Ecografia Morfològica

dimecres, 29 d’agost del 2007


Per fi ahir ens van fer la ecografia morfològica.En teoria es fa a la setmana 20 , però com que som agost i ja se sap que qui més qui menys està de vacances, a mi me l' han feta a la setmana 22. Aquesta ecografia té una importància especial , ja que la fan amb un ecògraf d’alta resolució i és més llarga ja que s’entretenen a mirar tots els òrgans del fetus, el mesuren per tots costats , miren la col·locació de la placenta , el líquid... en resum , que pot servir per detectar anomalies importants.
Conseqüentment ,servidora tornava a estar supernerviosa per si tot sortia bé , que no hi trobessin res inesperat etc etc.. en la tònica meva de cada vegada que vaig al gine.
El que passa és que al lloc on vaig aquesta ecografia la fa sempre la mateixa persona , la mateixa madam que també fa totes les amniocentesis : una senyora que deu rondar els 50 , amb pinta de ser molt experta en el que fa,però molt molt escassa en explicacions i no diguem ja en simpatia. Ja sé que ells fan la seva feina i que cada setmana deu fer la mateixa ecografia moltes vegades , però què voleu que us digui , per mi és la primera vegada que em fan una eco com aquesta, és la de la meva nena i és molt important, et sents millor si t’ ho expliquen una mica tot i si et somriuen una mica i fan alguna brometa per trencar una mica el gel.
Doncs res.. em poso allà estirada , em posa el gel i comença a mirar-ho tot . Es va estar a un parell de minuts sense badar boca. Jo estava a punt de dir-li “ ens pots comentar una mica el que estàs veient? “ , ja m’estava posant nerviosa , per variar . Res... ella , que tenia una ajudant al costat que anava prenent nota amb un portàtil de totes les dades , a lo seu i comença a dictar les mides a l’altra noia com un robot:
- Diametre biparietal 52 mm, perímetre cefàlic 186 mm , estructures encefàliques bé , cordó bé , vasos tres etc…
I tot això ho feia sense cap aclariment pels papes que estàvem allà al costat intentant desxifrar el que anava dient. De tant en tant jo no aguantava més i li feia alguna pregunta:
-Això que estàs mirant es el cor? Ho estàs veient tot bé? Això que estàs mesurant ara què és?
I la senyora continuant amb la seva feina, contestant lo just i imprescindible perquè la pesada prenyi d’allà no l’ emprenyes gaire més. Al final de l’ecografia em va dir que tot estava bé i que totes les mesures estaven a la mitjana de el que tocava per estar de 22 setmanes.
En fi, suposo que fa la seva feina bé , però ,què voleu que us digui , una que és mestra troba a faltar una mica la part didàctica i humana de tot plegat. Menys mal que el gine que m’atén normalment no és així i totes les preguntes que m’ han quedat les guardo per la propera visita. Ja es tem quan obro la llibreteta on apunto tot el que li vull preguntar perquè no se’m oblidi res. Pero com a mínim ho contesta amb un somriure i la seva actitud és molt més tranquil·litzadora.
Us poso un parell de fotos de la cara de la nena , que ens va adjuntar amb l’ informe ecogràfic. Ara ja no cap tota en una sola foto. A partir d’ara per mesurar-la et diuen la longitud del fèmur i si es multiplica per set surt aproximadament el que mesura en total . Si es vol fer més exacte es pot anar a aquesta pàgina que t’ ho calcula exactament. La meva nena té un fèmur de 4 cms i la calculadora diu que en total deu fer uns 29 cms! Com ha crescut en 5 setmanes!






Sé que hi ha qui arriba al bloc des del google buscant informació sobre l’embaràs. Si has arribat aquí buscant més informació sobre aquesta ecografia et passo dos enllaços que a mi m’ han estat molt útils. El primer es un pdf del gencat on explica com han de ser les 3 ecografies bàsiques que et fan i s’entreté molt explicant què han de mirar a l’ecografia morfològica.
El segon enllaç porta a una web italiana on posa com han de ser les mesures del bebè a cada setmana, serveix per comparar si tot el que t’ han mesurat està dins la normalitat i com evoluciona. Està en italià , però s’entén bé.
Enfi.. espero que tot plegat us serveixi una miqueta

