M'agrada la meva panxa!

dilluns, 29 d’octubre del 2007


No m’ hagués pensat mai que escriuria això . La meva panxa no és una part del cos que m’ hagi acabat d’agradar mai . Ara però , és diferent. Després d’ haver d’esperar uns mesos perquè se’m notés que estava embarassada i d’entrada no penséssin que m’ he engreixat una mica i ja està , ara , per fi , la cosa ja és inconfusible.Faig panxa d'embarassada

Encara queden un parell de mesos però la meva panxa és rodoneta i té vida pròpia! Mai millor dit. Vaig començar a notar a la nena des de la setmana 16-17 , i des de llavors cada vegada aquests moviments s’ han fet més concrets i definits. De dia no s’acostuma a moure gaire , o bé sóc jo que estic ocupada en altres coses i no m’ hi fixo gaire. Però els vespres i els matins , o quan m’estiro al sofà , especialment després d’ haver menjat comença el festival.

De vegades són copets en un lloc o altre , que ara ja identifico clarament com a puntades de peu o de mans . Altres cops el que es veu són petites deformacions de la panxa : de cop una petita “muntanyeta” sobresurt més o bé notes que es desplaça una mica,és una part que si la toques és més forta . Imagino que deu ser l’esquena , el cap , el culet... No em cansaria de mirar-ho : és un espectacle , veure-ho i notar-ho alhora

La darrera vegada que vaig anar al metge , fa quasi un mes, després d’ haver estat unes setmanes cap per avall s’ havia posat asseguda , amb el cap a la zona del melic i les cames cap avall. En aquesta posició la notava menys , ja que els copets importants són donats per les cames. Jo crec que ara es deu haver girat , i si no s’ ha girat s’ ha posat de costat perquè fa algunes setmanes que torno a notar moviments diferents. De tota manera identificar com està posada pels cops i pel tacte de la panxa deu ser cosa fàcil per llevadores i ginecòlegs , però per futures mamis novates és complicadíssim. D’ aquí a una setmana toca eco altre cop i sortiré de dubtes.

A l’escola l’efecte de la meva panxa en els nens és ben divers. A hores d’ara la majoria dels nens/es que tinc ( ara dono classe a Educació Infantil i Cicle inicial) , tret dels petitons de p3 , saben que porto un bebè a dins de la panxa. No és cap novetat per ells perquè molts ja han vist embarassades altres mestres , o la seva mare i han viscut el procés de més a prop. Se’ls va la ma a tocar-me la panxa i sovint em pregunten coses i volen saber més i dir-hi la seva:

- Quan sortirà de panxa?

- Te la treuran per la panxa o per la vulva? ( perquè penseu que els nens de p4 o p5 tenen FORÇA clar com funcionen aquestes coses )

- Li ha agradat a la Laia la classe d’avui?

- Està dormint? Què fa ara? Com menja?

- Com hi va entrar aquí dintre? ( Normalment quan pregunten coses com aquestes acostumo a despistar .-))

- Et fa mal la panxa? ( de vegades quan em veuen cansada o que no faig alguna activitat així més moguda)

- Si li parlo molt a prop de la teva panxa em sentirà? Puc posar el cap a la panxa i escoltar-la?

- Jo crec que la panxa et deu pesar tant com al llop de les set cabretes que li havien posat pedres a la panxa ! ( aquest comentari tan espontani em va fer riure una estona )

- Quan surti ja sabrà English perquè ens haurà escoltat molt a l’escola!

- Quan la tinguis la pots deixar en un cotxet en un costat de la classe i així no caldrà que estiguis a casa cuidant-la , podràs venir a l’escola igual! Ja no caldrà que portin una altra senyoreta ( Si home!! S’ agraeix el comentari però d’això res )

I em deixo altres sortides divertides dels infants. Són encantadors! Mira que normalment a la gent se li va la ma a tocar-te la panxa , i si no són persones que hi tinguis molta confiança tampoc és una cosa que m’agradi gaire , però amb els nens és molt diferent Tot plegat inspira molta tendresa. Els trobaré a faltar els mesos que estigui de baixa.

Classes per a panxudes

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Ahir vaig començar les classes pre-part. Em van agradar molt. No sabia gaire a què anava i estava molt a la expectativa de veure de quin pal anaven les llevadores de la Clínica on en principi hem decidit tenir la nena. Érem una vintena, la majoria acaben pel desembre i quatre de nosaltres començàvem ahir com el primer dia.. a les 30 setmanes.

