Aleteig de papallones i bombolletes sota el melic

Quan llegeixo llibres i articles d’aquests per a embarassades et descriuen els primers moviments del bebè fent aquest tipus de comparacions : papallonetes a l’estomac ( mmmm…això no era per descriure quan s’està enamorat?? ) , bombolletes que exploten ( i una “explosió”d’ una bombolla la notaré?), gasos ( eing?), una carícia per dins ( aquest sona més bonic), alguna cosa que flota per dins l’abdomen, un ratolinet que es mou per dins ( aquesta made in la meva mare i la meva tieta)... etc.
Tot aquest conjunt de coses en teoria es poden sentir per primer cop a partir de la setmana 15-16 en qui ja ha tingut un primer embaràs o està molt primeta ( que tampoc és el meu cas) , i per a la resta entre les setmanes 18 a 22. En teoria és més fàcil notar-ho quan s’està estirada i especialment si has “ xutat” carinyosament al bebè abans menjant alguna cosa dolça , cosa que es veu que els fa posar més actius.
Com us podeu imaginar feia dies que tenia ganes de poder corroborar aquestes comparacions i veure com és aquesta sensació. No pots evitar “ escoltar-te" més i intentes identificar o classificar tot el que se sent de melic per avall. No és feina fàcil pq des del moment de quedar-te embarassada que sents regularment una gran varietat de sensacions tipus punxadetes , estirades, petites rampes i altres moviments, degut a l’estirament de tota la zona i especialment pel fet de anar creixent l’ úter i anar-se estirant tots els lligaments de per allà.
Enmig de tot això com carai havia de sentir jo un aleteig de papallona??
Doncs va arribar , sí senyors , encara que no m’ ho creia , i tal i com m’ havien dit : “quan ho notis sabràs que és la nena i no altres coses” .
Això va ser un dia al vespre al final de la setmana 17 .Havien vingut els meus pares i m’ havien portat el primer regalet per a la nena. ( Digueu-me supersticiosa però havia prohibit a tothom de fer regalets massa aviat .Nosaltres mateixos encara no hem comprat res de res, tot i que ja fa molta il•lusió anar mirant de tot, i no ho farem com a mínim fins passat l’estiu ) .
La meva mare volia tant sí com no ser la primera a fer algun regalet i ens va portar un osset d’aquests que fan música per posar al llitet. Aquest que veieu.


Doncs bé aquell vespre , mentre estava estirada em vaig posar l’osset a la panxa i vaig estirar l’estrella pq fes la musiqueta. Ja sé que la nena encara no hi sent pràcticament , però què voleu que us digui , va ser un impuls , i us asseguro que hi va respondre. No sé si va ser el so o la vibració o la casualitat però vaig notar un copet , un “tumb , tumb ” claríssim en direcció a l’ osset. ( suposaré que va ser pq li agradava molt ). Res de papallona , ni bombolla , ni ratolí , ni gas , ni carícia. Va ser un copet suau , des de l’ interior ,acompanyat de la sensació meva que no era jo mateixa ni res provinent dels meus músculs o el que fos que hi tinc per allà dins, sinó d’ algú altre que des de dins em feia un senyal.
Em vaig posar contenta, però amb reserves, no fos cas que fossin imaginacions meves. Però no, l’ endemà i els dies següents ho he tornat a notar. De vegades és un “ tumb , tumb”, un copet molt suau , de vegades un “ blub, blub“, una sensació de bombolleig ( sí ,aquesta la corroboro) d’ una bombolla espessa k tens a dins, i altres vegades de que alguna cosa es mou sota el melic, però vaja, res que s’assembli a un ratolinet.
Que bé! Quina tranquil•litat que dóna sentir que hi és i que es mou i que està bé. No ho he dit , però podeu imaginar-vos que el primer cop que ho vaig notar em vaig emocionar i tot ( faltaria més , una que ja és emotiva de per sí i a sobre amb el carregament hormonal de embaràs...)
De moment només ho noto jo , encara falta alguna setmana més i que la nena es faci una mica més forta i reforci els seus copets pq el futur papa la pugui notar . Ja en tenim ganes!
I per acabar-ho d’arrodonir avui ens ha arribat una altra magnífica notícia! Ja tenim els resultats finals de l’amniocentesi , i tal i com ens van dir en els resultats avançats , han corroborat que TOT ESTÀ MOLT BÉ!!
Que bé!! a veure si ara deixo una mica de ser tan patidora i gaudeixo una mica més de tot plegat!