Fòrums per a premamis i Metallica per a bebès

dissabte, 25 d’agost del 2007

Esgotant els últims dies d’agost i de vacances!
La veritat és que estic aprofitant per descansar i dormir molt, a veure com ho portaré quan comenci a treballar a l'escola. Intentem anar de visita a botigues de bebès per començar a decidir sobre els mobles de l’ habitació , el cotxet i d’altres compres importants que s’ han d’encarregar un temps abans. Encara no ens hem compromès amb res, però . Em resisteixo a començar a comprar de veritat fins que no pugui estar ben tranquil·la, especialment a partir de l’eco morfològica que m’ han de fer la setmana que ve. Desprès d’això si tot va bé llum verda per començar a comprar cosetes. En tinc unes ganes!
Pensava no fer cap post fins després d’aquesta visita , però avui he trobat una cosa tan bonica que no me n’ he pogut estar.
Avui volia parlar de fòrums. Ja fa temps que funcionen els fòrums a Internet i ja fa temps que en conec el funcionament , però mai m’ havia enganxat a cap, i quan dic enganxat vull dir seguir-lo , llegir-lo amb certa freqüència i de tant en tant participar-hi. Una amiga em va recomanar especialment el fòrum d’embaràs de “ enfemenino”
Així d’entrada la web de “ en femenino” és força completa , molt plena de topics típicament femenins ( moda, bellesa, parella, cuina, estar en forma, salut , ser mare ), però també amb moltes coses interessants. Al costat del títol de la web hi ha un apartadet molt petit on posa “ FORO”
Sembla un apartat insignificant , però una vegada hi entres hi ha un desplegament de fòrums i subforums on , amb una inscripció gratuïta pots participar. Sembla una mica rebuscat , però una vegada dins hi ha una barbaritat de gent que hi participa ( tant d’arreu de l’estat espanyol com d’Amèrica llatina) i hi escriu diàriament. Hi ha fòrums de tot tipus.
Perquè us feu una idea jo entro regularment al fòrum d’embaràs , que té a la seva vegada més de 40 temes o subforums. Normalment entro al de “mamas de enero” , és a dir , de noies que en teoria hem de parir el proper gener . Fins ara hi participem , només en aquest subfòrum , unes 175 “prenyis“. Està molt bé perquè coneixes gent que està exactament en la teva mateixa situació , embarassada de les mateixes setmanes i el fòrum es converteix en un espai per compartir sensacions , preocupacions, troballes a Internet , dubtes i el que vagi sorgint en el transcurs de l’embaràs . Més que res de vegades per anar xerrant del tema de tot el que va passant amb algú que esta passant pel mateix que tu ,sense “taladrar” tan sovint a la parella o a qui tens al costat a la vida real.
La majoria de les que estem per allà estem força familiaritzades amb el tema Internet i sempre hi ha una o altra que troba coses interessants a la xarxa i hi comparteix amb les demés. Avui vull compartir amb vosaltres dues d’aquestes troballes, que com us he dit , no son meves, sinó gentilesa d’ una companya del fòrum.
La primera és una cançó de la Caja de Pandora , amb una lletra molt bonica que l’autor dedica a la seva filla nascuda fa poc, a les sensacions que tenien quan l’esperaven i a les sensacions dels primers moments amb ella. Fa emocionar. Vaja ,a mi m’ ha fet emocionar tot i que reconec que no és cosa difícil tampoc . Us posa un muntatge que han fet uns papes al youtube amb aquesta cançó de fons i posant imatges molt ben triades de la seva filla.Aquí va:




I també parlant de música i com a segona aportació us passo una pagina web molt curiosa , on s’ han dedicat a convertir les principals cançons de grups molt coneguts en cançons de bressol. Es poden comprar cds amb cançons de bressol adaptades de temes de Metallica, Ramones, The Cure , Beatles o U2 , per dir alguns exemples. A la web pots comprar els cds i també escoltar-ne gratuïtament alguns fragments per veure com sonen. I si t’ interessen i no vols gastar ni cinc , la majoria es troben fàcilment a la mula ;-)
L' invent es diu ROCKABYE BABY ! Clickeu i us enllaço amb la web.

