BON NADAL!!!!!

Aquesta vegada un escrit molt curt per desitjar-vos Bon Nadal i bones festes a tots! Per nosaltres aquest serà un Nadal molt bonic. També ho va ser l'any passat , que la Laia tenia 10 dies i va ser el primer amb ella, però , clar , llavors tot girava entorn la seva arribada i als nostres primers dies de convivència com a família de tres.
Aquesta vegada la Laia amb un any acabat de fer ens regala somriures i aplaudiments a cada novetat que descobreix aquest dies .Aquest serà el seu primer Nadal adonant-se que alguna cosa diferent i especial passa al seu voltant , encara que no ho entengui gaire i tots ho volem viure i volem que ho visqui molt intensament.
De moment ens espera avui el primer caga-tió a casa i després a casa els avis y un parell de dinars familiars. Els dies que segueixen ja veurem :-)
Els millors desitjos per a tots vosaltres i gaudiu al màxim d'aquestes festes tan boniques!




La Laia amb el seu pastís d'aniversari!


El dia que va arriibar el tió a casa, A veure si es portarà bé avui quan li donem cops de pal!




I aquí amb el petit naixement que hem improvitzat , a prova de "Laia " que ha fet de tocar i llençar tot el seu principal "hobby"

Quasi 12!

Feia molt que no escrivia.. anem força de bòlid amb la Laia des que ha començat l’ escola bressol. Més que res perquè quasi hi ha més dies que ha estat malalta i no hi pot anar que no pas els dies que li portem. I quan no està bona per nosaltres es una mica un embolic de cotxe amunt i avall portant-la a casa dels avis ( que viuen a 20 quilometres) i anant-la a buscar acabant la feina. Una mica estressant tot plegat perquè no es té temps de res.

No és cap llegenda urbana això de que quan els nens comencen a anar a la llar d’ infants ho agafen tot. Ara fa prop de dos mesos que va començar i fins ara no ha pogut anar CAP setmana sencera a l’escola. Hem encadenat tres refredats, amb una gastroenteritis pel mig amb vòmits, diarrea i uns dies on pràcticament no volia menjar res, uns dies de conjuntivitis , molts de mocs i tos, i alguns dies amb febre . Tot plegat res seriós , però tot és empipador per ella, especialment a les nits, ja que estàvem acostumats a que ens donés molt bones nits i amb tant de moc i tos.

D’ aquí a 15 dies ja serà el seu primer aniversari. Estem en plens preparatius d’ una doble celebració que volem fer , amb una i altra part de la família i també preparant el Nadal , que és d’ aquí a res. Em fa molta il·lusió viure aquest Nadal amb la Laia. No és el seu primer Nadal , però com si ho fos. L’any passat només tenia 10 dies, aquesta vegada en podrà gaudir molt més encara que tampoc entengui gaire el que passi al seu voltant.

En aquest parell de mesos no hi ha novetats gaire espectaculars respecte el que ha après a fer. Són petites cosetes:

Gateja a tota velocitat , s’aguanta dreta agafant-se a la paret o en un moble i camina de costat àgilment agafada a un moble baix o al sofà. Sembla que està tan còmode amb el gateig que li fa mandra llançar-se a caminar. Camina si l’agafem de les dues mans, però encara no pot fer-ho agafada només d’ una i tampoc en té gaires ganes, de seguida es cansa .

Respecte el caràcter crec que ens ha sortit una nena força independent. No té gaires intencions d’ imitar-nos. Ens hem passat força estones ensenyant-li a dir “adéu” amb la mà o a picar de mans i finalment sí , ho fa , però poques vegades quan tu li ho demanes , ho fa per iniciativa pròpia . Li hem intentat ensenyar a tirar petons , a fer la vella , a fer amb el dit que té un any .. i res de res. Ella està més interessada en els comandaments a distància , els mòbils i tot el que tingui botonets. Li agrada molt mirar contes i que li n’expliquin. Ha après a passar les pàgines de contes de pàgines de cartró gruixut i s’ hi està estonetes passant pàgines endavant i endarrere. Ara ho intenta també amb les revistes , que com que són més fines són més difícils , però ella insisteix i insisteix. De vegades diem que té un joc una mica “destructiu”: li encanta esparracar papers , tirar a terra d’ un sol cop les torres de galledetes que li fa el papa i treure les coses de lloc, si hi ha quelcom en una caixa ella ho treu a fora i ho llença sense miraments , i no té cap mena d’ interès per tornar-ho a posar a dintre.

Aquesta mateixa setmana ens ha fet molta gràcia perquè ha començat a voler-se pentinar ella mateixa . Quan la pentinem ens agafa la pinta o el raspall i intenta pentinar-se. Ho fa prou bé!

