35 setmanes. Això s'acaba!

dissabte, 24 de novembre del 2007

Hem arribat a les 35 setmanes. Això s’acaba! Cada vegada ho veig més a prop i més a sobre. Suposo que en part m’ ha començat a agafar el que en diuen “ síndrome del niu” pel qual les prenyades , a la recta final els dóna per netejar-ho tot i estar ansioses per tenir-ho tot a punt.

A mi no és que em doni per posar-me a netejar , però si que em començo a posar nerviosa pensant que encara em falten massa coses per ultimar aquests dies i que encara és aviat perquè neixi.. tinc moltes coses a fer abans!

Aquest dijous vam tornar a anar al gine. Després de 15 dies de baixa i de repòs relatiu la nena ha crescut 400 grams i ara pesa 2100 gr. Encara és una mica per sota de la mitjana de el que li tocaria , però el metge em va tranquil·litzar dient que el que a ell li interessava era veure que realment anava creixent i agafant aliment de la placenta, cosa que sembla que va fent. Per tant , em va citar en 15 dies, en comptes de la setmana vinent. Em va dir “ estigues tranquil·la pq jo també hi estic , sinó t’ hagués volgut veure la setmana vinent “.

Per una banda sí que m’ ha calmat el fet que la nena vagi agafant pes , però d’altra banda vam veure que continua sense agafar la postura cap per avall, ella està massa bé ben assegudeta. La majoria de noies que conec que estan de les mateixes setmanes que jo ja el porten girat o encaixat. Encara li queden un parell de setmanes per a fer-ho , però el metge em va dir que cada vegada és més difícil. Si això continua així vaig directe cap a cesària quan arribi a la setmana 38-39.

AIXÒ ÈS JA!! Seria la setmana abans de Nadal , just per passar el Nadal a casa ja com a família.

He de dir que jo preferiria un part vaginal. M’agradaria saber què és , que se sent ( amb epidural , però eh? , patir per patir , tampoc) i sobretot viure aquests moments i els primers amb la Laia amb la meva parella al costat . Si al final acaba en cesària hauré d’estar jo sola , no veuré res, i abans no estiguem els tres junts no se pas l’estona que passarà.

De moment hem començat a accelerar tot per si de cas ja tinguéssim ala nena abans de Nadal. Hem començat a preparar els regals de Nadal i Reis de la família, pq els primers dies amb la nena ens deixaran poques estones lliures per anar de compres. Estem acabant d’enllestir l’ habitació , la robeta i tot el que necessitarà la Laia. La setmana que ve ens portaran el cotxet i amb això crec que ja tindrem tot l’ imprescindible.

Aixssssss quins nervis que em comencen a entrar!!


Us deixo alguna foto de l’ habitació . Ha quedat molt pastisset i de nena , però , què voleu que us digui.. nosaltres la trobem molt dolça i ens agrada. A més em triat cada detall i el super papa s’ ha currat tota la pintura, paper de sanefa i muntatges i bricolatges diversos. Ens la sentim molt nostra i esperem que la nena s’ hi trobi a gust






3 comentarios:

Anònim ha dit...

si que ens queda poc, si... per això cal disfrutar del que ens queda!! se'm fa extrany pensar que aviat ja no el notaré dins la panxa... Cuida't!!

Lupe ha dit...

Em sembla una idea molt maca escriure un diari del teu embaràs i voler compartir-lo. Molt ocurents els comentaris dels teus alumnes. Cuida't molt que ja et queda menys!.
Salutacions

noe ha dit...

l'habitacio es preciosa, m'encanta!!! i dels teus nervis.. que t'he d'explicar jo que fa tres mesos estava igual!! no pateixis molt per les coses que resten per preparar i gaudeix de cada moment!! el que us esta a punt de pasar es meravellos... tinc el braç encaracarat d'escriure amb el nen a braços pero mirar-lo dormir es tant dolç... molt d'ànim en aquesta fase final!! estem desitjant coneixer la laia!!