El curs dura dues hores , la primera hora és bàsicament de xerrada , d’ elles parlar sobre un tema i nosaltres fer preguntes i tal. Em va agradar l’ambient , ningú es tallava a preguntar i les seves respostes eren properes i franques. Bàsicament es va parlar d’alletament natural i amb biberó ( sense jutjar en cap moment a ningú per haver escollit una o altra opció ). Em va sorprendre el fet que elles afirmessin que ja havien passat els temps on s’ havia d’esterilitzar i bullir tot. Precisament nosaltres aquest dies estàvem parlant de quin model i quin tipus d’esterilitzador ens caldria pels bibes. La opinió de les llevadores és que el nen s’ ha d’ immunitzar i que evidentment que cada biberó s’ ha de rentar bé després de cada us, però que no cal esterilitzar-lo cada cop. També recomanaven fer servir aigua d’ampolla i a temperatura ambient cada vegada que es prepari un bibe , res d’ escalfabiberons . En fi , tot plegat em va deixar una mica descol.locada , però es veu que tenen molta experiència i saben de què parlen. També van parlar de com reconèixer que el part és imminent i ens van demanar a veure si , les que ens toca parir per festes , podríem buscar un moment per parir que no els calgués deixar a mig cap dinar familiar… ( juas! com si es pugués triar !) En fi.. tocarà el que tocarà , ja ho veurem.

Jo tenia la idea que en aquest cursets es podia portar la parella sempre que es vulgui. Aquí ja em van deixar clar el primer dia que en principi ve la futura mare i prou , de tota manera fan sessions de tant en tant on la parella pot venir. Serà el cas de dimarts que ve que vindrà una pediatra a parlar de l’atenció als nadons en els primers dies i els papes hi estan convidats. Es veu que la setmana anterior també els convidaven perquè feien una visita comentada a la sala de parts de la clínica . Explicaven que un dels futurs pares es va marejar només de veure la cadira de parts , però que en el moment de la veritat , la majoria aguanten força bé, que això que caiguin rodons a terra és més de les pel·lícules. Aquestes xerrades i visites les van repetint periòdicament de manera que si vas seguint el curs abans de parir ja ens tocarà també anar-hi a nosaltres. A veure què tal estarà, ara que han renovat tota la planta de maternitat de la clínica tinc ganes de veure-ho.

La segona hora la dediquen a fer exercicis de respiració . Ja ens van dir clar que aquests exercicis no treuen pas el mal , però és importants fer-los bé per tal que el bebè rebi l’ oxigen que li cal en el moment de les contraccions i també pq la mare estigui concentrada en alguna altra cosa que no sigui el dolor… tot plegat ho deu fer més suportable. Ens ha dit que els anem practicant a casa cada dia .

Apa .. una cosa més a fer… Ostres és ben bé que ja no puc més.. arribo a casa tan cansada que no tinc humor de fer res, només d’estirar-me al sofà o dormir i hauria d’estar fent coses d’escola, arreglant la robeta ,feina de casa .. i ara també els exercicis de bufar i tal…

A veure si aquest dies de festa i de ponts de St Narcís que s’acosten ens posen una mica més a rotllo i em donen temps de posar-me al dia amb tot el que cal fer amb tranquil·litat..

Aixs.. quines ganes que passin aquest dos mesos..

Regal d'aniversari : diabetis gestacional

divendres, 12 d’octubre del 2007

La setmana passada en vaig fer 35. Sempre havia pensat que volia el primer fill abans de fer 35 anys. M’ hauré passat per uns mesos , poquet. Potser a triar , hagués preferit tenir fills en el període que va dels trenta als trenta-cinc , però fer plans i portar-los a terme no es tan fàcil . Quasi mai m’ han sortit les coses com havia planejat . De plans n’ he fet sempre molts , però després la vida va d’ una o altra manera i t’ has d’agafar les coses com venen i prendre decisions a partir de el que vas trobant.

Doncs bé , aquest aniversari ha estat diferent ,molt marcat pels preparatius i la propera arribada de la Laia . Ho hem celebrat , vam anar a sopar amb en Toti en plan romàntic a ca l’ Enric, a la Vall de Bianya. Un sopar fantàstic ,un menú degustació d’estrella Michelin , tota una delicatessen. Ens el devíem de fa mesos com a “sopar-guapo-de-celebració de l’embaràs- i que tot va bé” , però per una cosa o altra l’ havíem anat aplaçant. En Toti el comenta molt més extensament al seu bloc.

També ho hem celebrat amb amics i família, però personalment m’ he oblidat una mica de mi .Aquesta vegada m’és igual ser una mica més gran , canviar de numeret , el que sí que marca és pensar que és el darrer que celebrarem com a “parella” , perquè el proper ja serem una família!

La part negativa de l’aniversari i d’aquest dies són els resultats de la corba llarga de la glucosa i la visita a l’ endocrinòleg que vaig fer dilluns passat . Ja vaig dir al post anterior que la corba llarga m’ havia sortit una mica per sobre dels màxims Tant el ginecòleg com la endocrinòloga , que em va fer visitar després diuen que no pateixi , que si es controla bé no hi h cap mena de perill per la nena , però encara que em passi poquet cal fer tots els controls que toquen pel fet de tenir diabetis gestacional , i tot això fins que s’acabi l’embaràs. Això vol dir que he de seguir un règim especial i que m’ he de comprovar dues vegades per dia el nivell de glucosa a la sang ( prèvia punxadeta en un dit cada vegada) i també el nivell d’acetona. Amb aquests resultats anar a l’endocrinòloga cada quinze dies per anar ajustant tot plegat . QUIN PAL!!!

