te embarassada que sents regularment una gran varietat de sensacions tipus punxadetes , estirades, petites rampes i altres moviments, degut a l’estirament de tota la zona i especialment pel fet de anar creixent l’ úter i anar-se estirant tots els lligaments de per allà.
Enmig de tot això com carai havia de sentir jo un aleteig de papallona??
Doncs va arribar , sí senyors , encara que no m’ ho creia , i tal i com m’ havien dit : “quan ho notis sabràs que és la nena i no altres coses” .
Això va ser un dia al vespre al final de la setmana 17 .Havien vingut els meus pares i m’ havien portat el primer regalet per a la nena. ( Digueu-me supersticiosa però havia prohibit a tothom de fer regalets massa aviat .Nosaltres mateixos encara no hem comprat res de res, tot i que ja fa molta il•lusió anar mirant de tot, i no ho farem com a mínim fins passat l’estiu ) .
La meva mare volia tant sí com no ser la primera a fer algun regalet i ens va portar un osset d’aquests que fan música per posar al llitet. Aquest que veieu.


Doncs bé aquell vespre , mentre estava estirada em vaig posar l’osset a la panxa i vaig estirar l’estrella pq fes la musiqueta. Ja sé que la nena encara no hi sent pràcticament , però què voleu que us digui , va ser un impuls , i us asseguro que hi va respondre. No sé si va ser el so o la vibració o la casualitat però vaig notar un copet , un “tumb , tumb ” claríssim en direcció a l’ osset. ( suposaré que va ser pq li agradava molt ). Res de papallona , ni bombolla , ni ratolí , ni gas , ni carícia. Va ser un copet suau , des de l’ interior ,acompanyat de la sensació meva que no era jo mateixa ni res provinent dels meus músculs o el que fos que hi tinc per allà dins, sinó d’ algú altre que des de dins em feia un senyal.
Em vaig posar contenta, però amb reserves, no fos cas que fossin imaginacions meves. Però no, l’ endemà i els dies següents ho he tornat a notar. De vegades és un “ tumb , tumb”, un copet molt suau , de vegades un “ blub, blub“, una sensació de bombolleig ( sí ,aquesta la corroboro) d’ una bombolla espessa k tens a dins, i altres vegades de que alguna cosa es mou sota el melic, però vaja, res que s’assembli a un ratolinet.
Que bé! Quina tranquil•litat que dóna sentir que hi és i que es mou i que està bé. No ho he dit , però podeu imaginar-vos que el primer cop que ho vaig notar em vaig emocionar i tot ( faltaria més , una que ja és emotiva de per sí i a sobre amb el carregament hormonal de embaràs...)
De moment només ho noto jo , encara falta alguna setmana més i que la nena es faci una mica més forta i reforci els seus copets pq el futur papa la pugui notar . Ja en tenim ganes!
I per acabar-ho d’arrodonir avui ens ha arribat una altra magnífica notícia! Ja tenim els resultats finals de l’amniocentesi , i tal i com ens van dir en els resultats avançats , han corroborat que TOT ESTÀ MOLT BÉ!!
Que bé!! a veure si ara deixo una mica de ser tan patidora i gaudeixo una mica més de tot plegat!

És una nena!

