Aquesta setmana hem tornat a tenir visita, Segons l’ecògraf , que ho calcula per la mida de l’embrió , el dimecres passat estava de 10+1 ( deu setmanes i un dia) , cosa que dóna una data prevista de part el dia 1 de gener del 2008 .
Ualaaaaaaaaaaa… No haurem ni acabat de pair els raïms!! O potser haurà nascut per Nadal , o potser arriba per reis… Sigui con sigui tindrem unes festes més animades tots plegats.
Va ser molt emocionant! Fins ara li havíem sentit el cor i veiem una mena de mongeteta amb un intent d’extremitats, però vaja , que s’ hi havia de posar una mica d’ imaginació . Però aquest dimecres no , es veia ja un minibebé ( i tan mini , que fa uns tres centímetres i poc més) Es veien clarament cap , orelles, cos , braços , mans , peus , dits .. i a més a més es movia!
Es veia perfectament com movia les cames i com acostava les mans a la cara. Va anar de poc que no tornés a vessar quatre llagrimetes davant del metge de l’emoció del moment. En Toti de llagrimetes no , però va quedar al.lucinat i literalment sense paraules , perquè ell no comptava pas veure’l moure ni tan formadet. Ara sí que ens ho acabem de creure de veritat això d’estar embarassats.
He llegit que aquests moviments són del tot incontrolats , quasi espasmòdics , una mena d’ assaig per les neurones dels primer moviments voluntaris del fetus. Però vaja , que veient –ho ningú ho diria. Us poso un parell de imatges de l’eco . El metge ens en va donar cinc! Aviat podrem fer-ne un àlbum de fotos només amb les ecografies.
A la primera té els braços cap avall i les cames doblegades , com qui vol seure rotllo hipiie . A la segona es posa els braços davant de la cara i fa moure les cames.
I després de la part bona i emocionant ve la part complicada. Decidir sobre l’amniocentesi. Tothom amb qui he parlat del tema hi diu la seva : “ Te la faràs , no? “ , “ No te la faràs pas ,no? “
Doncs no sé , la veritat , no sé què és millor. No tinc cap decisió en ferm de” Sí, sí , me la faig sigui el que sigui “, ni cap decisió tipus . “No, no, jo mai me la faria “
Com a bona balança sóc molt indecisa. Per l’edat encara no arribo a l’edat obligatòria on ja recomanen fer-la, però poc en falta vaja. De moment com que la distancia del plec nucal ha sortit molt bé esperaré el resultat dels anàlisis del triple screening i depèn de com surtin decidirem. Tot i això no se fins a quin punt podrem decidir amb coneixement de causa. Com a mínim el meu gine no em va pas donar la impressió que sigui dels que es desentenen del tot de la decisió dels pares i no es mullen per a res. A veure si una vegada vistos els resultats ens orienta una mica ...
Ja ho diu la meva mare “ Abans sense tants de controls ni proves passàvem uns embarassos més tranquils i menys estressats... “
Ualaaaaaaaaaaa… No haurem ni acabat de pair els raïms!! O potser haurà nascut per Nadal , o potser arriba per reis… Sigui con sigui tindrem unes festes més animades tots plegats.
Va ser molt emocionant! Fins ara li havíem sentit el cor i veiem una mena de mongeteta amb un intent d’extremitats, però vaja , que s’ hi havia de posar una mica d’ imaginació . Però aquest dimecres no , es veia ja un minibebé ( i tan mini , que fa uns tres centímetres i poc més) Es veien clarament cap , orelles, cos , braços , mans , peus , dits .. i a més a més es movia!
Es veia perfectament com movia les cames i com acostava les mans a la cara. Va anar de poc que no tornés a vessar quatre llagrimetes davant del metge de l’emoció del moment. En Toti de llagrimetes no , però va quedar al.lucinat i literalment sense paraules , perquè ell no comptava pas veure’l moure ni tan formadet. Ara sí que ens ho acabem de creure de veritat això d’estar embarassats.
He llegit que aquests moviments són del tot incontrolats , quasi espasmòdics , una mena d’ assaig per les neurones dels primer moviments voluntaris del fetus. Però vaja , que veient –ho ningú ho diria. Us poso un parell de imatges de l’eco . El metge ens en va donar cinc! Aviat podrem fer-ne un àlbum de fotos només amb les ecografies.
A la primera té els braços cap avall i les cames doblegades , com qui vol seure rotllo hipiie . A la segona es posa els braços davant de la cara i fa moure les cames.
I després de la part bona i emocionant ve la part complicada. Decidir sobre l’amniocentesi. Tothom amb qui he parlat del tema hi diu la seva : “ Te la faràs , no? “ , “ No te la faràs pas ,no? “
Doncs no sé , la veritat , no sé què és millor. No tinc cap decisió en ferm de” Sí, sí , me la faig sigui el que sigui “, ni cap decisió tipus . “No, no, jo mai me la faria “
Com a bona balança sóc molt indecisa. Per l’edat encara no arribo a l’edat obligatòria on ja recomanen fer-la, però poc en falta vaja. De moment com que la distancia del plec nucal ha sortit molt bé esperaré el resultat dels anàlisis del triple screening i depèn de com surtin decidirem. Tot i això no se fins a quin punt podrem decidir amb coneixement de causa. Com a mínim el meu gine no em va pas donar la impressió que sigui dels que es desentenen del tot de la decisió dels pares i no es mullen per a res. A veure si una vegada vistos els resultats ens orienta una mica ...
Ja ho diu la meva mare “ Abans sense tants de controls ni proves passàvem uns embarassos més tranquils i menys estressats... “
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada