Cançons i Cantajocs

dissabte, 25 de juliol del 2009

M’agrada molt cantar cançons a la Laia.
M’ha agradat cantar-li des de petita, primer amb els jocs de falda i també posant cançons en diferents moments del dia com a l’ hora de dinar , del bany o simplement cantar-li per diversió. El fet que moltes de les activitats que es repeteixin vagin acompanyades d’alguna cançó els ajuda a situar-se en el temps i a saber què vindrà després.
Durant el primer any de la nena em va ser molt útil un cd de cançons de la Dàmaris Gelabert amb grans idees i melodies per infants .He utilitzat cançons seves a l’escola amb nens més grans i per la Laia m’ ha agradat especialment el cd “ Cançons per aprendre ( 0-3 anys)”. També ofereix unes cançons personalitzades molt boniques per regalar per un aniversari o en un naixement.
Amb els pas dels mesos la Laia ha continuat gaudint de la música , ha après a moure’s al seu ritme i a demanar-nos amb gestos que li posem música o que li fem “arri tatanet”. Ara , a partir dels divuit mesos a començat a cantar ! Li agraden molt les cançons del Cantajocs. Són una sèrie de DVDs, on un grup de nois i noies acompanyats de mainada canten cançons infantils acompanyades de gestos i balls , intercalant-ho amb algun dibuix. És la única cosa que la pot mantenir amb atenció força estona davant la televisió. Ni Teletubbies, ni Baby Einsteins , ni Pocoyó... ella prefereix els “XOCS” ( així és com ho demana ella).
Vam començar amb el DVD en català , però veient l’èxit hem provat amb els que estan en castellà i li agraden igual. Ara es passa el dia cantussejant .Encara que només sàpiga dir alguna de les paraules, de vegades es pot arribar a saber què canta , perquè a moltes cançons sap fer-hi alguns dels gestos que l’acompanyen. Li agrada molt “En Joan petit com balla” , de la que només canta la part de dit-dit-dit , ma-ma-ma i fa els gestos , i també la cançó del sabater ( eztiia eztiia pam pam pam). Una altra de les cançons que li agraden molt és una d’ un cocodril. Com que no sap dir cocodril s’ ha après el gest de la cançó i quan en veu algun en algun conte el que fa és el gest de la cançó , encara que en aquell moment no l’estiguem escoltant.

Per qui no conegui Cantajocs , només ho heu de posar al youtube i en trobareu totes les cançons que vulgueu. Us deixo amb ” la mané” , una de les cançons que més li agrada ballar

Aprenent a parlar

dimecres, 15 de juliol del 2009


La Laia acaba de fer 19 mesos. Si una cosa he de destacar d’aquestes darreres setmanes és el gran avenç que ha fet en el tema del llenguatge. Si heu estat llegint el bloc ja sabeu que em preocupava una mica el fet que la veia una mica encallada en aquest aspecte. Encara que en teoria no s’ ha de fer no pots evitar fer comparacions i sempre sembla que els altres xerren tres vegades més que ella.
De fet ha passat tal i com va predir el seu pediatra. Em va dir que ja veuria com al voltant dels 18 mesos la nena faria un tomb i començaria a dir cada vegada més coses. Tal dit , tal fet . És com si se li hagués encès un interruptor , i s’ ha llançat a dir paraules noves. De cop moltes paraules que coneixia , que han sortit moltes vegades als contes que expliquem , a les cançons o als jocs ha descobert com fer per dir-ho ella , amb els recursos que té.
Aquest més ha estat dient deia dues o tres paraules noves cada dia . He començat a apuntar-ho una mica, per tenir record de les seves primeres paraules. Ella no ha estat gaire d’ intentar repetir paraules i jo només he donat com a bones , o com a interioritzades les paraules que ha dit espontàniament en veure la cosa concreta , el dibuix o la persona , o bé si li he preguntat “què és això?” . No compto les paraules que diu quan les repeteix perquè les acaba de sentir.
Moltes de les paraules les diu a mitges, utilitzant les vocals i algunes consonants , les que sap dir. Ha après a dir el nom de molts animals. Alguns els diu amb la onomatopeia , com és el cas del gos o de l’ase. ( no em digueu d’ on ho ha tret . Jo us asseguro que no sóc de les que diu “ Mira el guau-guau!” ).D’altres els acompanya de gestos , o fins i tot les substitueix per un gest concret especialment de cançons dels cd de “CANTAJOCS” , com és el cas del gall o del cocodril.
I el que m’ ha fet més il•lusió de tot és que per fi puc dir que diu molt bé , amb sentit i per cridar-me a mi “ MAMA”. S’ ha fet pregar... Ara ho pot dir amb tantes entonacions diferents que entens molt bé si és un “mama vine” , “mama t’ estimo , “mama vull això” , “mama fes-me cas” ...