Feia dies que no escrivia. No em venia de gust explicar res fins que pogués explicar coses bones. I de moment tot va bé.
Finalment em vaig fer l’amniocentesi el dimarts de la setmana passada. No és una prova gens agradable , per dir-ho d’alguna manera, però no fa el mal que pensava que em faria i per sort dura poc. És més la impressió que et fa que et clavin una agulla tan a prop del petito-na i l’angoixa dels riscs que té la prova en sí. D’ una banda , pensant en els resultats , en si diran si el petit està bé i sa. D’altra banda no pots evitar pensar en el risc de la prova: un 1’5% de les dones que es fan l’amnio acaben perdent el bebè a causa d’ una infecció o d’ un trencament de la bossa , tot causat per la prova en sí , l a majoria de vegades estant el nen perfectament.
Doncs bé , una vegada feta la punxada i extret el líquid t’ envien a casa i venen 48 hores de repòs absolut , estirada i movent-se el mínim possible. Aquestes hores es fan llarguíssimes. Més que pel fet de haver d’estar estirada i avorrida tantes hores , per l’espera dels resultats. Ens els havien promès el dijous tarda , dos dies desprès de l’amnio , però al final van arribar el divendres al matí. Per sort han estat BONES NOTÍCIES. Tot està bé i normal i ara ja podem dir que ÉS UNA NENA!
No són els resultats definitius , aquests arribaran d’aquí a un parell de setmanes , potser menys, però són els més importants i els que ens tenien en dubte després dels anàlisis.
Amb tot, una que és patidora fins als extrems , no volia estar tranqui-la fins a la visita del metge als deu dies de la prova. Això va ser ahir tarda, es tractava de fer una ecografia per comprovar que la nena està bé , que el cor li batega perfectament i que la prova no ha afectat a la bossa ni al líquid amniòtic.
Quan la vaig veure sí que vaig començar a respirar una mica tranquil·la. Està tot perfectament i la nena es movia i va creixent el que toca. Ara mateix uns 12 cms del cap al cul , és a dir amb les cames estirades deu fer quasi un pam! No m’acabo d’explicar on es posa tot aquest tros de nineta a dins la meva panxa, però la qüestió és que hi és i està molt bé.
Ahir vam poder filmar la prova i aquí us en poso un trosset pq conegueu la nostra nena. Encara no tenim el nom decidit 100% , però de moment tot apunta a que es dirà Laia.

Fixeu-vos com al voltant del segon 30 tira petonets amb la boca i tot ;-)

De Triple screenings i amnios...

Doncs apa.. les coses no poden anar sempre de color de rosa.. sempre ha de sortir un o altre motiu que faci que em preocupi. Mira que jo poso tot els meus esforços en gaudir de l’embaràs. Vaja, tothom és el que em diu , però no és tan fàcil. Això de la “ dulce espera” no us ho creieu.. és un mite!
Tot plegat va del triple screening. Una merda d’anàlisis que et fan fer de vegades a la setmana 12 ( fiabilitat de 85%) i de vegades a la setmana 15 ( fiable al 60%) .
Aquest anàlisi et dona un tant per cent de probabilitats de risc de tenir un bebè amb problemes cromosòmics. Vaja , no et diu ni sí ni no ni t’asseguren res , t’adjudiquen un numero , una probabilitat entre les que siguin de que el teu fill tingui problemes. Es tracta que et surti una probilitat inferior a 1/270.. vaja que el segon numero ha de ser molt més gros.. el més possible.
Si es així , normalment pots estar més tranquil i no fer-te l’amniocentesi (encara que en cap cas et garantitzen que tu no siguis aquest u entre els que siguin ) si surt menys tampoc vol dir k ho sigui. ( segons el meu metge diu que voldria dir que si tinguessis 270 fills doncs et sortiria un amb problemes, clar que no saps quin numero seria)
En fi .. a el que vaig . La gent que no es planteja l’amnio en cap cas no es fa els anàlisi. He parlat amb gent de tot , hi ha qui no se’n fia , qui no vol que els encasillin en un número ,en general hi ha molta polèmica i diverses opinions del tema, però els pobres mortals que no sabem què hem de fer ens la fem.
Doncs bé, Em vaig fer el de les 12 setmanes , combinat amb el plec nucal i sortia un numero acceptable ( 1/1800) . Com que es van equivocar en els dies exactes de embaràs m’ ho van recomptar i va sortir encara millor ( 1/7900 )
Mentrestant m’ ho recomptaven el metge em va dir :
-Fes-te el del segon trimestre també , per si el primer no poden arreglar-te’l.
I sorpresa, va i surt un risc 1/ 170. COI!!!
Com pot ser amb tres setmanes de diferencia? Que ha canviat aqui? Intento anar al gine a treure’n l’aigua clara i no us creieu que em va solucionar la papereta. Em van dir que el primer era més fiable , que si no haguéssim fet el segon em quedava molt tranqui-la pel resultat i no fèiem amniocentesi. ( I DONCS PERQUE ME’L VAN FER FER DONCS?? ) , que el del segon trimestre massa sovint donava resultats alterats i enviaven gent a amnio sense que fos estrictament necessari.

