El meu ocellet

Fa dies que , carinyosament , li diem pollet o ocellet a la nena. , per diversos motius.

Si heu llegit els darrers posts ja saber que la Laia menja poquet, com un pollet. Vam començar malament amb la introducció dels cereals amb cullera , que no li van agradar , vam continuar pitjor amb la introducció de la fruita , que encara li va agradar menys ( fessis la combinació que fessis , natural o amb potet , crua o cuita) , i evidentment , per tenir una mena de continuïtat tampoc li han agradat gaire els pures de verdures amb pollastre , que vam iniciar ara fa un mes.

A hores d’ara ja estaríem molt desesperats amb el tema cullera si no fos perquè sembla que - i ho dic amb la boca petita , per si la cosa canvia - des de fa uns quinze dies la Laia ha fet una mena de tomb positiu amb això del menjar.

El tema de la fruita el portem una mica millor , després de provar amb moltes combinacions de fruites i fetes de diferents maneres ara SÍ que hem trobat una que li agrada : compota de poma i pera , feta amb el babycook i afegint-hi dues galetes sense gluten. No se’n menja grans quantitats , però s’ ho menja amb ganes .

De farinetes amb cullera ja no en menja , ara a l’ hora de dinar menja ( o hauria de menjar) puré de verdures amb pollastre. També ho faig amb la babycook , i des dels primers dies no aconseguíem que mengés més de 3 o 4 cullerades, una misèria. Hem anat provant de canviar alguna verdura, les quantitats a veure si trobàvem i res, idèntic resultat. Quan ens hem decidit a provar algun potet de verdures i pollastre... BINGO.. n’ hem trobat un de concret que sí que li agrada i se’n pot arribar a menjar 100 o 150 grams , res per tirar coets, no se’l acaba , però molt millor que 4 cullerades J

Aquesta darrera setmana hem trobat també alguns tipus de iogurts ( els tipus petit suisse) que li agraden molt , i així anem complementant una mica els dinars .

Fa un parell de dies que ha començat a obrir molt la boca quan el que hi ha li agrada i molt abans de que li acostis la cullera ja té la boca ben oberta esperant que li omplis. Em fa sentir com la mama ocell davant dels seus ocellets amb el bec ben obert esperant aliment. Ès una sensació bonica i simpàtica.

Per això avui quan estava mirant plantilles per canviar una mica l’aspecte del bloc m’ he decidit per aquesta de l’ocellet, senzilla i bonica..