Un paquetet molt especial

Ahir al matí va arribar un paquetet a casa des de molt lluny. Venia d' Austin , Texas de part d’ una família bloguera que fa ja força mesos que llegeixo. Son una parella molt maca , en Gerardo i l’Aimeé i tenen una filla preciosa , la Valeria , que ara té a prop de sis mesos i que tots els que anem llegint el seu bloc coneixem bé des que era una mongeteta a la panxa de la seva mare.
En el paquetet hi havia uns detallets del bateig de la Valeria , una tarjeta , unes galetes casolanes fetes per l’ Aimeé i un regalet per a la Laia. Em consta que a més de preparar al mil•límetre el bateig de la seva nena han tingut l’amabilitat d’enviar paquetets semblants a totes les mames /papes que seguim el seu bloc .Això sí que és ser detallista!
Muchas gracias Gerardo i Aimeé!

A la foto veieu a la nostra nena molt interessada mirant bé tot el que hi havia.

M’està agradant molt l’experiència d’escriure aquest bloc. El vaig iniciar quan em vaig quedar embarassada de la Laia i des de llavors , tot i no escriure amb la freqüència que m’agradaria , he anat recollint una mica els moments més importants de l’embaràs i dels primers mesos de la nena. Més endavant m’agradarà fer un recull en paper de tots aquests escrits i regalar-los a la Laia perquè ho pugui llegir quan sigui més gran i vegi com van ser els seus primers mesos ( o anys , no sé fins quan aniré escrivint..).
A més de la satisfacció de poder anar deixant per escrit tota la seva evolució el més bonic és veure que hi ha qui et llegeix , qui comenta i comparteix el que pensa amb tu , i sobretot descobrir altres blocs semblants d’ arreu del món. Des dels comentaris que rep el bloc i donant un cop d’ ull als enllaços d’ un bloc i d’ un altre he anat coneixent blocs de mames/papes d’arreu del món i anem veient que tot i trobar-nos tan lluny l’amor pels nostres fills i el voler compartir una mica les nostres vivències ens uneix una mica.
Avui us vull convidar a llegir el bloc d’ en Gerardo , l’ Aimeé i la Valeria , i si us interessa el tema de les mames i famílies bloggeres doneu un cop d’ ull a la meva llista de blocs pq la majoria són blocs d’aquest tipus.

En moviment!

Quin canvi en un parell de setmanes! La Laia s’ ha llançat a la conquesta de l’espai! Ha après a gatejar i es com si de cop se li obrissin un piló de possibilitats d’acció que no se les acaba.

El procés ha estat el següent:

Des de petitona que hem intentat que es passi estonetes de panxa a terra perquè s’acostumi a la posició. En aquesta postura va començar a aixecar el cap aviat i cada vegada aguantant-se millor amb els braços. A partir dels sis mesos va aprendre a posar-se tota sola en posició de gateig , és a dir , de quatre grapes i sense tocar la panxa a terra. Però des d’aquesta posició no sabia gaire què fer. Cap als set mesos es balancejava endavant i endarrere en aquesta posició , intentava moure els genolls i les cames i des de fa dues o tres setmanes havia après a desplaçar-se reptant cap enrere i també a quedar-se asseguda des de la posició de gateig. El que no aconseguia era aixecar una mà i després l’altra i anar-les avançant.

Com ja us vaig dir en el post anterior la cosa estava per caure i nosaltres hem intentant deixar-la estones sobre una catifa o sobre el llit amb algun objecte atractiu al davant per tal que faci esforços per arribar-hi . Aquest cap de setmana ha arribat el premi. Quan estava al terra intentant arribar al comandament a distància de cop li ha vingut la inspiració de com havia de fer per aixecar les mans i que això l’ajudés a avançar! Ja tenim aquí els primers gatejos.! No són coordinats i va poc a poc, però aconsegueix anar-se desplaçant cap endavant.

Us deixo un video de l’endemà , sobre el llit intentant arribar al paquet de tovalloletes

I després d’això ens mirem tot el que tenim a casa amb uns altres ulls. Hi ha tantes coses potenciament perilloses! Només dos dies després ha après com sortir de l’àrea de jocs passant per sobre dels cilindres inflables que té. S’ ha llençat a l’exploració del món! Ja cal que anem a partir d’ara amb els ulls doblement oberts i comencem a protegir tot una mica d’aquestes manetes que volen arribar a tot arreu!