La qüestió és que n’ hi ha hagut prou per posar-nos el dubte al cos i ja tenim hora per fer l’amniocentesi dimarts que ve. Jo sóc massa patidora i no em puc quedar sis mesos preocupada per la incertesa La prova té un cert risc. Si us heu fet alguna operació ja sabreu que et fan firmar un paperet que fa força por conforme ja saps on et poses si quins són els riscos.
Els resultats triguen 21 dies laborables,una eternitat per uns pares que pateixen , però s’ han tret de la màniga una manera d’avançar part dels resultats i en 48 hores, previ pagament de 130 euros , et diuen el què de les malalties més importants. Suposo que com nosaltres, hi deu caure tothom i pagues per la teva tranquil·litat.. quina manera de treure profit de les pors de la gent..
Espero que vagi tot bé, desitgeu-nos sort...

A moment like this

Estem de celebració . Aquest cap de semana fa un any que ens vam casar. I en un any n’ han passat tantes de coses… algunes bones i d’altres no tant . I la millor , la que porto a la panxa! Em sento molt millor , físicament i d’ànims , que ja estic de vacances!!! Ja era hora... hi ha tantes coses a fer aquest estiu...
De moment aquest cap de setmana anirem a dinar al restaurant on ens vam casar , el diumenge . I avui anem cap a Barcelona a passar la tarda-vespre-nit , encara no se a on , això és una sorpresa d’ en Toti , però ho intueixo ;-).
Mentrestant aquest matí ens ha donat per recordar , tornar-nos a mirar les fotos del casament i tornar a escoltar la música que vam triar per a cada moment de l’enllaç. Crec que la cançó més bonica de totes és la que vam triar per posar de fons mentre tallavem el pastís. És una cançó de la Kelly Clarkson : “ A moment like this” Digueu-me bleda , pero cada cop que la torno a escoltar em venen les imatges d’aquell dia i em poso sensible... La lletra de la cançó també és molt bonica , i també penso que la podria aplicar a tot el que estem visquent aquests mesos amb l’ embaras i a tots els instants especials que hem tingut i que estan per venir..

I can’t believe it’s happening to me...some people wait a lifetime for a moment like this...

Si no coneixeu la cançó , aquí en teniu un video del youtube

UN BEBÈ MOLT PÚDIC

Feia dies que no escrivia. Ara estem de 13 setmanes i mig. Acabem de superar la barrera psicològica dels tres mesos , on sembla que tot és més delicat i el risc de qualsevol problema és més alt. I de moment tot va molt bé.
Em trobo força millor. Encara tinc son i m’adormo con si res al sofà, però en general estic menys cansada i no tinc aquells fàstics tot el dia que feien que res de menjar em vingués gaire bé. Tampoc tinc una gana desbordant , com sembla que els passa a algunes noies embarassades que estan del mateix temps que jo ( almenys no de moment) , i faig el que puc per menjar sa , una mica de tot i cuidar-me.
M’ he aprimat dos quilos aquests primers mesos i ara sembla que em mantinc. Pel ginecòleg no sembla cap problema, ja que de moment el petitó/na va creixent al ritme que li toca. Si és així , ja tindré temps d’engreixar-me , tot i que no em faria res tenir una mica de panxeta que delati l’embaràs , perquè el que és ara com a molt algú pot pensar que tinc menys cintura , que m’ he engreixat o que estic més arrodonida però de panxa de prenyi res d res...

Ahir vam anar de visita . Tenia tantes ganes de tornar a veure el peque i de saber si tot continuava anant com cal...

La visita em va tranquil·litzar . Sempre em poso molt nerviosa els dos o tres dies abans de la visita , tement que pugui passar qualsevol cosa dolenta , però fins ara sempre he sortit molt més tranquil·la especialment després de la ECO i de veure el metge que està tranquil i optimista. De moment ens hem fet uns anàlisi de triple screening avançat a les 12 setmanes. Sembla que han sortit bé , però ara cal el cribatge del segon trimestre , quan estigui de 15 , per acabar de decidir o no sobre la conveniència de fer una amniocentesi. Ja veurem..
Teníem moltes ganes d’aquesta eco , per veure si podíem saber ja el sexe del nostre petit , però no hem estat de sort. Ens ha sortit un bebè vergonyós . Com la darrera vegada es movia força , movia les mans, se les acostava a la cara , movia les cames , es girava. Va arribar un moment on estava ben “espaterrat” , perfecte per veure què hi havia enmig de les cames, però el molt vergonyós va i s’ hi posa la ma just a sobre. Com que sembla un belluguet al cap de poc treu la mà i sorpresa.. just enmig de tota la zona hi havia el cordó umbilical , de manera que tapava força la situació i el metge no s’atrevia ( o no es volia atrevir) a fer cap pronòstic sobre si era un nen o una nena.
UFSSSSSSSSSSSSSSS això vol dir que ,en cas de no fer l’amnio ,ens toca esperar fins a principi d’agost... en fi.. paciència..
Us deixo un parell de ecos per veure com ha avançat el nostre petit/a .Medeix el doble que la darrera vegada: 7 centímetres , del cap al cul , sense comptar les cames que les hi vam veure prou llargues i ben formades.
A la primera es veu cap i cos , amb les cames plegades.El cap continua essent molt gros , però ara sembla que la forma és més arrodonida . En aquesta no , però en altres ecos es veuen perfectament els dits i els braços. A l’altra eco es veu el bebè des de dalt, està assegut i amb les cames estirades , per això , com que representa que el mirem des de dalt , es veu el cap , part de espatlles-braços o el que sigui i les cames i peus ben estirades.
A que està guapissim/a ?

