Ecografia Morfològica

Per fi ahir ens van fer la ecografia morfològica.En teoria es fa a la setmana 20 , però com que som agost i ja se sap que qui més qui menys està de vacances, a mi me l' han feta a la setmana 22. Aquesta ecografia té una importància especial , ja que la fan amb un ecògraf d’alta resolució i és més llarga ja que s’entretenen a mirar tots els òrgans del fetus, el mesuren per tots costats , miren la col·locació de la placenta , el líquid... en resum , que pot servir per detectar anomalies importants.
Conseqüentment ,servidora tornava a estar supernerviosa per si tot sortia bé , que no hi trobessin res inesperat etc etc.. en la tònica meva de cada vegada que vaig al gine.
El que passa és que al lloc on vaig aquesta ecografia la fa sempre la mateixa persona , la mateixa madam que també fa totes les amniocentesis : una senyora que deu rondar els 50 , amb pinta de ser molt experta en el que fa,però molt molt escassa en explicacions i no diguem ja en simpatia. Ja sé que ells fan la seva feina i que cada setmana deu fer la mateixa ecografia moltes vegades , però què voleu que us digui , per mi és la primera vegada que em fan una eco com aquesta, és la de la meva nena i és molt important, et sents millor si t’ ho expliquen una mica tot i si et somriuen una mica i fan alguna brometa per trencar una mica el gel.
Doncs res.. em poso allà estirada , em posa el gel i comença a mirar-ho tot . Es va estar a un parell de minuts sense badar boca. Jo estava a punt de dir-li “ ens pots comentar una mica el que estàs veient? “ , ja m’estava posant nerviosa , per variar . Res... ella , que tenia una ajudant al costat que anava prenent nota amb un portàtil de totes les dades , a lo seu i comença a dictar les mides a l’altra noia com un robot:
- Diametre biparietal 52 mm, perímetre cefàlic 186 mm , estructures encefàliques bé , cordó bé , vasos tres etc…
I tot això ho feia sense cap aclariment pels papes que estàvem allà al costat intentant desxifrar el que anava dient. De tant en tant jo no aguantava més i li feia alguna pregunta:
-Això que estàs mirant es el cor? Ho estàs veient tot bé? Això que estàs mesurant ara què és?
I la senyora continuant amb la seva feina, contestant lo just i imprescindible perquè la pesada prenyi d’allà no l’ emprenyes gaire més. Al final de l’ecografia em va dir que tot estava bé i que totes les mesures estaven a la mitjana de el que tocava per estar de 22 setmanes.
En fi, suposo que fa la seva feina bé , però ,què voleu que us digui , una que és mestra troba a faltar una mica la part didàctica i humana de tot plegat. Menys mal que el gine que m’atén normalment no és així i totes les preguntes que m’ han quedat les guardo per la propera visita. Ja es tem quan obro la llibreteta on apunto tot el que li vull preguntar perquè no se’m oblidi res. Pero com a mínim ho contesta amb un somriure i la seva actitud és molt més tranquil·litzadora.
Us poso un parell de fotos de la cara de la nena , que ens va adjuntar amb l’ informe ecogràfic. Ara ja no cap tota en una sola foto. A partir d’ara per mesurar-la et diuen la longitud del fèmur i si es multiplica per set surt aproximadament el que mesura en total . Si es vol fer més exacte es pot anar a aquesta pàgina que t’ ho calcula exactament. La meva nena té un fèmur de 4 cms i la calculadora diu que en total deu fer uns 29 cms! Com ha crescut en 5 setmanes!