I per acabar el post un petit tast dels avenços de la petita de la casa en format Laia-català pràcticament tots d’ aquest darrer mes.

Àcies ( gràcies) , xí (sí). Oya ( hola)
Papa , mama , ayi ( avi) , iaia , yayí ( padrí)
Ayà (allà) , aixís , això , aquet ( aquest) , u ate ( un altre)
Etit ( vestit) , aiet ( barret), tates ( sabates), tintar ( pintar) , astà ( ja està)
Fufà ( sofà) , itet ( pitet), gut ( iogurt ), i-a ( mira) ,llit, una ( lluna)
Pipipipi ( soroll q fa el pollet) , ie ( tigre) , ata muuuu ( vaca), aieta ( Marieta) Gat, bupbupbup ( quan veu un gos), hi-hà ( soroll de l’ase), buba ( tortuga) , gaota (granota), xeix (peix) , fiii ( dofí) , pop, uyeó ( un lleó), aell ( camell), poc ( porc), kiikiki ( gall)
Dit, pap ( cap ) , xas ( nas)
Ote ( conte) , ateta ( rateta), ateta ( caputxeta), oyó ( pocoyó),
U , xos , tes ( u , dos, tres ) Goc ( groc ) , tert (Verd) , bau ( blau)

Tintar

divendres, 10 de juliol del 2009

Ja fa uns mesos que vam comprar algunes ceres infantils a la Laia perquè comencés a pintar. Al principi creia que n’ hi hauria prou amb un full dinA3 per contenir la seva energia creadora. Jajaja ... innocent de mi…

Ben aviat i seguint el consell d’ una companya vaig optar per comprar un rotlle de paper d’embalar gros i el que faig és empaperar tota una taula que tenim per a ella i així es pot esplaiar al seu gust. Cada vegada li agrada més i tot sovint em demana: “ TINTAR” ( pintar) Ja sap on es guarden els colors i si no m’espavilo a donar-li aviat un paper se’l busca ella.

És important comprar unes ceres /llapis adequades a la seva edat i SOBRETOT, que siguin fàcils de treure de totes les altres superfícies! De moment ens ha anat molt bé amb uns llapis que es diuen “Alpino baby “ i els “GIOTTO BEBÉ” . Són gruixuts , la mina és tova i sense que hagi de fer gaire pressió pinten d’ uns colors molt brillants i són fàcils de netejar. Ho dic amb coneixement de causa! De moment ja hem hagut pogut gaudir de les obres d’art de la Laia al parquet , al sofà , al moble de la televisió , a la pantalla de la televisió , al vidre de la finestra i a la paret de la seva habitació .. quina sort que amb una tovalloleta marxa fàcilment.