I per avui res més , només recomanar-vos si us heu deixat caure per aquí i esteu embarassats o desitgeu quedar-hi properament , que no deixeu de donar un cop d’ ull als fòrums aquests que us he parlat , valen la pena.
( que consti que no hi tinc comissió eh? , però estan molt bé , seriosament )

Aleteig de papallones i bombolletes sota el melic

dijous, 9 d’agost del 2007

Quan llegeixo llibres i articles d’aquests per a embarassades et descriuen els primers moviments del bebè fent aquest tipus de comparacions : papallonetes a l’estomac ( mmmm…això no era per descriure quan s’està enamorat?? ) , bombolletes que exploten ( i una “explosió”d’ una bombolla la notaré?), gasos ( eing?), una carícia per dins ( aquest sona més bonic), alguna cosa que flota per dins l’abdomen, un ratolinet que es mou per dins ( aquesta made in la meva mare i la meva tieta)... etc.
Tot aquest conjunt de coses en teoria es poden sentir per primer cop a partir de la setmana 15-16 en qui ja ha tingut un primer embaràs o està molt primeta ( que tampoc és el meu cas) , i per a la resta entre les setmanes 18 a 22. En teoria és més fàcil notar-ho quan s’està estirada i especialment si has “ xutat” carinyosament al bebè abans menjant alguna cosa dolça , cosa que es veu que els fa posar més actius.
Com us podeu imaginar feia dies que tenia ganes de poder corroborar aquestes comparacions i veure com és aquesta sensació. No pots evitar “ escoltar-te" més i intentes identificar o classificar tot el que se sent de melic per avall. No és feina fàcil pq des del moment de quedar-te embarassada que sents regularment una gran varietat de sensacions tipus punxadetes , estirades, petites rampes i altres moviments, degut a l’estirament de tota la zona i especialment pel fet de anar creixent l’ úter i anar-se estirant tots els lligaments de per allà.

Enmig de tot això com carai havia de sentir jo un aleteig de papallona??
Doncs va arribar , sí senyors , encara que no m’ ho creia , i tal i com m’ havien dit : “quan ho notis sabràs que és la nena i no altres coses” .

Això va ser un dia al vespre al final de la setmana 17 .Havien vingut els meus pares i m’ havien portat el primer regalet per a la nena. ( Digueu-me supersticiosa però havia prohibit a tothom de fer regalets massa aviat .Nosaltres mateixos encara no hem comprat res de res, tot i que ja fa molta il•lusió anar mirant de tot, i no ho farem com a mínim fins passat l’estiu ) .
La meva mare volia tant sí com no ser la primera a fer algun regalet i ens va portar un osset d’aquests que fan música per posar al llitet. Aquest que veieu.


Doncs bé aquell vespre , mentre estava estirada em vaig posar l’osset a la panxa i vaig estirar l’estrella pq fes la musiqueta. Ja sé que la nena encara no hi sent pràcticament , però què voleu que us digui , va ser un impuls , i us asseguro que hi va respondre. No sé si va ser el so o la vibració o la casualitat però vaig notar un copet , un “tumb , tumb ” claríssim en direcció a l’ osset. ( suposaré que va ser pq li agradava molt ). Res de papallona , ni bombolla , ni ratolí , ni gas , ni carícia. Va ser un copet suau , des de l’ interior ,acompanyat de la sensació meva que no era jo mateixa ni res provinent dels meus músculs o el que fos que hi tinc per allà dins, sinó d’ algú altre que des de dins em feia un senyal.
Em vaig posar contenta, però amb reserves, no fos cas que fossin imaginacions meves. Però no, l’ endemà i els dies següents ho he tornat a notar. De vegades és un “ tumb , tumb”, un copet molt suau , de vegades un “ blub, blub“, una sensació de bombolleig ( sí ,aquesta la corroboro) d’ una bombolla espessa k tens a dins, i altres vegades de que alguna cosa es mou sota el melic, però vaja, res que s’assembli a un ratolinet.
Que bé! Quina tranquil•litat que dóna sentir que hi és i que es mou i que està bé. No ho he dit , però podeu imaginar-vos que el primer cop que ho vaig notar em vaig emocionar i tot ( faltaria més , una que ja és emotiva de per sí i a sobre amb el carregament hormonal de embaràs...)
De moment només ho noto jo , encara falta alguna setmana més i que la nena es faci una mica més forta i reforci els seus copets pq el futur papa la pugui notar . Ja en tenim ganes!
I per acabar-ho d’arrodonir avui ens ha arribat una altra magnífica notícia! Ja tenim els resultats finals de l’amniocentesi , i tal i com ens van dir en els resultats avançats , han corroborat que TOT ESTÀ MOLT BÉ!!
Que bé!! a veure si ara deixo una mica de ser tan patidora i gaudeixo una mica més de tot plegat!