És una nena!

Feia dies que no escrivia. No em venia de gust explicar res fins que pogués explicar coses bones. I de moment tot va bé.
Finalment em vaig fer l’amniocentesi el dimarts de la setmana passada. No és una prova gens agradable , per dir-ho d’alguna manera, però no fa el mal que pensava que em faria i per sort dura poc. És més la impressió que et fa que et clavin una agulla tan a prop del petito-na i l’angoixa dels riscs que té la prova en sí. D’ una banda , pensant en els resultats , en si diran si el petit està bé i sa. D’altra banda no pots evitar pensar en el risc de la prova: un 1’5% de les dones que es fan l’amnio acaben perdent el bebè a causa d’ una infecció o d’ un trencament de la bossa , tot causat per la prova en sí , l a majoria de vegades estant el nen perfectament.
Doncs bé , una vegada feta la punxada i extret el líquid t’ envien a casa i venen 48 hores de repòs absolut , estirada i movent-se el mínim possible. Aquestes hores es fan llarguíssimes. Més que pel fet de haver d’estar estirada i avorrida tantes hores , per l’espera dels resultats. Ens els havien promès el dijous tarda , dos dies desprès de l’amnio , però al final van arribar el divendres al matí. Per sort han estat BONES NOTÍCIES. Tot està bé i normal i ara ja podem dir que ÉS UNA NENA!
No són els resultats definitius , aquests arribaran d’aquí a un parell de setmanes , potser menys, però són els més importants i els que ens tenien en dubte després dels anàlisis.
Amb tot, una que és patidora fins als extrems , no volia estar tranqui-la fins a la visita del metge als deu dies de la prova. Això va ser ahir tarda, es tractava de fer una ecografia per comprovar que la nena està bé , que el cor li batega perfectament i que la prova no ha afectat a la bossa ni al líquid amniòtic.
Quan la vaig veure sí que vaig començar a respirar una mica tranquil·la. Està tot perfectament i la nena es movia i va creixent el que toca. Ara mateix uns 12 cms del cap al cul , és a dir amb les cames estirades deu fer quasi un pam! No m’acabo d’explicar on es posa tot aquest tros de nineta a dins la meva panxa, però la qüestió és que hi és i està molt bé.
Ahir vam poder filmar la prova i aquí us en poso un trosset pq conegueu la nostra nena. Encara no tenim el nom decidit 100% , però de moment tot apunta a que es dirà Laia.

Fixeu-vos com al voltant del segon 30 tira petonets amb la boca i tot ;-)

De Triple screenings i amnios...

Doncs apa.. les coses no poden anar sempre de color de rosa.. sempre ha de sortir un o altre motiu que faci que em preocupi. Mira que jo poso tot els meus esforços en gaudir de l’embaràs. Vaja, tothom és el que em diu , però no és tan fàcil. Això de la “ dulce espera” no us ho creieu.. és un mite!
Tot plegat va del triple screening. Una merda d’anàlisis que et fan fer de vegades a la setmana 12 ( fiabilitat de 85%) i de vegades a la setmana 15 ( fiable al 60%) .
Aquest anàlisi et dona un tant per cent de probabilitats de risc de tenir un bebè amb problemes cromosòmics. Vaja , no et diu ni sí ni no ni t’asseguren res , t’adjudiquen un numero , una probabilitat entre les que siguin de que el teu fill tingui problemes. Es tracta que et surti una probilitat inferior a 1/270.. vaja que el segon numero ha de ser molt més gros.. el més possible.
Si es així , normalment pots estar més tranquil i no fer-te l’amniocentesi (encara que en cap cas et garantitzen que tu no siguis aquest u entre els que siguin ) si surt menys tampoc vol dir k ho sigui. ( segons el meu metge diu que voldria dir que si tinguessis 270 fills doncs et sortiria un amb problemes, clar que no saps quin numero seria)
En fi .. a el que vaig . La gent que no es planteja l’amnio en cap cas no es fa els anàlisi. He parlat amb gent de tot , hi ha qui no se’n fia , qui no vol que els encasillin en un número ,en general hi ha molta polèmica i diverses opinions del tema, però els pobres mortals que no sabem què hem de fer ens la fem.
Doncs bé, Em vaig fer el de les 12 setmanes , combinat amb el plec nucal i sortia un numero acceptable ( 1/1800) . Com que es van equivocar en els dies exactes de embaràs m’ ho van recomptar i va sortir encara millor ( 1/7900 )
Mentrestant m’ ho recomptaven el metge em va dir :
-Fes-te el del segon trimestre també , per si el primer no poden arreglar-te’l.
I sorpresa, va i surt un risc 1/ 170. COI!!!
Com pot ser amb tres setmanes de diferencia? Que ha canviat aqui? Intento anar al gine a treure’n l’aigua clara i no us creieu que em va solucionar la papereta. Em van dir que el primer era més fiable , que si no haguéssim fet el segon em quedava molt tranqui-la pel resultat i no fèiem amniocentesi. ( I DONCS PERQUE ME’L VAN FER FER DONCS?? ) , que el del segon trimestre massa sovint donava resultats alterats i enviaven gent a amnio sense que fos estrictament necessari.

La qüestió és que n’ hi ha hagut prou per posar-nos el dubte al cos i ja tenim hora per fer l’amniocentesi dimarts que ve. Jo sóc massa patidora i no em puc quedar sis mesos preocupada per la incertesa La prova té un cert risc. Si us heu fet alguna operació ja sabreu que et fan firmar un paperet que fa força por conforme ja saps on et poses si quins són els riscos.
Els resultats triguen 21 dies laborables,una eternitat per uns pares que pateixen , però s’ han tret de la màniga una manera d’avançar part dels resultats i en 48 hores, previ pagament de 130 euros , et diuen el què de les malalties més importants. Suposo que com nosaltres, hi deu caure tothom i pagues per la teva tranquil·litat.. quina manera de treure profit de les pors de la gent..
Espero que vagi tot bé, desitgeu-nos sort...

A moment like this

Estem de celebració . Aquest cap de semana fa un any que ens vam casar. I en un any n’ han passat tantes de coses… algunes bones i d’altres no tant . I la millor , la que porto a la panxa! Em sento molt millor , físicament i d’ànims , que ja estic de vacances!!! Ja era hora... hi ha tantes coses a fer aquest estiu...
De moment aquest cap de setmana anirem a dinar al restaurant on ens vam casar , el diumenge . I avui anem cap a Barcelona a passar la tarda-vespre-nit , encara no se a on , això és una sorpresa d’ en Toti , però ho intueixo ;-).
Mentrestant aquest matí ens ha donat per recordar , tornar-nos a mirar les fotos del casament i tornar a escoltar la música que vam triar per a cada moment de l’enllaç. Crec que la cançó més bonica de totes és la que vam triar per posar de fons mentre tallavem el pastís. És una cançó de la Kelly Clarkson : “ A moment like this” Digueu-me bleda , pero cada cop que la torno a escoltar em venen les imatges d’aquell dia i em poso sensible... La lletra de la cançó també és molt bonica , i també penso que la podria aplicar a tot el que estem visquent aquests mesos amb l’ embaras i a tots els instants especials que hem tingut i que estan per venir..

I can’t believe it’s happening to me...some people wait a lifetime for a moment like this...

Si no coneixeu la cançó , aquí en teniu un video del youtube