Fa servir les dues mans per pintar , sembla que no tingui cap preferència de moment . És nota que fa uns mesos que va començar i ara , tot i tenir poc control sobre el que fa intenta fer línies corbes i de vegades li ha sortit alguna cosa semblant a un cercle. Li agrada molt que jo dibuixi cosetes senzilles que ella pot reconèixer i després ho intenta pintar a sobre. Sembla que li agrada molt i ja fa unes setmanes que un estoig amb llapis i una llibreta grossa forma part del “pack entreteniment” que m’emporto cada vegada que anem a dinar a fora i hem de tenir la nena ocupada una estoneta

Aquí la teniu en ple procés creatiu , fa unes setmanes, quan encara no li havia empaperat totalment la taula.


Dudu

dilluns, 25 de maig del 2009


O si ho escrivim amb el seu nom original“Doudou”. Aquest és el nom del fidel amic de la Laia. És un titella tovet en forma de ratolí que li vam regalar per ajudar-la a dormir de ben petita. Amb els mesos s’ hi ha anat enganxant i ara no hi ha vespre ni nit que estigui gaire lluny d’ella.

Molts de nens agafen un objecte de referència que els ajuda a calmar-se. A la Laia li va perfecte per refregar-sel a la cara quan té són i també ara quan fa una rabieta li deixo el dudu i la pipa al costat i ella mateixa els agafa i es va calmant més ràpid.
La meva neboda tenia un doudou semblant al de la Laia . El problema és que només en tenien un, i la nena no en volia cap d’altre. No us podeu imaginar el disgust que passava cada vegada que el seu amic anava a la rentadora! Quan en van voler comprar un altre d’ igual ja no el van trobar. És curiós com moltes de les marques que fan aquesta mena de ninos en tenen molta varietat ( massa) i en pocs mesos van renovant models , de manera que aconseguir-ne un de l’any anterior pot ser una tasca difícil , per no dir impossible.
Nosaltres vam pensar que així que es definís ella per algun dels ninots tovets que tenia de seguida en comprariem un altre d’ igual per si de cas. La questió és que tenia el dudu ratolí i el dudu gat i li agradaven tots dos. Al final vam comprar dos dudus gats perquè de ratolins ja no en trobàvem.
Encara que s’ estimi tant els dudus , si és de dia i no els necessita tant et pots trobar que el llenci a terra, cosa que ens ha passat ja diverses vegades. Un dels dudus gats es va perdre tornant de l’escola i el dudu ratolí per poc ens el roben. Sí .. imagineu-vos quina mala bava: anàvem amb el cotxet i ens acabava de caure , dues mares amb dos cotxets a pocs metres de nosaltres ho van veure i en comptes de cridar-nos per tornar-nos –el l’agafen i el mig amagen al seu cotxet. Per sort ho vam veure i vam anar allà a reclamar-lo. No m’ ho podia creure, és d’ imaginar que perdre un d’aquest ninos pot ser un disgut pel petit. Ara penso que vaig ser massa educada amb aquelles “senyores” i potser els havia d’ haver dit quatre coses..

Total, que com que ja vèiem que els dudus es poden acabar perdent vam considerar urgent buscar-ne algun altre exemplar igual als que teníem. A les botiques on el vam comprar ja no en tenen ni en tindran , però he trobat una adreça a internet on tenen dudus de les marques més conegudes de temporades anteriors i que ens anirà perfecte per retrobar-los. La pàgina està molt bé , fins i tot tenen un serveis SOS de doudous perduts !
Comparteixo l’adreça amb vosaltres per si algú li cal , si teniu algun petit/a casa .

http://www.doudouplanet.com/Doudou.html

I us deixo amb una foto d'aquest vespre , la Laia jugant pel menjador amb el seu tren. És una mica difícil de conduïr-los si tens el dudu en una mà!


HEM TORNAT!

dijous, 14 de maig del 2009



D’avui no passa! He de dir que em sento força culpable de no haver actualitzat el bloc en tant de temps. Avui quan he llegit els comentaris del post anterior m’ he decidit a no esperar més. Gràcies a totes per interessar-vos .

Avui la Laia fa 17 mesos. Quasi un any i mig! Ha passat tan ràpid… Intentaré fer un resum dels canvis i avenços d’aquest mesos.