Diu PAPA, de vegades sembla que amb certa intenció però de “mama” res de res, de fet no ha descobert encara el so de la ”m”. A hores d’ara ja diu síl·labes amb la majoria de combinacions de vocal i consonant menys MAMA! Això sí que en tinc ganes, tota la resta de coses fan més o menys gràcia i tampoc importa massa si les fa o no les fa i quan aprèn a fer-les , però em moro de ganes que em miri i em digui MAMA. Laia, què tal de regal de primer aniversari?

Primers dies a l’escola bressol i primer refredat!

La semana passada vam començar l’adaptació a l’escola bressol. Anirà a una escola bressol pública que aquest any estrena edifici i tot és nou , bonic i acollidor. Espero que s’ hi trobarà molt bé. Això no treu , però que l’adaptació l’ hagi de fer de manera gradual , ja que amb nou mesos acabats de fer potser no és l’edat ideal per començar l’escola.

He llegit a molts llocs que s’ hauria d’intentar evitar que coincideixi l’entrada a l’escola amb la “crisi d’angoixa per separació” que tenen la majoria d’ infants al voltant dels vuit mesos , de la que ja en vaig parlar a l’anterior post. Sembla ser que és preferible fer-ho abans o després. Però de vegades les coses no es poden planejar tant i per la nostra feina no ens quedava cap més remei que començar ara.
Vam començar el dimecres a la tarda. El primer dia vaig estar tota l’estona amb ella . Quan vam arribar tots els nens eren al pati i els petitons i algunes mestres estaven asseguts a l’ ombra en una zona de fer sorreta i jugar amb galledes i pales. Vaig asseure la Laia al costat de la seva mestra i jo em vaig asseure al costat. Va quedar tan sorpresa de veure tants nens junts i de no conèixer a ningú que es va quedar immòbil i serieta posant cara de “ estic a punt de plorar , estic a punt de plorar”. Com que la vaig veure a venir me la vaig asseure a la falda i llavors ja mes tranqui-la va continuar serieta mirant tot i tothom. En uns deu minuts la vaig veure més tranquil-la i la vaig tornar a deixar a terra on va començar a tocar les pedretes , i a jugar amb una tortugueta de plàstic que li va oferir un dels infants de dos anys. Va començar a fer bona cara a la seva mestra , i fins i tot s’ hi va acostar gatejant i es va deixar fer moixaines , sempre sense perdre de vista on era la mama. Després del pati vam estar una estona a l’aula jugant , em vaig posar a una certa distància i ella , ja més confiada va anar amunt i avall explorant tots els raconets i les joguines que va trobar. A l’ hora de berenar , com que ho fan en un espai conjunt amb les altres quatre classes. Tants nens junts altre cop amb culleres i menjar per allà la va deixar ben sorpresa altre cop , li faltaven ulls per mirar tot i tothom. No va menjar pràcticament res. Després una estoneta més a l’aula i cap a casa.
La sensació del primer dia va ser bona. Els dos dies següents van ser més o menys semblants , però marxant jo una estoneta ( mitja horeta o tres quarts) . Et demanen que si pots , aquests primers dies et quedis a l’escola mateix a esperar aquesta estoneta , per si a la nena li entra una plorera important puguis anar a calmar-la. Tenen un raconet molt acollidor pels pares , en general sembla una escola molt interessada en obrir les portes a les famílies i a fer-ne partícips de totes les activitats que s’ hi facin.
Fins ara la Laia ha estat saníssima i en aquests nou mesos només ens ha agafat un dia una febrada que no va tenir més importància. Tothom ens deia:” Ja veureu quan comenci l’escola bressol, ho agafarà tot! “ I tal dit tal fet , ha trigat tres dies a agafar el seu primer refredat ! No se si haurà estat “culpa” de l’escola o d’aquest temps boig que ha fet aquesta setmana , la qüestió es que té dècimes de febre i ha començat a moquejar i ara ja sembla una font doble , entre baves i mocs, no guanyem per pitets i per kleenex. Ahir la vam portar al pediatra i ens va dir que era un refredat comú i que havia de fer el seu cursi que no estava tapada de pit ni li havia afecta a la orella, que era més de nas i que estiguéssim tranquils. Li va receptar uns supositoris per desembussar-la una mica i cap a casa! També ens va dir que podíem esperar refredats com aquells una vegada al mes. Que al principi de portar-los a l’escola per la majoria d’ infants la cosa va així. Avui no ha anat a l’escola però a partir de demà tornem hi altra vegada. El plan és acabar aquesta setmana anant-hi de tardes i a partir de la setmana que ve ja hi anirà de matins , anirem allargant l’estona fins que s’ hi pugui quedar de nou a tres , que seria l’ horari que hauria de fer aquest curs. A veure com ens anirà.. ja us ho aniré explicant.
Us deixo una foto que li vaig fer el primer dia d ‘escola, mentre començava a conèixer la que serà la seva aula.