Evidentment , tot sigui pel bé de la nena, faré el que calgui i més, però la part que més m’ empipa són els horaris , haver de recordar cada dia que just una hora després d’acabar cada àpat m’ he de fer la punxadeta i analitzar , sigui on sigui en aquell moment , i que no val fer-ho mitja hora més amunt o avall , perquè els resultats no serien fiables. És afegir una mica més d’estrès diari a tot plegat en aquest tercer trimestre. Ja en tinc força amb la feina, intentant fer el que toca , preparar i coordinar el que cal per facilitar la feina al meu substitut ( que no és poc , però que ara no em posaré a explicar ) i evidentment a casa , amb els preparatius de l’arribada de la Laia, que s’ han d’accelerar aquest darrers mesos. Espero poder amb tot!

Corba llarga i corba curta.. ( i no de les de la carretera )

dimarts, 2 d’octubre del 2007


Em refereixo a la corba del sucre.. altrament coneguda com Test O ‘Sullivan. Aquesta prova es fa a les embarassades abans de la setmana 28 i la finalitat és veure quin grau de tolerància té el cos als sucre i els hidrats de carboni i detectar possibles casos de diabetis gestacional.

Doncs bé, ja m’ ha tocat fer-la i per a variar en mi no hi ha manera que les coses surtin bé a la primera i em deixin tranquiil.la. Ara que m’ ho estava passant tan bé amb la meva panxeta i havia deixat de patir per tot …

La prova que fan a tothom és la que es la corba curta i consisteix en el següent:
Vas a un centre on facin anàlisis . Tot i que no és obligatori , és millor si hi vas en dejú i si no que no hagis menjat gran cosa .Et fan beure una ampolleta d’ un líquid molt dolç que conté uns 50 grams de glucosa. Tothom explica que és tan dolent però jo ho vaig trobar suportable. Té gust de Fanta de taronja sense gas, potser una mica més dolça.No em va costar beure-la , però al cap d’ una estona sí que se’m va posar una mica malament a l’estómac.. De tota manera res greu. Al cap d’ una hora de beure el líquid i d’estar-te allà asseguda sense fer res et treuen sang . Es tracta de veure amb quina efectivitat el cos assimila el sucre.

Em van trucar el mateix dia dient que havia sortit la prova alterada i que si podia anar el mes aviat possible a repetir-la que em farien la versió llarga. Em vaig preocupar perquè vaig escoltar el missatge del contestador tres dies més tard de el que havia arribat.. L’endemà demano festa a l’escola i em presento a fer-me els analisis. Despres d’esperar el meu torn uns 45 minuts em diu la noia d’allà:

-Ai quin greu.. la meva companya que et va trucar no et va dir que havies d’anar primer amb el teu gine i que et fes un paper . Es pensava que anaves amb un altre que ja ens ho fa fer directament sense paper.

Total , que vaig perdre una estona miserablement per a res. Aquell mateix dia vaig al ginecòleg que efectivament em diu que cal fer la corba llarga , la versió completa de la prova que només es fa quan la primera surt alterada. Em va posar un règim per seguir tres dies i després a repetir la corva.. aquesta vegada multiplicada per dos.

I dic multiplicada per dos perquè la versió llarga de la corba requereix que et beguis un líquid el doble de dolç , amb 100 grams de glucosa.. i aquest no és tan fàcil de beure. La prova en sí és molt més desagradable i avorrida . Et deixen els braços com un colador:primer et treuen sang abans de beure el líquid i després te’n tornen a treure passada una hora , passades dues i passades tres hores. Jo creia que em posaríen una via i aniríen fent, pero no.. ara un braç ara un altre.. dos punxades a cada.Aquest vegada se’m va posar pitjor, es pot beure i retenir a l’estomac , però al cap d’ una hora i de dues em vaig marejar i vaig acabar estirada en una camilla una bona estona.

Ja tinc els resultats d’aquesta prova i no han estat tot lo bons que jo esperava. Tampoc són desastrosos , suposo. He trobat per internet que dels quatre valors que s’ obtenen , ( es a dir la glucosa a la sang abans del liquid i a una hora , dues i tres) es considera la prova patologica si dos resultats igualen o superen uns mínims establerts. En el meu cas m’ han sortit molt bé els índex de abans de beure i el de les tres hores , però els altres dos surten un parell de puntets per sobre del que toca. Supso que de fer una mica de règim no me’n escaparé . Dijous em toca metge.. a veure què em diu. Serà un pal si he d’estar tres mesos sense coses dolces, però si ha de ser així què hi farem.. tot sigui per la nena… Per mi seria molt pitjor prescindir de posar sal al menjar …