Cinc mesos

La Laia ja ha fet cinc mesos.

Continua estant en un percentil baix de pes, però correcte pel que fa a l’alçada. De tota manera és una nena sana, desperta i espavilada que no deixa de regalar-nos somriures i de sorprendre’ns dia a dia .

Ha avançat molt pel que fa a mobilitat . Aguanta el cap perfectament i comença a mantenir-se asseguda sense gaire ajuda. Cada vegada té més precisió a l ‘ hora d’agafar coses i de dirigir mans i dits cap on li interessa. En les darreres setmanes ha començat a interessar-se especialment pel xumet. Se’l treu , l’ observa , s’ ajuda de les dues mans per arnar-lo girant i investigant per tots costats i intenta tornar-se’l a posar , cosa que sovint aconsegueix.

Quan està tranquil·la i especialment quan està contenta , xerroteja i va fent proves amb tot el repertori de vocalitzacions i volums de què és capaç . Darrerament ha après a xisclar i gaudeix molt fent-ho i escoltant-se . Tot el dia somriu , somriu a tothom qui li digui cosetes, però especialment a qui coneix més i de vegades ens regala amb unes riallades que s’ encomanen!

I amb el cinquè mes li ha començat a sortir la primera dent! A hores d’ara tot just si es veu sortint de la geniva, però si la toques amb una cullereta ja se sent “clinc , clinc”. De tota manera ja fa alguns dies que això la fa sentir molt intranquil·la, tot el dia baveja i aquests darrers dos o tres dies ha estat especialment irritable. Tenim uns mossegadors que es poden refrigerar i donar-los hi per tal que alleugin una mica les molèsties , però el que li agrada més son uns xumets especial per la dentició que tenen una mena de boletes en relleu que en xumar li fan massatge a les genives. Fins ara no volia gaire els xumets, però des que li comença molestar la boca els agraeix i els demana , especialment a l’ hora d’anar a dormir.

Amb el que no hem avançat gaire és en el tema cullera. Portem mes d’ un mes amb farinetes, i si bé ha entès una mica que quan s’acosta la cullera cal obrir la boca i anar empassant el que et posen a dins , costa una barbaritat que arribi a menjar-se mig plat de el que li oferim. Comença menjant amb ganes i fent cara que el que li dones li agrada però se’n cansa aviat i comença a girar el cap cap a un costat et deixa ben clar quan no en pensa menjar més. Hem provat diferents tipus i marques i ara estem amb uns de Blevit de la gama “ sinocome” , que em van recomanar a la farmàcia ja que sembla ser que són més calòrics i concentrats i així si en mengen més poquet no passa res.

I per si això fos poc el pediatra ens ha dit que hem de començar a donar-li fruita a l’ hora de berenar . Recomana que sigui fruita fresca (combinacions amb poma ,pera ,plàtan i suc de taronja) on es pot barrejar , si a la nena li agrada més , una mica de cereal. Si això no li agrada podem provar a fer la fruita cuita en forma de compota, o sinó provar amb algun “potito “ d’aquests de compra. Com a darrera sol.lució si no vol cap d’aquestes opcions triar alguna fruita d’aquestes que lligui bé amb la llet i fer una mena de “batut” amb llet i fruita que es pugui beure amb el biberó.

La nostra idea era començar primer oferint-li les fruites per separat a veure si les tolera bé i de mica en mica anar-ne barrejant alguna. De moment hem provat pera i poma , per separat , amb un parell de cullerades de llet i cereals perquè acabi de lligar una mica. Posa unes cares molt divertides davant els gustos nous , però no ho rebutja. Els dos primers dies en va menjar unes 15 o 20 culleradetes petites , de les quals no tot va anar a parar a la boca evidentment , però ja ho considerem un petit èxit, que ho hagi volgut provar. Avui hem intentat un potet dels de compra i li ha agradat més. Quan en portava un terç menjat ja no en volia més i s’enfadava , però deixant-la descansar deu minutets i tornant –hi després i amb una mica d’ajuda del xumet s’ ho ha acabat menjant tot. No vull que s’acostumi a aquest potets, però tampoc vull que rebutgi el gust de la fruita , a veure si de mica en mica s’ hi va acostumant i en el proper post us puc dir que ja menja de gust la fruiteta...