Sé que hi ha qui arriba al bloc des del google buscant informació sobre l’embaràs. Si has arribat aquí buscant més informació sobre aquesta ecografia et passo dos enllaços que a mi m’ han estat molt útils. El primer es un pdf del gencat on explica com han de ser les 3 ecografies bàsiques que et fan i s’entreté molt explicant què han de mirar a l’ecografia morfològica.
El segon enllaç porta a una web italiana on posa com han de ser les mesures del bebè a cada setmana, serveix per comparar si tot el que t’ han mesurat està dins la normalitat i com evoluciona. Està en italià , però s’entén bé.
Enfi.. espero que tot plegat us serveixi una miqueta

Fòrums per a premamis i Metallica per a bebès

Esgotant els últims dies d’agost i de vacances!
La veritat és que estic aprofitant per descansar i dormir molt, a veure com ho portaré quan comenci a treballar a l'escola. Intentem anar de visita a botigues de bebès per començar a decidir sobre els mobles de l’ habitació , el cotxet i d’altres compres importants que s’ han d’encarregar un temps abans. Encara no ens hem compromès amb res, però . Em resisteixo a començar a comprar de veritat fins que no pugui estar ben tranquil·la, especialment a partir de l’eco morfològica que m’ han de fer la setmana que ve. Desprès d’això si tot va bé llum verda per començar a comprar cosetes. En tinc unes ganes!
Pensava no fer cap post fins després d’aquesta visita , però avui he trobat una cosa tan bonica que no me n’ he pogut estar.
Avui volia parlar de fòrums. Ja fa temps que funcionen els fòrums a Internet i ja fa temps que en conec el funcionament , però mai m’ havia enganxat a cap, i quan dic enganxat vull dir seguir-lo , llegir-lo amb certa freqüència i de tant en tant participar-hi. Una amiga em va recomanar especialment el fòrum d’embaràs de “ enfemenino”
Així d’entrada la web de “ en femenino” és força completa , molt plena de topics típicament femenins ( moda, bellesa, parella, cuina, estar en forma, salut , ser mare ), però també amb moltes coses interessants. Al costat del títol de la web hi ha un apartadet molt petit on posa “ FORO”
Sembla un apartat insignificant , però una vegada hi entres hi ha un desplegament de fòrums i subforums on , amb una inscripció gratuïta pots participar. Sembla una mica rebuscat , però una vegada dins hi ha una barbaritat de gent que hi participa ( tant d’arreu de l’estat espanyol com d’Amèrica llatina) i hi escriu diàriament. Hi ha fòrums de tot tipus.
Perquè us feu una idea jo entro regularment al fòrum d’embaràs , que té a la seva vegada més de 40 temes o subforums. Normalment entro al de “mamas de enero” , és a dir , de noies que en teoria hem de parir el proper gener . Fins ara hi participem , només en aquest subfòrum , unes 175 “prenyis“. Està molt bé perquè coneixes gent que està exactament en la teva mateixa situació , embarassada de les mateixes setmanes i el fòrum es converteix en un espai per compartir sensacions , preocupacions, troballes a Internet , dubtes i el que vagi sorgint en el transcurs de l’embaràs . Més que res de vegades per anar xerrant del tema de tot el que va passant amb algú que esta passant pel mateix que tu ,sense “taladrar” tan sovint a la parella o a qui tens al costat a la vida real.
La majoria de les que estem per allà estem força familiaritzades amb el tema Internet i sempre hi ha una o altra que troba coses interessants a la xarxa i hi comparteix amb les demés. Avui vull compartir amb vosaltres dues d’aquestes troballes, que com us he dit , no son meves, sinó gentilesa d’ una companya del fòrum.
La primera és una cançó de la Caja de Pandora , amb una lletra molt bonica que l’autor dedica a la seva filla nascuda fa poc, a les sensacions que tenien quan l’esperaven i a les sensacions dels primers moments amb ella. Fa emocionar. Vaja ,a mi m’ ha fet emocionar tot i que reconec que no és cosa difícil tampoc . Us posa un muntatge que han fet uns papes al youtube amb aquesta cançó de fons i posant imatges molt ben triades de la seva filla.Aquí va:

I també parlant de música i com a segona aportació us passo una pagina web molt curiosa , on s’ han dedicat a convertir les principals cançons de grups molt coneguts en cançons de bressol. Es poden comprar cds amb cançons de bressol adaptades de temes de Metallica, Ramones, The Cure , Beatles o U2 , per dir alguns exemples. A la web pots comprar els cds i també escoltar-ne gratuïtament alguns fragments per veure com sonen. I si t’ interessen i no vols gastar ni cinc , la majoria es troben fàcilment a la mula ;-)
L' invent es diu ROCKABYE BABY ! Clickeu i us enllaço amb la web.

