El millor regal de Nadal... la nostra filla!

Hola a tots! Ja em sap greu haver trigat tan a donar senyals de vida , però això de tenir un fill i adaptar–se a la nova situació no deixa gaire temps lliure. I si a sobre coincideix amb festes d’aquestes familiars ni us explico.

La Laia va néixer tal i com estava previst el divendres 14 de desembre a les 19.40 , de cesària. Em va saber greu que el meu home no pogués estar amb mi en un moment tan especial i haguéssim de viure els primers minuts de conèixer la nostra filla per separat , però els metges no acostumen a fer excepcions en aquest tema, com a mínim amb els marits. El que sí vam aconseguir és que deixessin entrar a la meva cunyada , que és infermera , tot i que en un altre hospital i ella sí que va poder estar amb mi tota l’estona. Va estar molt bé perquè tot i que el personal del quiròfan era molt maco tenir algú conegut que et doni recolzament allà a prop s’agraeix molt . A més m’anava explicant tot el que jo no podia veure del que anava passant a l’ operació. Imagineu-vos la situació:

La meva cunyada -Ara ja han fet el tall… ara treuen un peu…

Els metges – Es pequeñita , poco a poco ..

Cunyada - Ui ja té les cames a fora! … ara treuen els bracets … i el cos…. només falta el cap … ja està , ja està! ( això en uns 3 minuts )

Just després sento l’altre metge que diu “ ja respira” i després un ” GUEE” i veig el meu gine aixecant la nena enlaire perquè jo la vegi ( et posen que un llençolet d’ un pam d’alt just pq no vegis el que li fan directament a la panxa) . Estava tota bruteta estirant i movent els braços , i encara tenia el cordó umbilical que la unia a mi.

I el que ve després ...imagineu: Jo em poso a plorar com una magdalena , de l’emoció i de tot plegat , i al cap de dos minuts una mica més neteta i embolicada amb una manta tèrmica me la van acostar a la galta perquè li fes un parell de petons i la veiés. Tota grisa i cara rodona, la vaig veure tan bonica , però tan petitona!

Això va ser molt breu , no la pots ni abraçar perquè tens els braços en creu allà estirada amb fils a cada braç i se la van emportar de seguida ja que tan petitons els han de donar escalfor molt ràpid. Després es van ocupar de mi , cosint tot el que havien “estripat” i fins al cap d’ una hora o així que no em van tornar a l’ habitació no la vaig tornar a veure a la nena i no ens vam reunir tots tres , ara ja amb la meva parella , per viure els primers moments junts com a família. Només de recordar-ho ja em tornen a baixar les llàgrimes mentre escric això…aixs les hormones..

Va pesar menys de el que comptàvem tots, no arribava a dos quilos i mig , sinó que pesava 2.280. De tota manera és una nena sana i forta i no li va caler anar a la incubadora. Ens la van deixar tenir a la nostra habitació des del primer dia , menys a les nits que se la emportaven per anar-li fent controls i donar-li més bibis quan fes falta. Ens vam passar 6 dies a la clínica , esperant que la nena acabés de agafar pes i que jo em recuperés una mica. Això de la cesària programada està bé perquè t’estalvies totes les contraccions d’abans de parir , però el postoperatori es força més llarg i costós.

Bé i ja no explico més que la nena ja m’ està reclamant . Us poso una foto de la meva petitona de quan tenia una setmana justa . No em direu que no és una preciositat!!!

Espero anar-vos explicant de mica en mica com va tot , pero no sé pas amb quina freqüència serà això . Tinc motes ganes d’escriure tot el que anem vivint aquests dies , però poc temps per a fer-ho .. fins el proper post … Molt bones festes a tots!!!