Aixs.. més ens val perquè el mes que ve es veu que haurem de començar amb al verdura i els iogurts!

A la foto , avui mateix , fent cares rares mentre començava a menjar el potet

Farinetes , farinetes

Fa un parell de setmanes que hem començat a donar farinetes ( altrament dit “papilla” ) a la Laia. A la visita del pediatra dels quatre mesos ens va recomanar que comencéssim a introduir els cereals a l’ hora de dinar , amb cullera. Que si ho podíem evitar que no caiguéssim en la temptació de donar posar una cullerada de cereals a cada bibi , que ell preferia que fes un àpat consistent , de farinetes de cereals menjats amb cullera .

Portem 15 dies intentant que la Laia s’ ho mengi de gust i tranquil•lament i he de dir que de moment no ens n’ hem sortit gaire bé. Els primers dies sentia una certa curiositat per la cullera però una vegada la tenia a la boca tan podia ser que s’ empassés el contingut amb més o menys ganes , que les farinetes retornessin disparades a la cara de la mama o papa amb un “ GUEEE” o simplement que no fes res amb les farinetes i vessessin totes cap a fora embrutant pitet, galtes , coll i tot el que es trobin al seu pas.
Quan van passar dos o tres dies ja anticipava el que vindria quan veia el bol amb la cullera i es posava a plorar directament , a veure si pot convèncer els papes de canviar la cullera pel bibi. Està clar que prefereix el biberó , que això de menjar amb cullera és massa difícil i no té l’al•licient de la tranquil•litat que li dona el fet de xumar. Vam estar uns dies on , per calmar-la - a part de cantar , fer l’avió , fer el pallasso i les mil i una perquè rigui i estigui contenta - hem alternat cullerada , xumet , cullerada , xumet. Així aconseguíem que més quantitat anés cap a dins i que d’entrada anés calmant el neguit que tenia , però clar , no és massa plan , no és pas així que ha de menjar.
Total , que després d’anar-ho provant d’ una manera o altra crec que finalment hem vist la llum de el que cal fer perquè s’ ho mengi millor. A la Laia li agrada més espès de el que nosaltres fèiem fins ara . El pediatra ens va dir de 6 a 8 cullerades soperes per 150 de llet. A les instruccions de la capsa de cereals deia 5-6 cullerades i això és el que havíem fet nosaltres fins ara , però està clar que a la nena no li anava prou bé , Avui que , per provar , hi hem posat un parell de cullerades més del compte la cosa ha anat diferent,s’ ho ha menjat amb més ganes i , tot i que la cosa ha sigut força lenta , no ha plorat i tenia molta més paciència per anar menjant.
A veure si això significa que hem reeixit i que ara ja li començarà a agradar això de aprendre a menjar amb cullera. Més ens val perquè d’aquí a quinze dies tindrà dos àpats amb cullera, ja que començarem amb la fruita!!! Aquí us deixo una foto dels primers dies de cullera .
P.D Als experimentats en el tema farinetes , s’accepten consells

Converses profundes

La Laia Ha descobert que ella també pot " parlar" . Es passa gran part de l'estona entrenant les seves cordetes vocals fent sorollets , balbuceigs i cantarelles . Parla sola i s' escolta, de vegades fluixet i de vegades més fort, els diu coses als ninots i les joguines que veu i , sobretot , li agrada " dialogar" amb el pare i la mare com una noia gran. Ja ha vist que és una de les millors maneres de cridar-nos l'atenció i fer-nos somriure i estar més per ella.

Mireu-la en plena acció.. sobren les paraules :-)




Si hem de ser sincers , també diré que ha descobert que plorant i cridant també es mou la gent del seu voltant i també li fan cas . Ara ha començat a enfadar-se per altres motius que no siguin " tinc gana , tinc son , m' he fet caca" . Quan alguna cosa no li agrada prou , per exemple, quan la posem a la tumbona i ella considerava que volia estar més estona a coll , o quan volia estar més estona a la banyera i nosaltres la traiem per eixugar-la i vestir-la és capaç de fer uns rebecs impressionants.. en resum.. que la noieta comença a mostrar el seu caràcter .. però un vídeo d'això us el posaré un altre dia :-)

Xuup, xuuuup!