Físicament no és cap " xollo"

Doncs no , estic cansada. Sembla que el meu estat natural sigui estar cansada i tenir son. Jo no sóc de dormir gaire, la meva hora habitual d’anar a dormir és sempre després de les 12 de la nit. I això de les migdiades , no sé què son.. o no sabia què eren…
Això abans d’estar prenyada , clar. Ara m’aixeco en mitja forma i vaig a treballar.
Treballo de mestra d’educació infantil . I si bé la majoria dels meus alumnes són encantadors i he de dir que la meva feina m’agrada , especialment a final de curs ,és una feina molt estressant. Tenim molta feina a avaluar , a preparar els informes, que avui dia , si no esteu en el mundillo, heu de saber que de numerets res, sinó que cada informe està format per unes 3 o 4 pagines plenes de frases personalitzades per a cada alumne. Després ve el tema dels àlbums. A la meva escola no tenim llibres, treballem en base a treball per racons, tallers i projectes que anem desenvolupant a partir dels interessos dels nens durant el dia a dia. Això és molt més motivador per a la mainada , però significa un piló de feina més per als mestres , especialment a final de curs quan s’ han de preparar els reculls de tot el que s’ ha fet. Si a tot això hi afegim treballar en mòduls prefabricats , amb una calor que ni us explico , i la pressió a sobre de acabar aviat perquè així que acabem ens hem de posar a preparar el trasllat d’escola ( ja que l’any que ve ens n’anem dels “barracons” a una escola nova ) us podeu imaginar que anem tots de bòlit!
I jo més.. Intento fer com tothom , al meu ritme , però com tothom , intento no aixecar pesos , però la resta de feina la faig igual , clar. No em sentiria bé si no ho fes així. Fem jornada intensiva. Els nens acaben a la una del migdia , i nosaltres en teoria una hora més tard. I això és en teoria , clar , perquè amb la feina que tenim ningú marxa de l’escola abans de les tres,. I després d’això hi ha que dina a l’escola i es queda a treballar i hi ha qui va a casa i s’ emporta la feina allà. En fi.. que qui no és mestre no s’ imagina el ritme que portem aquest dies. I això és poc compatible amb estar embarassada. Arribo a casa , m’assec al sofà i allà em quedo . Intento preparar-me un a mica de dinar i desprès em quedo clapada segur , sense proposar m’ ho faig migdiada cada dia! Intento fer allò que m’ han dit:
- Tu escolta el que et demana el teu cos.
Normalment em demana “ SOFÀ , SOFÀ” o bé “ DORMIR , DORMIR” . I ahir més, ahir tenia tots els mals, tenia mal de cap , mal de coll , son , ganes de vomitar , punxadetes i rampes al ventre.. crec que el que em demanava el meu cos era : “CAP DE SETMANA , CAP DE SETMANA“
Menys mal que era el dia just per escoltar-lo i fer-li cas .. avui he dormit unes 13 hores!! Que bé..Em sento molt millor . si aquesta nit faig el mateix començaré amb les piles carregades la setmana que ve. AIXSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS i això només és els començament ! Diuen que a partir dels tres mesos et comences a trobar molt millor. Espero que així sigui!

Es mou !