Va començar a caminar durant les festes de Nadal , just en fer l’any . Però no és va llençar a caminar com fan molts nens pràcticament d’ un dia per l’altre, ella va estar ben bé un mes des que va fer el primer parell de passets sola , fins poder dir que va abandonar definitivament el gateig per desplaçar-se caminant.

I des de que camina s’ ha acabat la tranquil·litat a casa. Se li ha obert tot un món de descobriments i trapelleries! Va d’ una habitació a l’altre de la casa , ho toca tot , ho vol obrir tot, les aixetes , els calaixos , els armaris, les capses.. Hem hagut de posar proteccions a la majoria d’armaris i calaixos al seu abast perquè de moment fa molt poc cas de les advertències i quan se li diu que “no” a alguna cosa , ella ho toca igualment ,i , o bé es posa a riure , com si es tractés d’ un joc, o bé s’acaba enfadant si l’aparto del lloc en qüestió.Com que tampoc es tracta d’ anar-li al darrera prohibint-li tot , hem deixat un armariet al menjador perquè el pugui obrir i posar-hi totes les seves joguines i i els altres calaixos i armaris , els que contenen coses potencialment perilloses els hem posat una tanca de seguretat i la resta ens ho fem com podem

Es nota que va mostrant cada vegada més el seu caràcter. Es una nena alegre i divertida, carinyosa ,curiosa ,atrevida ,força moguda i molt sociable . També molt tossuda i quan no es surt amb la seva es capaç de fer unes rabietes monumentals , que anem portant com podem . Jo em pensava que començaven als dos anys! La Laia ja fa uns mesos que ens en regala de tant en tant cada vegada que no pot aconseguir el que vol o li fem fer alguna cosa que no li agrada.

Ha aprés a entretenir-se força ella sola , sempre que sàpiga que els pares són a prop , i fa uns mesos que estem treballant en l’hàbit de recollir les joguines . Els jocs li duren cinc o deu minuts i després ja vol fer una cosa diferent. Si li ho dic normalment col·labora a recollir i sap on guardar les coses i com fer-ho , però si no li dic res poques vegades té la iniciativa de endreçar joguines ,ho deixaria tot per terra alegrement.. S ‘ ha d’anar treballant.

Ha après a jugar a coses diferents. Li agrada molt el seu cotxet amb la nina, li encanta passejar-la i li fa petons i abraçades i la vol mocar i donar-li el bibi. Ha après a fer torres de cubs i galledetes. Comença a saber fer alguns dels encaixables que li van portar els Reis i també li agraden molt les joguines que ha d’estirar amb una cordeta o empènyer per la casa. Els contes continuen com a entreteniment estrella per ella i ara a més de mirar els de dibuixets i pestanyes i finestretes que s’ obren hem començat amb els contes clàssics amb argument . El seu preferit i que em demana cada vespre és el d’en Patufet .

El que m’agradaria que estigués més espavilada és en el tema verbal. Tot el dia xerra, però no se li entén RES. Diu papa , mama amb prou feines , però no ho fa per cridar-nos , sinó com a part del seu xerroteig. Amb molt optimisme crec que també diu BIBI , CUCA ( pupa, buba) –és la nostra gata-, SI ( de fet diu “ í “ però ho acompanya del moviment de cap), HOLA ( oa), IAIA, Avi ( ai) , però tot això no de manera espontània per referir- s’ hi , sinó repetint el que li diem. Amb tot no es mostra gaire col·laboradora en general a repetir el que li diem , ella va a la seva... Ara , quan es tracta de fer-se entendre , se les arregla com sigui per fer-nos saber el que vol a cada moment.