Fa un parell de setmanes que la Laia ha començat a descobrir per a què poder servir les mans. De moment hi troba dues utilitats bàsiques:

1- Les mans serveixen per a ser xarrupades
2- Les mans serveixen per a poder xarrupar altres coses.

Un dia la tenia a la tumbona i sento : “XUUUUP ,XXXUP , XUUP” , me la miro i em trobo la Laiona concentradíssima xarrupant-se el puny!

Els primers dies hi arribava de casualitat , encara no dominava gaire fer anar els braços cap on voldria, però ho intentava i s’ hi concentrava molt. Ella tenia clar que calia acostar el braç a la cara per arribar a xuclar el puny , però apuntar a la boca no era gens fácil . Primer el puny arribava a l’ orella, als ulls, a la galta. .. quan notava el puny a la galta intentava girar el cap , obrir la boca fins que acabava poden llepar la mà , el dit o el que pugués arreplegar. Ara , un parell de setmanes després ja hi té certa pràctica i sap apuntar els punys cap a la boca a la primera.

Aquesta setmana ha fet un pas més. Ara comença a intentar posar-se a la boca altres coses: la manteta , les joguines que té a prop. Jo crec que encara no és capaç de posar una intenció del tipus “ ara agafaré això i m’ ho posaré a la boca”. Més aviat és que jo deixo a prop de la seva mà alguna joguina tipus mossegador , o alguna cosa petita i fàcil d’agafar. Ella una vegada ho toca sí que intenta agafar-ho i des d’aquí com aquell qui es vol mossegar el puny acosta la ma a la boca igualment , però com que a la mà ara hi té un objecte és aquest el que acaba siguent víctima dels xarrupets. Sembla que la cosa li agrada i es passa força estonetes entretinguda així. Aquí la teniu en plena acció!

Ho miro tot !

Una de les coses que m’agraden més de la meva feina de mestra és veure com evolucionen i aprenen els infants. Un mateix grup d’alumnes des de p3 a p5 , per exemple ,fan un canvi tan gran ! Canvis a nivell de personalitat i obertura als altres , de nivell de raonament , de progressiva adquisició d’autonomia , tot el procés d’aprenentage de la lectoescriptura...Veure i viure tota aquesta evolució i pensar que , com a mestra, hi has posat el teu granet de sorra en tot aquest procés és molt bonic i gratificant.

Ara amb la Laia a casa estic vivint el dia a dia dels seus petits-grans avenços i aprenentatges des de primera fila i he de dir que ho trobo fascinant. Crec que ser testimoni i alhora contribuir en tot aquest procés serà de les coses que m’agradaran més de ser mare. Es extraordinari veure els canvis que fa cada dia , i com és va fent gran de mica en mica . Cada setmana és diferent de l’anterior, dia a dia aprèn coses noves i cada vegada s’ interessa més per conèixer tot el que l’envolta.

Un petitó acabat de néixer no hi veu més enllà d’ uns 20 cms i el que més li crida l’atenció és la cara de la mare i el pare i com a molt els llums brillants. Els primers dies amb la Laia realment ha estat així. A partir del primer mes, però , i de manera progressiva, la Laia s’ ha anat interessant per tot el que l’envolta. Està fascinada per tot el que tenim al pis. Li agrada molt que la passegin per cada habitació i li expliquin tot el que hi ha. El meu pare n’ ès un especialista i ja sap que això els encanta als petitons els primers mesos. Té dos nets d’experiència!Recordo perfectament el meu pare amb la seva primera neta, la Júlia ,passejant –la per tota la casa i explicant-li què era i d’ on venia cada cosa que hi havia al menjador. Ella l’escoltava profundament interessada, encara que cada dia li ensenyés les mateixes coses ( potser en això estava la gràcia!)