Aquesta setmana hem tornat a tenir visita, Segons l’ecògraf , que ho calcula per la mida de l’embrió , el dimecres passat estava de 10+1 ( deu setmanes i un dia) , cosa que dóna una data prevista de part el dia 1 de gener del 2008 .
Ualaaaaaaaaaaa… No haurem ni acabat de pair els raïms!! O potser haurà nascut per Nadal , o potser arriba per reis… Sigui con sigui tindrem unes festes més animades tots plegats.
Va ser molt emocionant! Fins ara li havíem sentit el cor i veiem una mena de mongeteta amb un intent d’extremitats, però vaja , que s’ hi havia de posar una mica d’ imaginació . Però aquest dimecres no , es veia ja un minibebé ( i tan mini , que fa uns tres centímetres i poc més) Es veien clarament cap , orelles, cos , braços , mans , peus , dits .. i a més a més es movia!
Es veia perfectament com movia les cames i com acostava les mans a la cara. Va anar de poc que no tornés a vessar quatre llagrimetes davant del metge de l’emoció del moment. En Toti de llagrimetes no , però va quedar al.lucinat i literalment sense paraules , perquè ell no comptava pas veure’l moure ni tan formadet. Ara sí que ens ho acabem de creure de veritat això d’estar embarassats.
He llegit que aquests moviments són del tot incontrolats , quasi espasmòdics , una mena d’ assaig per les neurones dels primer moviments voluntaris del fetus. Però vaja , que veient –ho ningú ho diria. Us poso un parell de imatges de l’eco . El metge ens en va donar cinc! Aviat podrem fer-ne un àlbum de fotos només amb les ecografies.
A la primera té els braços cap avall i les cames doblegades , com qui vol seure rotllo hipiie . A la segona es posa els braços davant de la cara i fa moure les cames.




I després de la part bona i emocionant ve la part complicada. Decidir sobre l’amniocentesi. Tothom amb qui he parlat del tema hi diu la seva : “ Te la faràs , no? “ , “ No te la faràs pas ,no? “
Doncs no sé , la veritat , no sé què és millor. No tinc cap decisió en ferm de” Sí, sí , me la faig sigui el que sigui “, ni cap decisió tipus . “No, no, jo mai me la faria “
Com a bona balança sóc molt indecisa. Per l’edat encara no arribo a l’edat obligatòria on ja recomanen fer-la, però poc en falta vaja. De moment com que la distancia del plec nucal ha sortit molt bé esperaré el resultat dels anàlisis del triple screening i depèn de com surtin decidirem. Tot i això no se fins a quin punt podrem decidir amb coneixement de causa. Com a mínim el meu gine no em va pas donar la impressió que sigui dels que es desentenen del tot de la decisió dels pares i no es mullen per a res. A veure si una vegada vistos els resultats ens orienta una mica ...
Ja ho diu la meva mare “ Abans sense tants de controls ni proves passàvem uns embarassos més tranquils i menys estressats... “

Dir-ho o esperar?

Ja ho hem dit a pares i germans. Hi ha hagut una mica de tot . Hi ha hagut qui s’ ha emocionat , qui ja s’ ho pensaba i asegura que se’ns veía el llautó amb tant d’ interés en fer un dinar familiar, qui no sé si s’ ho pensaba però asseguren que amb els ulls ja se’ns veia , a qui li ha vingut una mica de sorpresa ( els que menys , tot cal dir-ho) i també qui se n’ ha anat de la llengua i ho ha dit a terceres persones abans d’ hora. En general però ,dóna molta alegría poder donar una noticia així , i també rebre-la ès clar .
Personalment , ha estat molt especial poder-ho anunciar i poder donar aquesta alegría per fi als meus pares. Sé que ho han esperat i han estat patint aquests mesos , per tot el que ens va passar i per si tot estava anat bé ara . Ho han portat en silenci i sense preguntar , tal i com els vaig demanar per no sentir-nos pressionats. Tot i que evidentment , amb la familia, no calen paraules per saber què estan pensat els altres, ens coneixem massa i des de fa massa temps . Només de pensar en la seva cara i les seves paraules emocionades en el moment de saber-ho i en les llàgrimes de tots plegats (pq sí , a la meva family som de llàgrima fácil) ja em torno a emocionar. Els estimo massa , i potser ens ho diem massa poc sovint.
Suposo que tothom ho fa diferent això de dir-ho a la família. Hi ha qui només de sortir les dues ratlles al test ja ho esbomba als quatre vents, qui és més prudent i preferiría que no és notés fins als 4 o 5 mesos i dir-ho el més tard posible , pel que pugués ser. Suposo que això depèn de l’experiència que ha tingut cadascú. En el nostre cas , no ens venia de gust ni un extrem ni l’altre. Teníem clar que fins que el gine no ens digués que tot estaba al seu lloc i que efectivament hi havia un projecte de personeta amb el cor bategant i tot semblés normal no diríem res a ningú . I a partir de llavors evidentment hi ha un ordre, primer a la família més propera i després , de mica en mica, sense forçar situacions , a la resta de gent. Aquí estem ara.
La semana que ve tornem a tenir nova visita . Tinc tantes ganes de tornar a veure’l / la. Quasi estarem de tres mesos i si tot continua estant bé ja haurem passat el període de més risc pel petitó. Llavors sí que ens donarem llum verda per acabar-ho de dir a tothom.

