Cinc mesos

diumenge, 18 de maig del 2008


La Laia ja ha fet cinc mesos.

Continua estant en un percentil baix de pes, però correcte pel que fa a l’alçada. De tota manera és una nena sana, desperta i espavilada que no deixa de regalar-nos somriures i de sorprendre’ns dia a dia .

Ha avançat molt pel que fa a mobilitat . Aguanta el cap perfectament i comença a mantenir-se asseguda sense gaire ajuda. Cada vegada té més precisió a l ‘ hora d’agafar coses i de dirigir mans i dits cap on li interessa. En les darreres setmanes ha començat a interessar-se especialment pel xumet. Se’l treu , l’ observa , s’ ajuda de les dues mans per arnar-lo girant i investigant per tots costats i intenta tornar-se’l a posar , cosa que sovint aconsegueix.

Quan està tranquil·la i especialment quan està contenta , xerroteja i va fent proves amb tot el repertori de vocalitzacions i volums de què és capaç . Darrerament ha après a xisclar i gaudeix molt fent-ho i escoltant-se . Tot el dia somriu , somriu a tothom qui li digui cosetes, però especialment a qui coneix més i de vegades ens regala amb unes riallades que s’ encomanen!

I amb el cinquè mes li ha començat a sortir la primera dent! A hores d’ara tot just si es veu sortint de la geniva, però si la toques amb una cullereta ja se sent “clinc , clinc”. De tota manera ja fa alguns dies que això la fa sentir molt intranquil·la, tot el dia baveja i aquests darrers dos o tres dies ha estat especialment irritable. Tenim uns mossegadors que es poden refrigerar i donar-los hi per tal que alleugin una mica les molèsties , però el que li agrada més son uns xumets especial per la dentició que tenen una mena de boletes en relleu que en xumar li fan massatge a les genives. Fins ara no volia gaire els xumets, però des que li comença molestar la boca els agraeix i els demana , especialment a l’ hora d’anar a dormir.

Amb el que no hem avançat gaire és en el tema cullera. Portem mes d’ un mes amb farinetes, i si bé ha entès una mica que quan s’acosta la cullera cal obrir la boca i anar empassant el que et posen a dins , costa una barbaritat que arribi a menjar-se mig plat de el que li oferim. Comença menjant amb ganes i fent cara que el que li dones li agrada però se’n cansa aviat i comença a girar el cap cap a un costat et deixa ben clar quan no en pensa menjar més. Hem provat diferents tipus i marques i ara estem amb uns de Blevit de la gama “ sinocome” , que em van recomanar a la farmàcia ja que sembla ser que són més calòrics i concentrats i així si en mengen més poquet no passa res.

I per si això fos poc el pediatra ens ha dit que hem de començar a donar-li fruita a l’ hora de berenar . Recomana que sigui fruita fresca (combinacions amb poma ,pera ,plàtan i suc de taronja) on es pot barrejar , si a la nena li agrada més , una mica de cereal. Si això no li agrada podem provar a fer la fruita cuita en forma de compota, o sinó provar amb algun “potito “ d’aquests de compra. Com a darrera sol.lució si no vol cap d’aquestes opcions triar alguna fruita d’aquestes que lligui bé amb la llet i fer una mena de “batut” amb llet i fruita que es pugui beure amb el biberó.

La nostra idea era començar primer oferint-li les fruites per separat a veure si les tolera bé i de mica en mica anar-ne barrejant alguna. De moment hem provat pera i poma , per separat , amb un parell de cullerades de llet i cereals perquè acabi de lligar una mica. Posa unes cares molt divertides davant els gustos nous , però no ho rebutja. Els dos primers dies en va menjar unes 15 o 20 culleradetes petites , de les quals no tot va anar a parar a la boca evidentment , però ja ho considerem un petit èxit, que ho hagi volgut provar. Avui hem intentat un potet dels de compra i li ha agradat més. Quan en portava un terç menjat ja no en volia més i s’enfadava , però deixant-la descansar deu minutets i tornant –hi després i amb una mica d’ajuda del xumet s’ ho ha acabat menjant tot. No vull que s’acostumi a aquest potets, però tampoc vull que rebutgi el gust de la fruita , a veure si de mica en mica s’ hi va acostumant i en el proper post us puc dir que ja menja de gust la fruiteta...

Aixs.. més ens val perquè el mes que ve es veu que haurem de començar amb al verdura i els iogurts!

A la foto , avui mateix , fent cares rares mentre començava a menjar el potet

10 comentarios:

Carolina ha dit...

Se ve preciosa la enana comiendo.

Gerardo y Aimee ha dit...

Es impresionante ver como cambian los bebes cada mes, cada semana mas bien!!! Cada vez hacen algo nuevo!! Que linda esta Laia y mejor que este flaquita, pero saludable, que en sobrepeso no? ;)

Besitos,
-Aimee

Silvia F.Keros ha dit...

Ja ja ja!! Pobreta, quina carona!!! Nena, com passa el temps!! Sembla que sigui ahir quan vas penjar el post amb el primer meset de la Laia.

Per cert, gràcies per aquests posts informatius, doncs a les que venim al darrera, ens dóna una idea del que ens espera. :)

Espero que, a mida que passen els dies, s'acostumi a les papilles del tot.

Una abraçada.

m ha dit...

Qué graciosa con la papilla!!
Está enorme... veo las primeras fotos y es una diferencia impresionante...
Crecen rapidísimo.
Besos

Porelchocolate ha dit...

que linda laia!!! felicitacionesssss

noe ha dit...

normalment els nens accepten molt be el plàtan, amb una mica de llet y cereals, pots fer-la tant espesa com calgui per donar-li amb cullera.. jo això de posar-hi suc de taronja no ho he fet mai, sempre li preparo amb llet... ànim!!!

jjj ha dit...

què bonica!!! i no te preocupes per que megi potets, la qüestió es que mengi, i són igual de sans que el menjar de casa...
petons.

anna ha dit...

Wow! Quina ilusió!
Primer que tot perdona com escric en catalá, soc catalana pero no he viscut a Catalunya desde que tenia 3 anys [pero aixó que no escric bé en catalá] Ara visc a Méxic i veient el teu blog veig que les nostres filles es diuen igual!
Apenes avui he descobert el teu blog, ja aniré llegint els post per possarme al dia!

Petons!

Lu. Mamá, psicóloga, blogger. ha dit...

Tan saludable, tan linda. Mi chancleta ya tiene 4 meses y medio y el doctor no me deja darle de comer!!! Ella saborea todo y ya quisiera darle alguito.

Bueno ya será.
Un beso enorme para la nena y la mamá.

Gerardo y Aimee ha dit...

Ya casi tiene los seis meses!! Como han estado? Espero que super bien y con los dias llenos de alegria y nuevas aventuras con esa munequita tan divina!

Dolors, si no es molestia, me podrias dejar saber tu direccion postal? Te prometo que no es para caerte en Barcelona de "surprise"!!! ;)

Si no hay problema, me la puedes enviar a mi email - aimeejsanchez@yahoo.com

Besitos!
-Aimee