I per avui res més , només recomanar-vos si us heu deixat caure per aquí i esteu embarassats o desitgeu quedar-hi properament , que no deixeu de donar un cop d’ ull als fòrums aquests que us he parlat , valen la pena.
( que consti que no hi tinc comissió eh? , però estan molt bé , seriosament )

Aleteig de papallones i bombolletes sota el melic

Quan llegeixo llibres i articles d’aquests per a embarassades et descriuen els primers moviments del bebè fent aquest tipus de comparacions : papallonetes a l’estomac ( mmmm…això no era per descriure quan s’està enamorat?? ) , bombolletes que exploten ( i una “explosió”d’ una bombolla la notaré?), gasos ( eing?), una carícia per dins ( aquest sona més bonic), alguna cosa que flota per dins l’abdomen, un ratolinet que es mou per dins ( aquesta made in la meva mare i la meva tieta)... etc.
Tot aquest conjunt de coses en teoria es poden sentir per primer cop a partir de la setmana 15-16 en qui ja ha tingut un primer embaràs o està molt primeta ( que tampoc és el meu cas) , i per a la resta entre les setmanes 18 a 22. En teoria és més fàcil notar-ho quan s’està estirada i especialment si has “ xutat” carinyosament al bebè abans menjant alguna cosa dolça , cosa que es veu que els fa posar més actius.
Com us podeu imaginar feia dies que tenia ganes de poder corroborar aquestes comparacions i veure com és aquesta sensació. No pots evitar “ escoltar-te" més i intentes identificar o classificar tot el que se sent de melic per avall. No és feina fàcil pq des del moment de quedar-te embarassada que sents regularment una gran varietat de sensacions tipus punxadetes , estirades, petites rampes i altres moviments, degut a l’estirament de tota la zona i especialment pel fet de anar creixent l’ úter i anar-se estirant tots els lligaments de per allà.
Enmig de tot això com carai havia de sentir jo un aleteig de papallona??
Doncs va arribar , sí senyors , encara que no m’ ho creia , i tal i com m’ havien dit : “quan ho notis sabràs que és la nena i no altres coses” .
Això va ser un dia al vespre al final de la setmana 17 .Havien vingut els meus pares i m’ havien portat el primer regalet per a la nena. ( Digueu-me supersticiosa però havia prohibit a tothom de fer regalets massa aviat .Nosaltres mateixos encara no hem comprat res de res, tot i que ja fa molta il•lusió anar mirant de tot, i no ho farem com a mínim fins passat l’estiu ) .
La meva mare volia tant sí com no ser la primera a fer algun regalet i ens va portar un osset d’aquests que fan música per posar al llitet. Aquest que veieu.