Setembre estressant

Ahir vaig tornar a la feina. He estat quasi un any sense fer de mestra , primer un parell de mesos de baixa a la recta final de l’embaràs i després quasi nou mesos fent de mare a jornada complerta.

Des que vaig acabar la carrera de magisteri mai havia estat tant de temps sense treballar i en el fons ho trobava a faltar. He demanat reducció d’ un terç de la jornada , així que em tocarà fer vint hores a l’escola : 15 amb nens i 5 de reunions, preparació de classe etc.. Això em permetrà treballar només els matins i poder estar per la nena a les tardes. La Laia començarà a anar a la llar d’ infants d’aquí a 15 dies, així que aquestes dues setmanes amb la nena ens ho fem com podem , fent equilibris d’ horaris entre el seu pare , jo i la fantàstica i imprescindible ajuda dels meus pares, que tot i no viure al costat de casa, fan el que poden per fer una mica de comodí quan els horaris no ens permeten estar per la nena.

Aquest mes serà una mica estressant per a tots. Encara no tenim del tot clar quins horaris podrà fer la nena , com farà l’adaptació , i sobretot , com ens ho podrem fer aquests dies per anar-la a recollir i portar. També em fa patir com s’adaptarà la Laia a l’escola bressol. Fa un mes us hagués dit que cap problema perquè és una nena molt oberta que fa bona cara a tothom i és molt sociable , però fa un parell de setmanes la cosa ha canviat una mica i ja no ho tinc tant clar si s’adaptarà amb facilitat o li costarà més.

Puntualment ha començat a manifestar tot de signes de la temuda “ansietat de separació” o “crisi dels vuit mesos”. Vol estar molt més amb mi , quan la deixo a l’àrea de jocs , o marxo del seu davant , encara que sigui per uns moments es posa a plorar però d’ una manera que no havia fet abans , un plor molt més sentit , de por , de rebequeria, tot barrejat.També ha començat a plorar quan algú que noi li es prou conegut se li acosta a dir-li coses. Es fa difícil perquè d’ una banda tens l’ impuls d’agafar-la a coll tot el dia i que estigui tranquil.la . D’altra banda penso que això tampoc és bo i ella ha d’anar veient que si la mama la deixa a terra i ella continua a prop o marxa un moment , no vol dir que l’abandoni i que no cal posar-se neguitosa .Moltes vegades em poso nerviosa i no se gaire què fer i com fer-ho per ajudar-la a superar aquesta etapa.Tot això abans no era així , volia estar amb la mare , sí , però no es posava d’aquesta manera si marxava. Sembla que tota aquest etapa d’angoixa també es pot manifestar a la nit en nens que dormien perfectament que comencin a despertar-se més sovint i a reclamar la presència del pare o la mare. Per sort això de moment no ens afecta encara.

A internet hi ha força informació sobre el tema i m’ ha anat molt bé llegir una mica més i veure que això és molt comú , que amb més o menys intensitat passa a la majoria de nens i que dura unes setmanes. Us deixo alguns enllaços que m’ han semblat interessants:

http://www.babysitio.com/bebe/desarrollo_angustia.php

http://www.bebesymas.com/2005/10/26-la-angustia-del-octavo-mes

http://www.crecerjuntos.com.ar/angustia.htm

I ja per acabar d’atabalar als papes que ja van de bòlid amb la tornada a la feina , fer quadrar els horaris i els plors de la nena tot això es combina amb el fet que des que ha après a gatejar no para quieta en tot el dia. Tot el dia es vol enfilar , s’agafa a el que pot per posar-se dreta , que li encanta . Li es igual si cau , si li costa , ella hi torna un cop i un altre. Es posa dreta si està al llit o al llit de viatge, si és a terra s’agafa al sofà , als mobles, a les cames de qui trobi per posar-se dreta com sigui . Es tota una escaladora, amb la diferència que té un nul sentit del perill i que cal anar-li al darrera contínuament. M’agrada que sigui aventurera , que intenti superar-se i que sigui insistent si una cosa no li surt, però deixar-la fer una mica implica tenir sempre la mà a prop per si rellisca o si la ma li falla. No vull tenir-la llargues estones dins del llit de viatge que hem instal·lat al menjador, on sé que no es farà mal , perquè a la vegada li restringeixo tota possibilitat de descobrir nous espais i de conèixer casa seva. Però anar-li sempre al darrera és força cansat. Mirant-ho pel costat positiu jo crec que estar tot el dia amunt i avall darrera la nena ens acabarà d’ajudar a recuperar la línia i a posar-nos en forma.

