Amb els cinc sentits

Les setmanes i els mesos passen molt ràpid. Ja fa uns dies que comentem que la Laia va deixant de ser el bebè petitó dels primers mesos que, a part de menjar , plorar , dormir i omplir molts bolquers , poca cosa més feia. Ha passat de fer-nos saber les seves necessitats a través del plor a comunicar-se de veritat amb el gest i amb el to de veu i a comunicar no només necessitats sinó també emocions.

Tots els seus sentits han millorat espectacularment. Tot ho mira tan encuriosida! Especialment quan anem de passeig i tot és nou per a ella , ja que l’entorn del nostre pis ja el té una mica conegut. Li agrada mirar les flors, les fulles i les plantes del parc, mira embadalida les estanteries plenes dels supermercats, mira la televisió facin el que facin ( li agrada tot mentre tingui colors i es bellugui) , mira amb interès els dibuixos dels contes i sobretot li agrada mirar des del balcó de casa la carretera amb els cotxes passant.
Quan està asseguda segueix amb la vista el pare o la mare mentre trastegen per casa i també segueix amb la vista a la Cuca , la nostra gata , que la comença a tenir fascinada. Ja comença a fer distincions amb qui coneix i qui no, tot i que en general és simpàtica i fa força bon paper a tothom .

Respecte la oïda suposem que hi sent molt bé , reconeix les veus i es gira de seguida cap a on l’ ha sentida i el mateix fa amb qualsevol soroll conegut o desconegut . Intentem fer-li olorar les coses, li acosto el platet amb el menjar perquè en reconegui una mica l’ olor i pugui preveure què menjarà. De tota manera ella sempre obre molt poc la boca davant la primera cullerada que li arriba per si de cas el que porta la cullera no li agrada. Una vegada tastat el que li donen decideix si continuar obrint la boca o tancar-la i somicar per tal de deixar-nos clar que allò no li agrada.
Tot i això no em vull queixar en aquest aspecte ja que darrerament està una mica més receptiva a tastar gustos nous ( tot i que això no vol dir que després en vulgui menjar gaire quantitat). Cada vegada que li poso colònia li apropo la meva mà molla perquè n’ olori el perfum i sempre somriu , li agrada. Amb tot la setmana passada li vaig acostar una flor que feia molt bona olor i crec que no li va agradar gens pq va arrufar el nas i va posar mala cara , potser va trobar l’ olor massa forta...

En el tema postural i motriu també ha avançat molt. Es manté asseguda tota sola força bé i ja no es desequilibra cap els costats, sap molt bé com ajudar-se de les mans per aguantar-se . De tota manera si la superfície on està asseguda no es tova li poso algun coixí al darrera per si de cas.
A la tumbona ja no hi està tan bé , de fet només la utilitza per a dormir-hi a estonetes ja que , quan està desperta s’agafa dels costats i s’aixeca fins quedar ella ben asseguda amb l’esquena recta per no perdre’s res del que passa al seu voltant. Es passa força estones asseguda jugant a la seva àrea de jocs , que és una mena de espai quadrat amb uns cilindres inflables al voltant que li permet jugar tranquil•lament sense sentir-se tancada com en un “parque” dels d’abans.
Continua volent tocar-ho tot , però ara ho sap fer de manera refinada. Davant un objecte el primer que fa és tocar-lo amb el dit índex suaument i després ho intenta agafar amb la mà. Es pot canviar l’ objecte de ma i li agrada mirar-ho per diferents costats i sobretot sobretot , donar-hi cops o sacsejar-ho ,per veure si sona.
Posar –ho a la boca també ho fa , però ara ha esdevingut complementari a tot això que he dit , ja no és el primer que fa quan agafa una cosa. Ella mateixa es diverteix picant amb la ma a tot tipus de superfície per veure quin soroll es produeix.
També li agrada molt tocar les cares de les persones que més coneix, mentre fa un sorollet carinyos amb la veu. El primer dia que m’ ho va fer per poc no em desfaig d’alegria!
Sap donar-se la volta cap a tots dos costats i recuperar la posició inicial si vol.
Sap posar-se en posició “gateig” , sense tocar la panxa a terra i una vegada en aquesta posició es balanceja endavant i endarrere.
Sap com fer moure els genolls endavant però no acaba de tenir clar com fer-ho al mateix temps que els braços i acaba no avançant gaire i llançant-se de panxa a terra,intentant reptar i estirant els braços al màxim per agafar el que vol. De tota manera , pel que ha avançat aquests darrers dies ,jo crec que està a res de començar a gatejar...

El que potser ha avançat de manera menys espectacular és la parla. Continua amb els seus “eeeee” i “aaaa”, i la seva sil.laba preferida continua essent “ GUI” ( ella no ha fet mai això dels “ajó”, ella fa “gueee” i “guiii”) I no serà perquè no em passi estones davant seu dient-li “mamamamma” i “papapapa” a veure si s’ inspira! De tota manera les seves vocalitzacions ara són molt clares pel que fa a endevinar una mica el que hi ha al darrera : si està enfadada , contenta, queixosa, carinyosa , si té gana , son .. ha après a modular molt bé la veu per fer-nos saber el que li passa.
Jo crec que , quan arribi el moment , les primeres paraules que dirà seran papa , mama , Cuca i NO , tot i que no tinc gens clar per quin ordre serà això...

I us deixo , aquesta vegada tres fotos de la reina de la casa, que ja veureu que ha crescut molt , cada cop és menys bebè i més nenenta :-)