Tot plegat em preocuparia més si no fos perquè a nivell comprensiu es nota que entén la majoria de les coses que se li diuen i respon perfectament quan se li demana que porti alguna cosa o que n’agafi alguna altra i la posi al lloc x. Sap quins són i on són i es guarden la majoria de coses de la casa que ella utilitza o veu utilitzar regularment. Ès capaç d’ identificar a tots els seus companys de classe en una foto , només dient-li el nom ella sap assenyalar-los bé i el mateix amb avis , tiets i cosins.. els coneix a tots sense problemes. Ara , que en digui el nom.. és una altra cosa... En fi.. tot arribarà

I respecte el tema salut , doncs hem anat tirant .. Després d’ un primer trimestre a l’escola bressol on va faltar quasi tants dies com va assistir ara amb el bon temps sembla que va millor. Fins ara hem passat uns quants refredats, unes angines que van requerir antibiòtic, un parell de processos vírics amb febre alta, una conjuntivitis, una infecció a la boca , un principi de bronquitis , que per sort vam agafar a temps , alguna diarrea i poc més. Suposo que forma part de la normalitat en els petitons . El pediatra de moment diu que tot i haver agafat força coses res ha estat greu i ella de moment continua creixent sana i espavilada.

La única cosa que continua portant cua és el tema del menjar . La Laia és una nena de poc menjar. Ara combinem els triturats amb alguns àpats amb trossets però costa una barbaritat fer-la menjar . Mai sembla tenir gaire gana i cada vegada es torna més capritxosa en aquest tema : ara això ho vull , ara ja no m’agrada ara ho vull menjar amb cullera jo sola encara que m’ ho tiri per sobre,ara faig porqueries amb el menjar ,aara ho escupo perquè no en vull més ,ara no m’ajudis amb la forquilla que m’enfado... buf.. es necessita molta paciència amb ella . Un altre dia faré un post d’això.

Enfi i de moment ho deixo aquí que en res l’ he d’anar a buscar a l’escola. Us deixo unes quantes fotos recents d’ella i al final una anotació pel que fa al tema de les fotos en aquest bloc.

Quan vaig començar a escriure’l em vaig posar una fita d’anar actualitzant fins que la nena tingués un any , com a mínim. He decidit continuar , en la mesura que pugui , actualitzant-lo . Alguns dels blocs que llegia d’altres mares s’ han anat privatitzant i restringint. M’ ho he estat plantejant , més que res pel tema de les fotografies. No he decidit deixar de posar-ne, però sí que evitaré de posar-ne de molt explícites, com he vist en altres blocs que alguns de els que ens llegim feu. De tota manera per les mames bloggers que ens llegim i comentem , no us vull deixar sense compartir amb vosaltres les fotos de com va creixent la petitona. Si teniu Facebook deixeu-me un missatge de com agregar-vos-hi i allà us autoritzaré a veure les fotos que hi poso de la nena.

BON NADAL!!!!!

dimecres, 24 de desembre del 2008

Aquesta vegada un escrit molt curt per desitjar-vos Bon Nadal i bones festes a tots! Per nosaltres aquest serà un Nadal molt bonic. També ho va ser l'any passat , que la Laia tenia 10 dies i va ser el primer amb ella, però , clar , llavors tot girava entorn la seva arribada i als nostres primers dies de convivència com a família de tres.
Aquesta vegada la Laia amb un any acabat de fer ens regala somriures i aplaudiments a cada novetat que descobreix aquest dies .Aquest serà el seu primer Nadal adonant-se que alguna cosa diferent i especial passa al seu voltant , encara que no ho entengui gaire i tots ho volem viure i volem que ho visqui molt intensament.
De moment ens espera avui el primer caga-tió a casa i després a casa els avis y un parell de dinars familiars. Els dies que segueixen ja veurem :-)
Els millors desitjos per a tots vosaltres i gaudiu al màxim d'aquestes festes tan boniques!




La Laia amb el seu pastís d'aniversari!


El dia que va arriibar el tió a casa, A veure si es portarà bé avui quan li donem cops de pal!