Segons la pàgina web de babysitio , una pàgina que us recomano totalment si esteu embarassats o tan sols com a curiositat si voleu veure l’evolució del petit embrió semana a semana ,la nostra mongeteta , que cada vegada s’acostaria més a la mida d’ una cacauet ara com ara , a les 9 setmanes és més o menys així :

Us presento la nostra mongeteta :-)

Avui inauguro el meu segon bloc. I el començo per un motiu molt molt especial . Estic embarassada !! M'agradaria que aquest bloc servís per anar expressant tot el que sentim i vivim la meva parella i jo aquests nou mesos, i per compartir-ho amb vosaltres, i si pot servir d'alguna cosa a algú doncs molt millor :-)

No ha estat fàcil del tot, vam passar una mala experiència pels volts de Nadal , quan vam perdre el primer embaràs tot just al principi. És un pal força gros, i més quan estas buscant el primer fill i et fa tanta il.lusió i mai penses que et pot passar a tu això de que no vagi bé. Però bé , després d' esperar les setmanes de rigor que et recomanen després d' una pèrdua vam decidir tornar-hi i la veritat és que vam tenir sort a la primera!
Estava tan nerviosa.. Es fan llarguíssimes les setmanes que has d'esperar des que et surt un positiu al test d'embaràs fins que pots anar al ginecòleg i pot veure a la eco que tot va bé i que hi ha embrió ( l'altra vegada no vam arribar a veure'l ).
Fa dues setmanes tenia hora de primera visita. Estava tan espantada pensant que alguna cosa potser també hauria fallat. Però no , allà estava, petitó , no es veia gaire bé però era un embrió de menys de mig centimetre i amb el cor bategant a tota pastilla. Em van saltar les llagrimes de felicitat. Va ser un moment molt bonic.
Amb tot el ginecòleg em va citar la setmana següent per veure millor l' embrió i confirmar que tot estava bé. I aixó va ser dijous passat . l'embrió ja medeix 12 milimetres , se li veuen un projecte de braços i cames i el cor li continua bategant amb força! Ja tenim llum verda per donar la bona notícia a la família.
Això farem demà, ho direm als meus pares i germà demà en un dinar familiar , a la familia d' en Toti els ho direm la setmana que ve i a la resta , tiets, cosins , amics i resta de gent esperarem que hagim passat els tres mesos d'embaràs , per prudència.
Quines ganes en tinc! De moment us presento laprimera eco de la nostra mongeteta. ( primer li vam dir cuscus , després llentieta i ara que a té la mida d' un fesol menut o d' una mongeta i a falta de donar-li un nom de veritat doncs de moment mongeteta )

Per veure-hi una forma humana s' ha de tenir una mica de fe, però si mireu bé i ho compareu amb la foto de sota que correspon a un embrió de set setmanes veureu que a la eco s' hi pot endevinar un cap desproporcionat, ( que ja es el que toca) que mira cap a la esquerra i uns palets blancs que serien braços i cames . Vaja això ens va dir el gine.. i ens el creiem :-) Tot plegat a dins d' una mena de bombolla que al mateix temps esta a dins del sac embrionari. L'altra boleta de més amunt és el sac vitel.lí.

Doncs apa, per avui us deixo , espero demà poder explicar com ha anat això de donar la notícia a la família. Tinc tantes ganes de veure la cara que hi faran els meus pares.

Tan de bo tot continui anant tan bé com ara :-)