Doncs bé aquell vespre , mentre estava estirada em vaig posar l’osset a la panxa i vaig estirar l’estrella pq fes la musiqueta. Ja sé que la nena encara no hi sent pràcticament , però què voleu que us digui , va ser un impuls , i us asseguro que hi va respondre. No sé si va ser el so o la vibració o la casualitat però vaig notar un copet , un “tumb , tumb ” claríssim en direcció a l’ osset. ( suposaré que va ser pq li agradava molt ). Res de papallona , ni bombolla , ni ratolí , ni gas , ni carícia. Va ser un copet suau , des de l’ interior ,acompanyat de la sensació meva que no era jo mateixa ni res provinent dels meus músculs o el que fos que hi tinc per allà dins, sinó d’ algú altre que des de dins em feia un senyal.
Em vaig posar contenta, però amb reserves, no fos cas que fossin imaginacions meves. Però no, l’ endemà i els dies següents ho he tornat a notar. De vegades és un “ tumb , tumb”, un copet molt suau , de vegades un “ blub, blub“, una sensació de bombolleig ( sí ,aquesta la corroboro) d’ una bombolla espessa k tens a dins, i altres vegades de que alguna cosa es mou sota el melic, però vaja, res que s’assembli a un ratolinet.
Que bé! Quina tranquil•litat que dóna sentir que hi és i que es mou i que està bé. No ho he dit , però podeu imaginar-vos que el primer cop que ho vaig notar em vaig emocionar i tot ( faltaria més , una que ja és emotiva de per sí i a sobre amb el carregament hormonal de embaràs...)
De moment només ho noto jo , encara falta alguna setmana més i que la nena es faci una mica més forta i reforci els seus copets pq el futur papa la pugui notar . Ja en tenim ganes!
I per acabar-ho d’arrodonir avui ens ha arribat una altra magnífica notícia! Ja tenim els resultats finals de l’amniocentesi , i tal i com ens van dir en els resultats avançats , han corroborat que TOT ESTÀ MOLT BÉ!!
Que bé!! a veure si ara deixo una mica de ser tan patidora i gaudeixo una mica més de tot plegat!

És una nena!

Feia dies que no escrivia. No em venia de gust explicar res fins que pogués explicar coses bones. I de moment tot va bé.
Finalment em vaig fer l’amniocentesi el dimarts de la setmana passada. No és una prova gens agradable , per dir-ho d’alguna manera, però no fa el mal que pensava que em faria i per sort dura poc. És més la impressió que et fa que et clavin una agulla tan a prop del petito-na i l’angoixa dels riscs que té la prova en sí. D’ una banda , pensant en els resultats , en si diran si el petit està bé i sa. D’altra banda no pots evitar pensar en el risc de la prova: un 1’5% de les dones que es fan l’amnio acaben perdent el bebè a causa d’ una infecció o d’ un trencament de la bossa , tot causat per la prova en sí , l a majoria de vegades estant el nen perfectament.
Doncs bé , una vegada feta la punxada i extret el líquid t’ envien a casa i venen 48 hores de repòs absolut , estirada i movent-se el mínim possible. Aquestes hores es fan llarguíssimes. Més que pel fet de haver d’estar estirada i avorrida tantes hores , per l’espera dels resultats. Ens els havien promès el dijous tarda , dos dies desprès de l’amnio , però al final van arribar el divendres al matí. Per sort han estat BONES NOTÍCIES. Tot està bé i normal i ara ja podem dir que ÉS UNA NENA!
No són els resultats definitius , aquests arribaran d’aquí a un parell de setmanes , potser menys, però són els més importants i els que ens tenien en dubte després dels anàlisis.
Amb tot, una que és patidora fins als extrems , no volia estar tranqui-la fins a la visita del metge als deu dies de la prova. Això va ser ahir tarda, es tractava de fer una ecografia per comprovar que la nena està bé , que el cor li batega perfectament i que la prova no ha afectat a la bossa ni al líquid amniòtic.
Quan la vaig veure sí que vaig començar a respirar una mica tranquil·la. Està tot perfectament i la nena es movia i va creixent el que toca. Ara mateix uns 12 cms del cap al cul , és a dir amb les cames estirades deu fer quasi un pam! No m’acabo d’explicar on es posa tot aquest tros de nineta a dins la meva panxa, però la qüestió és que hi és i està molt bé.
Ahir vam poder filmar la prova i aquí us en poso un trosset pq conegueu la nostra nena. Encara no tenim el nom decidit 100% , però de moment tot apunta a que es dirà Laia.

Fixeu-vos com al voltant del segon 30 tira petonets amb la boca i tot ;-)

De Triple screenings i amnios...