El que més li crida l’atenció a la nostra petitona són els quadres de les parets , una lleixa de la seva habitació plena de peluixos , un mòbil xinès que tenim al passadís i sobretot , la televisió , que és una font inesgotable de sons i imatges brillants. De dia li donem els bibis asseguts al sofà i molt sovint hem de tancar la televisió ja que sinó la nena gira el cap de cara a la tele i li interessa més el que hi facin que no pas xumar.

Imagineu-vos la fila que fem passejant la nena per les habitacions de la casa dient-li coses com ara :

- Veus? Això és una planta que es diu "potus", té les fulles de color verd.. i aquí hi ha un elefantet que ens va portar els tiets de Tailandia.. veus? això és un quadre amb una flor que es diu tulipa ...això és una petxina, la vols tocar? .. i això de color taronja és diu cortina i es pot pujar i abaixar ja veuras... anem a veure el mòbil del dofí dona'm la mà i el tocarem i escoltarem quina música fa.. ui mira.. això és un mirall... Què hi veus? Hi ha una nena i una mama! .." En aquest punt és quan ella es veu reflectida , tot i que no es reconeix suposo, i somriu . Quan veu el seu somriure li agrada i encara riu més... és un solet!

El que és curiós és que a més d'escoltar atentament , no mira de passada el que li ensenyes sinó que ho observa detingudament , ho mira fixament , com si ho analitzés ... què hi deu passar pel seu caparró ? Ha de ser una sensació molt forta veure que tens tantes coses interessants que t’envolten i no saps res de cap. Hi ha tant per conèixer en aquest mòn que per ella és tot just acabat d’estrenar...

A la foto la Laia amb l’avi escoltant atentament el que li explica del quadre. A que se la veu interessada en aprendre-ho tot?

Nena, a dormir!

La Laia ja té dos mesos i mig. Fa tres nits que ens dorm d’ una tirada de les nou del vespre fins a les vuit del matí de l’endemà .VISCA!!!

Des del principi ens preocupava molt portar bé el tema d’ensenyar l’ hàbit d’anar a dormir a la nena. No volem que la nena s’acostumi a dormir al nostre llit , ni que necessiti que la gronxin i anar a coll per adormir-se , i encara menys que li calgui un passeig en cotxet o en cotxe per agafar el son al vespre ( i menys de matinada o cada vegada que es desperti ¡ ) Acabes sentint tantes històries de el que fan alguns pares per aconseguir que els nens dormin que fa mitja por al final . Totes aquestes opcions crec que haurien de ser ben bé anecdòtiques i molt puntuals de quan estigui malalta la nena o pel que sigui passi una mala nit.

De tota manera sóc ben conscient que en tot això hi juguen molts de factors i que si et surt un nadó inquiet i amb problemes d’agafar el son , neguitós , o que tingui còlics forts i sovint al final has d’acabar fent el que sigui per tal que dormin .De moment , per què en tot això només estem començant i encara ens queden mesos per poder dir que l’ hàbit estigui assolit , crec que tenim força sort.

Abans de llegir el manual del senyor Estivill de com ensenyar a dormir als infants va caure a les meves mans el “Besame mucho” del Sr Gonzàlez. N’ havia sentit a parlar molt i de la seva filosofia , més o menys contraposada al mètode Estivill i volia saber exactament de què es tractava.

Com a mestra d’ Educació Infantil i evidentment com a mare crec que és vital que l’ infant se senti estimat i creixi en un entorn ple de tendresa i moixaines , tant a casa com a l’ escola. En això 100% d’acord amb el Sr González .De tota manera i ara parlo especialment com a mestra , que és en la part on tinc més experiència ,crec que es igualment important posar límits al comportament dels nens , saber-los dir no i que entenguin que quan s’està amb altre gent no sempre es pot fer el que un vulgui i quan un vulgui . El sr González defensa a grans trets la filosofia de “ que no vessi cap llagrimeta, que sinó es traumatitzarà , que faci el que vulgui que ja s’anirà autoregulant per si sol , amb el temps” . També és un gran defensor de que els nens dormin al mateix llit que els pares els primers anys , si així ells ( els nens) ho desitgen i s’ hi senten bé.