I aquí amb el petit naixement que hem improvitzat , a prova de "Laia " que ha fet de tocar i llençar tot el seu principal "hobby"

Quasi 12!

dijous, 27 de novembre del 2008


Feia molt que no escrivia.. anem força de bòlid amb la Laia des que ha començat l’ escola bressol. Més que res perquè quasi hi ha més dies que ha estat malalta i no hi pot anar que no pas els dies que li portem. I quan no està bona per nosaltres es una mica un embolic de cotxe amunt i avall portant-la a casa dels avis ( que viuen a 20 quilometres) i anant-la a buscar acabant la feina. Una mica estressant tot plegat perquè no es té temps de res.

No és cap llegenda urbana això de que quan els nens comencen a anar a la llar d’ infants ho agafen tot. Ara fa prop de dos mesos que va començar i fins ara no ha pogut anar CAP setmana sencera a l’escola. Hem encadenat tres refredats, amb una gastroenteritis pel mig amb vòmits, diarrea i uns dies on pràcticament no volia menjar res, uns dies de conjuntivitis , molts de mocs i tos, i alguns dies amb febre . Tot plegat res seriós , però tot és empipador per ella, especialment a les nits, ja que estàvem acostumats a que ens donés molt bones nits i amb tant de moc i tos.

D’ aquí a 15 dies ja serà el seu primer aniversari. Estem en plens preparatius d’ una doble celebració que volem fer , amb una i altra part de la família i també preparant el Nadal , que és d’ aquí a res. Em fa molta il·lusió viure aquest Nadal amb la Laia. No és el seu primer Nadal , però com si ho fos. L’any passat només tenia 10 dies, aquesta vegada en podrà gaudir molt més encara que tampoc entengui gaire el que passi al seu voltant.

En aquest parell de mesos no hi ha novetats gaire espectaculars respecte el que ha après a fer. Són petites cosetes:

Gateja a tota velocitat , s’aguanta dreta agafant-se a la paret o en un moble i camina de costat àgilment agafada a un moble baix o al sofà. Sembla que està tan còmode amb el gateig que li fa mandra llançar-se a caminar. Camina si l’agafem de les dues mans, però encara no pot fer-ho agafada només d’ una i tampoc en té gaires ganes, de seguida es cansa .

Respecte el caràcter crec que ens ha sortit una nena força independent. No té gaires intencions d’ imitar-nos. Ens hem passat força estones ensenyant-li a dir “adéu” amb la mà o a picar de mans i finalment sí , ho fa , però poques vegades quan tu li ho demanes , ho fa per iniciativa pròpia . Li hem intentat ensenyar a tirar petons , a fer la vella , a fer amb el dit que té un any .. i res de res. Ella està més interessada en els comandaments a distància , els mòbils i tot el que tingui botonets. Li agrada molt mirar contes i que li n’expliquin. Ha après a passar les pàgines de contes de pàgines de cartró gruixut i s’ hi està estonetes passant pàgines endavant i endarrere. Ara ho intenta també amb les revistes , que com que són més fines són més difícils , però ella insisteix i insisteix. De vegades diem que té un joc una mica “destructiu”: li encanta esparracar papers , tirar a terra d’ un sol cop les torres de galledetes que li fa el papa i treure les coses de lloc, si hi ha quelcom en una caixa ella ho treu a fora i ho llença sense miraments , i no té cap mena d’ interès per tornar-ho a posar a dintre.

Aquesta mateixa setmana ens ha fet molta gràcia perquè ha començat a voler-se pentinar ella mateixa . Quan la pentinem ens agafa la pinta o el raspall i intenta pentinar-se. Ho fa prou bé!

Diu PAPA, de vegades sembla que amb certa intenció però de “mama” res de res, de fet no ha descobert encara el so de la ”m”. A hores d’ara ja diu síl·labes amb la majoria de combinacions de vocal i consonant menys MAMA! Això sí que en tinc ganes, tota la resta de coses fan més o menys gràcia i tampoc importa massa si les fa o no les fa i quan aprèn a fer-les , però em moro de ganes que em miri i em digui MAMA. Laia, què tal de regal de primer aniversari?