Doncs apa.. les coses no poden anar sempre de color de rosa.. sempre ha de sortir un o altre motiu que faci que em preocupi. Mira que jo poso tot els meus esforços en gaudir de l’embaràs. Vaja, tothom és el que em diu , però no és tan fàcil. Això de la “ dulce espera” no us ho creieu.. és un mite!
Tot plegat va del triple screening. Una merda d’anàlisis que et fan fer de vegades a la setmana 12 ( fiabilitat de 85%) i de vegades a la setmana 15 ( fiable al 60%) .
Aquest anàlisi et dona un tant per cent de probabilitats de risc de tenir un bebè amb problemes cromosòmics. Vaja , no et diu ni sí ni no ni t’asseguren res , t’adjudiquen un numero , una probabilitat entre les que siguin de que el teu fill tingui problemes. Es tracta que et surti una probilitat inferior a 1/270.. vaja que el segon numero ha de ser molt més gros.. el més possible.
Si es així , normalment pots estar més tranquil i no fer-te l’amniocentesi (encara que en cap cas et garantitzen que tu no siguis aquest u entre els que siguin ) si surt menys tampoc vol dir k ho sigui. ( segons el meu metge diu que voldria dir que si tinguessis 270 fills doncs et sortiria un amb problemes, clar que no saps quin numero seria)
En fi .. a el que vaig . La gent que no es planteja l’amnio en cap cas no es fa els anàlisi. He parlat amb gent de tot , hi ha qui no se’n fia , qui no vol que els encasillin en un número ,en general hi ha molta polèmica i diverses opinions del tema, però els pobres mortals que no sabem què hem de fer ens la fem.
Doncs bé, Em vaig fer el de les 12 setmanes , combinat amb el plec nucal i sortia un numero acceptable ( 1/1800) . Com que es van equivocar en els dies exactes de embaràs m’ ho van recomptar i va sortir encara millor ( 1/7900 )
Mentrestant m’ ho recomptaven el metge em va dir :
-Fes-te el del segon trimestre també , per si el primer no poden arreglar-te’l.
I sorpresa, va i surt un risc 1/ 170. COI!!!
Com pot ser amb tres setmanes de diferencia? Que ha canviat aqui? Intento anar al gine a treure’n l’aigua clara i no us creieu que em va solucionar la papereta. Em van dir que el primer era més fiable , que si no haguéssim fet el segon em quedava molt tranqui-la pel resultat i no fèiem amniocentesi. ( I DONCS PERQUE ME’L VAN FER FER DONCS?? ) , que el del segon trimestre massa sovint donava resultats alterats i enviaven gent a amnio sense que fos estrictament necessari.

La qüestió és que n’ hi ha hagut prou per posar-nos el dubte al cos i ja tenim hora per fer l’amniocentesi dimarts que ve. Jo sóc massa patidora i no em puc quedar sis mesos preocupada per la incertesa La prova té un cert risc. Si us heu fet alguna operació ja sabreu que et fan firmar un paperet que fa força por conforme ja saps on et poses si quins són els riscos.
Els resultats triguen 21 dies laborables,una eternitat per uns pares que pateixen , però s’ han tret de la màniga una manera d’avançar part dels resultats i en 48 hores, previ pagament de 130 euros , et diuen el què de les malalties més importants. Suposo que com nosaltres, hi deu caure tothom i pagues per la teva tranquil·litat.. quina manera de treure profit de les pors de la gent..
Espero que vagi tot bé, desitgeu-nos sort...

A moment like this

Estem de celebració . Aquest cap de semana fa un any que ens vam casar. I en un any n’ han passat tantes de coses… algunes bones i d’altres no tant . I la millor , la que porto a la panxa! Em sento molt millor , físicament i d’ànims , que ja estic de vacances!!! Ja era hora... hi ha tantes coses a fer aquest estiu...
De moment aquest cap de setmana anirem a dinar al restaurant on ens vam casar , el diumenge . I avui anem cap a Barcelona a passar la tarda-vespre-nit , encara no se a on , això és una sorpresa d’ en Toti , però ho intueixo ;-).
Mentrestant aquest matí ens ha donat per recordar , tornar-nos a mirar les fotos del casament i tornar a escoltar la música que vam triar per a cada moment de l’enllaç. Crec que la cançó més bonica de totes és la que vam triar per posar de fons mentre tallavem el pastís. És una cançó de la Kelly Clarkson : “ A moment like this” Digueu-me bleda , pero cada cop que la torno a escoltar em venen les imatges d’aquell dia i em poso sensible... La lletra de la cançó també és molt bonica , i també penso que la podria aplicar a tot el que estem visquent aquests mesos amb l’ embaras i a tots els instants especials que hem tingut i que estan per venir..