Hi ha fragments del llibre que m’ han agradat però hi ha parts on estic en profund desacord. I el que menys m’ha agradat és que per argumentar i donar pes a les seves propostes ens compari amb com crien els seus petits alguns animals o fins i comparant-nos amb els homes prehistòrics. I encara menys que posi dins el mateix sac per carregar-se’ls tots junts mètodes utilitzats en èpoques absolutistes o dictatorials i el mètode Estivill. Crec que treu de context moltes teories i les aplica i compara com si les apliqués a un adult quan és evident que no es pot tractar de la mateixa manera un infant que a un adult. Tracta el mètode Estivill de mètode de maltracte infantil. Ostres.. no fotem!Aquest senyor és metge i té una experiència de molts anys en el tema i una clínica del son reconeguda a nivell internacional. Es pot estar-hi més o menys d’acord però tan errat no pot anar! Mentre llegia el llibre no podia evitar pensar que la seva filosofia era molt bonica i idealista però que no m’ imaginava una classe de p3 amb 25 nens pujats amb el seu “mètode”.

També he de dir que no estic 100% d’acord amb tot el que proposa el doctor Estivill i que el trobo un punt massa estricte , però sens dubte estic més a prop de les seves idees. També penso que el que seria ideal és no haver d’arribar a extrems com per haver d’aplicar-lo estrictament és a dir , intentar que no agafi “mals costums” que llavors suposin moltes llàgrimes haver de reconduir .No s’ ha de ser extremista amb cap teoria. Ni massa repressió ni total llibertat per deixar que els infants facin el que vulguin a cada moment.

Nosaltres hem intentat començar a fer les coses “bé “ des del principi i ,com suposo que fa molta gent ,agafant el millor de cada mètode i afegint una mica de collita pròpia . Cal dir que el caràcter tranquil·let de la nostra nena i el fet que no ha tingut ni un sol dia de còlics ha facilitat molt tot plegat , potser si no hagués estat així ara aquest post seria ben diferent J De moment nosaltres ho hem fet així:

La nena dorm des del primer dia al seu moisès. Primer estava a l’ habitació amb nosaltres i en fer dos mesos la varem passar a la seva habitació , que està al costat de la nostra , ben vigilada per un d’aquest fantàstics intercomunicadors amb vídeo que permet veure-la i sentir-la en tot moment. La Laia se’n va a dormir a les nou del vespre . La seqüència és : bany –biberó - dormir. La posem al llitet amb un ninot d’aquest tovets,en Dudu , sempre el mateix , li fem unes moixaines o li cantem una cançó i a dormir. El que intentem sempre és no quedar-nos al seu costat fins que dormi , sinó que quan la veiem relaxada marxem perquè s’acostumi a agafar el son estant sola , així si es desperta a la nit i no hi som no li caldrà la nostra presència per tornar a agafar el son.

Des del principi que li costa una mica adormir-se, molts dies des de que la deixes al bressol fins que s’adorm passa més de mitja hora. Quan la deixem es queda tranqui-la , però si en deu minuts no s’adorm normalment rondina o plora. El que fem es vigilar-la per l’ intercomunicador i esperar uns 30 segons o així des de que fa el primer GUEE , Moltes vegades rondina i en uns segons es torna a calmar sola i no cal entrar a l’ habitació . Quan la cosa va a més entrem a calmar-la, , li posem el xumet, gronxem el moises o l’ amanyaguem una mica fins que es torna a quedar tranqui-la, i sempre abans de que es quedi adormida tornem a sortir ( normalment això porta un parell de minutets) després d’això moltes vegades ja agafa el son i algunes vegades cal tornar a entrar al cap d’ un quartet perquè encara no s’ ha adormit . Ara moltes nits ja no cal entrar cap vegada i encara que no s’adormi de seguida sap estar-se tranquil-la soleta fins que li ve la son.

