Dir-ho o esperar?

Ja ho hem dit a pares i germans. Hi ha hagut una mica de tot . Hi ha hagut qui s’ ha emocionat , qui ja s’ ho pensaba i asegura que se’ns veía el llautó amb tant d’ interés en fer un dinar familiar, qui no sé si s’ ho pensaba però asseguren que amb els ulls ja se’ns veia , a qui li ha vingut una mica de sorpresa ( els que menys , tot cal dir-ho) i també qui se n’ ha anat de la llengua i ho ha dit a terceres persones abans d’ hora. En general però ,dóna molta alegría poder donar una noticia així , i també rebre-la ès clar .
Personalment , ha estat molt especial poder-ho anunciar i poder donar aquesta alegría per fi als meus pares. Sé que ho han esperat i han estat patint aquests mesos , per tot el que ens va passar i per si tot estava anat bé ara . Ho han portat en silenci i sense preguntar , tal i com els vaig demanar per no sentir-nos pressionats. Tot i que evidentment , amb la familia, no calen paraules per saber què estan pensat els altres, ens coneixem massa i des de fa massa temps . Només de pensar en la seva cara i les seves paraules emocionades en el moment de saber-ho i en les llàgrimes de tots plegats (pq sí , a la meva family som de llàgrima fácil) ja em torno a emocionar. Els estimo massa , i potser ens ho diem massa poc sovint.
Suposo que tothom ho fa diferent això de dir-ho a la família. Hi ha qui només de sortir les dues ratlles al test ja ho esbomba als quatre vents, qui és més prudent i preferiría que no és notés fins als 4 o 5 mesos i dir-ho el més tard posible , pel que pugués ser. Suposo que això depèn de l’experiència que ha tingut cadascú. En el nostre cas , no ens venia de gust ni un extrem ni l’altre. Teníem clar que fins que el gine no ens digués que tot estaba al seu lloc i que efectivament hi havia un projecte de personeta amb el cor bategant i tot semblés normal no diríem res a ningú . I a partir de llavors evidentment hi ha un ordre, primer a la família més propera i després , de mica en mica, sense forçar situacions , a la resta de gent. Aquí estem ara.
La semana que ve tornem a tenir nova visita . Tinc tantes ganes de tornar a veure’l / la. Quasi estarem de tres mesos i si tot continua estant bé ja haurem passat el període de més risc pel petitó. Llavors sí que ens donarem llum verda per acabar-ho de dir a tothom.

Segons la pàgina web de babysitio , una pàgina que us recomano totalment si esteu embarassats o tan sols com a curiositat si voleu veure l’evolució del petit embrió semana a semana ,la nostra mongeteta , que cada vegada s’acostaria més a la mida d’ una cacauet ara com ara , a les 9 setmanes és més o menys així :