Fa un parell de setmanes que hem començat a donar farinetes ( altrament dit “papilla” ) a la Laia. A la visita del pediatra dels quatre mesos ens va recomanar que comencéssim a introduir els cereals a l’ hora de dinar , amb cullera. Que si ho podíem evitar que no caiguéssim en la temptació de donar posar una cullerada de cereals a cada bibi , que ell preferia que fes un àpat consistent , de farinetes de cereals menjats amb cullera .
Portem 15 dies intentant que la Laia s’ ho mengi de gust i tranquil•lament i he de dir que de moment no ens n’ hem sortit gaire bé. Els primers dies sentia una certa curiositat per la cullera però una vegada la tenia a la boca tan podia ser que s’ empassés el contingut amb més o menys ganes , que les farinetes retornessin disparades a la cara de la mama o papa amb un “ GUEEE” o simplement que no fes res amb les farinetes i vessessin totes cap a fora embrutant pitet, galtes , coll i tot el que es trobin al seu pas.
Quan van passar dos o tres dies ja anticipava el que vindria quan veia el bol amb la cullera i es posava a plorar directament , a veure si pot convèncer els papes de canviar la cullera pel bibi. Està clar que prefereix el biberó , que això de menjar amb cullera és massa difícil i no té l’al•licient de la tranquil•litat que li dona el fet de xumar. Vam estar uns dies on , per calmar-la - a part de cantar , fer l’avió , fer el pallasso i les mil i una perquè rigui i estigui contenta - hem alternat cullerada , xumet , cullerada , xumet. Així aconseguíem que més quantitat anés cap a dins i que d’entrada anés calmant el neguit que tenia , però clar , no és massa plan , no és pas així que ha de menjar.
Total , que després d’anar-ho provant d’ una manera o altra crec que finalment hem vist la llum de el que cal fer perquè s’ ho mengi millor. A la Laia li agrada més espès de el que nosaltres fèiem fins ara . El pediatra ens va dir de 6 a 8 cullerades soperes per 150 de llet. A les instruccions de la capsa de cereals deia 5-6 cullerades i això és el que havíem fet nosaltres fins ara , però està clar que a la nena no li anava prou bé , Avui que , per provar , hi hem posat un parell de cullerades més del compte la cosa ha anat diferent,s’ ho ha menjat amb més ganes i , tot i que la cosa ha sigut força lenta , no ha plorat i tenia molta més paciència per anar menjant.
A veure si això significa que hem reeixit i que ara ja li començarà a agradar això de aprendre a menjar amb cullera. Més ens val perquè d’aquí a quinze dies tindrà dos àpats amb cullera, ja que començarem amb la fruita!!! Aquí us deixo una foto dels primers dies de cullera .
P.D Als experimentats en el tema farinetes , s’accepten consells
Quan van passar dos o tres dies ja anticipava el que vindria quan veia el bol amb la cullera i es posava a plorar directament , a veure si pot convèncer els papes de canviar la cullera pel bibi. Està clar que prefereix el biberó , que això de menjar amb cullera és massa difícil i no té l’al•licient de la tranquil•litat que li dona el fet de xumar. Vam estar uns dies on , per calmar-la - a part de cantar , fer l’avió , fer el pallasso i les mil i una perquè rigui i estigui contenta - hem alternat cullerada , xumet , cullerada , xumet. Així aconseguíem que més quantitat anés cap a dins i que d’entrada anés calmant el neguit que tenia , però clar , no és massa plan , no és pas així que ha de menjar.
Total , que després d’anar-ho provant d’ una manera o altra crec que finalment hem vist la llum de el que cal fer perquè s’ ho mengi millor. A la Laia li agrada més espès de el que nosaltres fèiem fins ara . El pediatra ens va dir de 6 a 8 cullerades soperes per 150 de llet. A les instruccions de la capsa de cereals deia 5-6 cullerades i això és el que havíem fet nosaltres fins ara , però està clar que a la nena no li anava prou bé , Avui que , per provar , hi hem posat un parell de cullerades més del compte la cosa ha anat diferent,s’ ho ha menjat amb més ganes i , tot i que la cosa ha sigut força lenta , no ha plorat i tenia molta més paciència per anar menjant.
A veure si això significa que hem reeixit i que ara ja li començarà a agradar això de aprendre a menjar amb cullera. Més ens val perquè d’aquí a quinze dies tindrà dos àpats amb cullera, ja que començarem amb la fruita!!! Aquí us deixo una foto dels primers dies de cullera .
P.D Als experimentats en el tema farinetes , s’accepten consells
7 comentarios:
Paciència, tot el que pasa és normal...
Ella mira pel que és més fàcil!
Laia es una bebe lindisima! Felicidades! Que rico que ya este comiendose su papita! Poco a poco le va agarrando mas gusto ya veras :)
Saluditos :)
-Aimee
Espero que el tema de deixar-les més denses hagi fet que els àpats siguin més fàcils.
Una abraçada
Doncs, si keros, no és per tirar coets , però menja molt millor, devia ser això el que volia..
Aixs.. aixo dels bebes acaba essent assaig-error, s' ha d'anar provant fins que l'encertes...pobreta Laia , sort que té paciència amb els seus papes
EIIIIIII!!!!!! com va tot???? doncs cap de les meves nenes no han consentit mai a menjar els cereals amb cullera, així que jo li poso els cereals al bibi... en canvi, amb les altres papilles, encara que al principi ha costat, ara més o menys la cosa va prou be!!!! (però la meva menuda continua sense voler cereals espessos, ves a saber per què).
Es curiós que ací a Castelló els pediatres no et recomanen donar-los cereals fins als 6 mesos, i la primera papilla després dels cereals ha de ser la de pollastre, després la fruta, després vedella i a l´ultim el peix. Supose que cada ú ho fa a la seva manera.
Petons!!!!
Per cert que la Laia es molt bonica!!!!!
Hola Laia cada día mas linda... yo con esto de la cuchara no tengo nada de experiencia, Sebastián es mi primer bebé y apenas tiene 3 meses, estoy segura que para el chequeo de los 4 meses el pediatra me solicitará lo mismo... introducir papillas en la dieta de Sebastián y te juro de estoy ansiosa, por otro lado aun no se mucho de esto, pero he escuchado que lo ideal para esos primeros encuentros con la cuchara es no esperar los niños tengan hambre, es decir en la mañana darle su biberón normalmente y a la media mañana empezar a intentarlo, de esta forma el bebé no esta desesperado por saciar su hambre, tengo una amiga que lo puso en práctica y fue un exito.
Pero no te preocupes ya veras que en un mes estará como loca de la felicidad cada vez que vea la cuchara.
Saludes
A mi em van recomanar que li dones la cullera per jugar, per que s'hi anés acostumant, pero de tota manera jo crec que s'ha d'anar intentant tot el que et passi pel cap... A veure que tal et va amb la fruita, jo sempre li he fet les farinetes de fruita amb llet en comptes de suc de taronja i li ha anat be... També he anat variant amb diferents potitos ja preparats, llet amb cereals per a bebé en brick, de tot, pero sempre amb cullera. Sort!! No se si menjarà be o no, però està preciosa!!
Publica un comentari a l'entrada