Respecte les preses de biberó nocturnes les fem a la seva habitació amb llum suau i una vegada acabada i el bolquer canviat , si cal , la tornem a posar al bressol i pràcticament sempre s’adorm de seguida . Al principi era donar bibi cada tres hores , però a partir del mes va començar a allargar el període de son que començava a les nou del vespre. Ara dorm una mitjana de unes 9-10 hores i aquest darrers dies ha dormit 11 horetes , és a dir de les 9 del vespre a les 8 del matí , que és quan la desperto si ella no s’ ha despertat reclamant “jaling” , per tornar-li a donar biberó.

De dia li costa fer dormides llargues ( posem d’ un parell d’ hores) però en fa una bona colla de curtetes. Normalment quan es de dia dorm a estones a la seva hamaca , que la posem totalment estirada , Després de la presa del dinar li fem fer una migdiada més llargueta i la posem al moises de la seva habitació amb poca llum i així aconsegueix fer un son més llarguet.Ara bé tot això que he dit no està renyit amb que , de vegades , però, es quedi adormida a coll del pare o de la mare, que també li agrada molt ( i a nosaltres , en el fons també).. aquí la teniu..

Per llegir una mica més del tema:

http://www.paraelbebe.net/bebes/2006/10/fragmentos-del-libro-de-carlos-gonzalez-besame-mucho/

http://www.medicina21.com/doc.php?apartat=Farmacia&id=1917 ( el mètode Estivill)

LLeis de Murphy per a bebès

Com passen els dies! Ja som a febrer i sembla que faci molts mesos que vaig plegar de treballar en agafar la baixa per repòs als set mesos. Tinc aquella sensació de les vacances quan no saps quin dia és , perquè tots els dies són semblants a l’anterior.

Quan encara estava embarassada tenia molt més temps per a tot . Ara la diferencia és que no tinc temps per a res o , més ben dit , no tinc cap llarga estona per dedicar a el que vulgui. Entre biberons , bolquers , netejar i endreçar una mica , recuperar una mica de son i estar per la nena en general , no em queden estones lliures. Cada dia al vespre em faig molts propòsits de el que faré l’endemà : escriure un nou post al bloc, fer una mica d’endreça general al pis, començar a fer de manera regular exercicis post part per començar a agafar línia i sobretot, contestar tots els mails que tinc endarrerits i escriure aquells que tinc pendents. El que passa és que arriba l’endemà i no hi ha temps.. no aconsegueixo trobar una estona llarga per a dir : “ Va ara em dedicaré a fer això “.

Val a dir que cada vegada estem més organitzats i n’ anem aprenent . Però tot això a còpia de pecar de pares novells i de trobar-nos amb tot de situacions que fan pensar en una mena de lleis de Murphy per a bebès . Ara mateix se’m acudeixen aquestes:

- Quan tinguis la nena vestida , neta i a punt per a sortir farà una glopada i s’embrutarà tota.

- Quan surtis de casa amb la nena i estiguis arribant tard a algun lloc recordaràs que t’ has deixat alguna cosa important i has de tornar a casa a buscar-ho(ex. Els biberons! )

- Quan siguis a ca’l pediatra i en desvestir la nena vegis que té el bolquer brut t’adonaràs que a la bossa no te’n queden de nets o que s’ han acabat les tovalloletes .

- Quan la nena porti moltes hores sense fer caca la farà just quan estigueu fora de casa , i en algun lloc o situació poc adequada per canviar-la.

- Quan l’ hagis de canviar al seient del cotxe se li escaparà el pipi just després de treure el bolquer brut i abans de posar el nou , amb el conseqüent mullader del body , robeta i tapisseria del cotxe.

- Els plors de la nena al vespre-nit i la dificultat que tingui per agafar el son són directament proporcionals a l’ interès que tinguis per veure el programa de televisió que fan a aquella hora.

De moment totes aquestes ja les hem experimentat en aquest mes i mig . Suposo que els que sou pares de fa més temps en podríeu afegir d’altres.

De tota manera encara que aquestes situacions estressin una mica queden compensades amb escreix pels moments agradables i veure com creix , aprèn i es desenvolupa dia a dia .