I can’t believe it’s happening to me...some people wait a lifetime for a moment like this...

Si no coneixeu la cançó , aquí en teniu un video del youtube

UN BEBÈ MOLT PÚDIC

Feia dies que no escrivia. Ara estem de 13 setmanes i mig. Acabem de superar la barrera psicològica dels tres mesos , on sembla que tot és més delicat i el risc de qualsevol problema és més alt. I de moment tot va molt bé.
Em trobo força millor. Encara tinc son i m’adormo con si res al sofà, però en general estic menys cansada i no tinc aquells fàstics tot el dia que feien que res de menjar em vingués gaire bé. Tampoc tinc una gana desbordant , com sembla que els passa a algunes noies embarassades que estan del mateix temps que jo ( almenys no de moment) , i faig el que puc per menjar sa , una mica de tot i cuidar-me.
M’ he aprimat dos quilos aquests primers mesos i ara sembla que em mantinc. Pel ginecòleg no sembla cap problema, ja que de moment el petitó/na va creixent al ritme que li toca. Si és així , ja tindré temps d’engreixar-me , tot i que no em faria res tenir una mica de panxeta que delati l’embaràs , perquè el que és ara com a molt algú pot pensar que tinc menys cintura , que m’ he engreixat o que estic més arrodonida però de panxa de prenyi res d res...

Ahir vam anar de visita . Tenia tantes ganes de tornar a veure el peque i de saber si tot continuava anant com cal...

La visita em va tranquil·litzar . Sempre em poso molt nerviosa els dos o tres dies abans de la visita , tement que pugui passar qualsevol cosa dolenta , però fins ara sempre he sortit molt més tranquil·la especialment després de la ECO i de veure el metge que està tranquil i optimista. De moment ens hem fet uns anàlisi de triple screening avançat a les 12 setmanes. Sembla que han sortit bé , però ara cal el cribatge del segon trimestre , quan estigui de 15 , per acabar de decidir o no sobre la conveniència de fer una amniocentesi. Ja veurem..
Teníem moltes ganes d’aquesta eco , per veure si podíem saber ja el sexe del nostre petit , però no hem estat de sort. Ens ha sortit un bebè vergonyós . Com la darrera vegada es movia força , movia les mans, se les acostava a la cara , movia les cames , es girava. Va arribar un moment on estava ben “espaterrat” , perfecte per veure què hi havia enmig de les cames, però el molt vergonyós va i s’ hi posa la ma just a sobre. Com que sembla un belluguet al cap de poc treu la mà i sorpresa.. just enmig de tota la zona hi havia el cordó umbilical , de manera que tapava força la situació i el metge no s’atrevia ( o no es volia atrevir) a fer cap pronòstic sobre si era un nen o una nena.
UFSSSSSSSSSSSSSSS això vol dir que ,en cas de no fer l’amnio ,ens toca esperar fins a principi d’agost... en fi.. paciència..
Us deixo un parell de ecos per veure com ha avançat el nostre petit/a .Medeix el doble que la darrera vegada: 7 centímetres , del cap al cul , sense comptar les cames que les hi vam veure prou llargues i ben formades.
A la primera es veu cap i cos , amb les cames plegades.El cap continua essent molt gros , però ara sembla que la forma és més arrodonida . En aquesta no , però en altres ecos es veuen perfectament els dits i els braços. A l’altra eco es veu el bebè des de dalt, està assegut i amb les cames estirades , per això , com que representa que el mirem des de dalt , es veu el cap , part de espatlles-braços o el que sigui i les cames i peus ben estirades.
A que està guapissim/a ?