A la foto el primer dia que va aconseguir posar-se dreta al llit tota sola. Es va posar tan contenta!

Un paquetet molt especial

Ahir al matí va arribar un paquetet a casa des de molt lluny. Venia d' Austin , Texas de part d’ una família bloguera que fa ja força mesos que llegeixo. Son una parella molt maca , en Gerardo i l’Aimeé i tenen una filla preciosa , la Valeria , que ara té a prop de sis mesos i que tots els que anem llegint el seu bloc coneixem bé des que era una mongeteta a la panxa de la seva mare.
En el paquetet hi havia uns detallets del bateig de la Valeria , una tarjeta , unes galetes casolanes fetes per l’ Aimeé i un regalet per a la Laia. Em consta que a més de preparar al mil•límetre el bateig de la seva nena han tingut l’amabilitat d’enviar paquetets semblants a totes les mames /papes que seguim el seu bloc .Això sí que és ser detallista!
Muchas gracias Gerardo i Aimeé!

A la foto veieu a la nostra nena molt interessada mirant bé tot el que hi havia.

M’està agradant molt l’experiència d’escriure aquest bloc. El vaig iniciar quan em vaig quedar embarassada de la Laia i des de llavors , tot i no escriure amb la freqüència que m’agradaria , he anat recollint una mica els moments més importants de l’embaràs i dels primers mesos de la nena. Més endavant m’agradarà fer un recull en paper de tots aquests escrits i regalar-los a la Laia perquè ho pugui llegir quan sigui més gran i vegi com van ser els seus primers mesos ( o anys , no sé fins quan aniré escrivint..).
A més de la satisfacció de poder anar deixant per escrit tota la seva evolució el més bonic és veure que hi ha qui et llegeix , qui comenta i comparteix el que pensa amb tu , i sobretot descobrir altres blocs semblants d’ arreu del món. Des dels comentaris que rep el bloc i donant un cop d’ ull als enllaços d’ un bloc i d’ un altre he anat coneixent blocs de mames/papes d’arreu del món i anem veient que tot i trobar-nos tan lluny l’amor pels nostres fills i el voler compartir una mica les nostres vivències ens uneix una mica.
Avui us vull convidar a llegir el bloc d’ en Gerardo , l’ Aimeé i la Valeria , i si us interessa el tema de les mames i famílies bloggeres doneu un cop d’ ull a la meva llista de blocs pq la majoria són blocs d’aquest tipus.

En moviment!

Quin canvi en un parell de setmanes! La Laia s’ ha llançat a la conquesta de l’espai! Ha après a gatejar i es com si de cop se li obrissin un piló de possibilitats d’acció que no se les acaba.

El procés ha estat el següent:

Des de petitona que hem intentat que es passi estonetes de panxa a terra perquè s’acostumi a la posició. En aquesta postura va començar a aixecar el cap aviat i cada vegada aguantant-se millor amb els braços. A partir dels sis mesos va aprendre a posar-se tota sola en posició de gateig , és a dir , de quatre grapes i sense tocar la panxa a terra. Però des d’aquesta posició no sabia gaire què fer. Cap als set mesos es balancejava endavant i endarrere en aquesta posició , intentava moure els genolls i les cames i des de fa dues o tres setmanes havia après a desplaçar-se reptant cap enrere i també a quedar-se asseguda des de la posició de gateig. El que no aconseguia era aixecar una mà i després l’altra i anar-les avançant.

Com ja us vaig dir en el post anterior la cosa estava per caure i nosaltres hem intentant deixar-la estones sobre una catifa o sobre el llit amb algun objecte atractiu al davant per tal que faci esforços per arribar-hi . Aquest cap de setmana ha arribat el premi. Quan estava al terra intentant arribar al comandament a distància de cop li ha vingut la inspiració de com havia de fer per aixecar les mans i que això l’ajudés a avançar! Ja tenim aquí els primers gatejos.! No són coordinats i va poc a poc, però aconsegueix anar-se desplaçant cap endavant.

Us deixo un video de l’endemà , sobre el llit intentant arribar al paquet de tovalloletes

I després d’això ens mirem tot el que tenim a casa amb uns altres ulls. Hi ha tantes coses potenciament perilloses! Només dos dies després ha après com sortir de l’àrea de jocs passant per sobre dels cilindres inflables que té. S’ ha llençat a l’exploració del món! Ja cal que anem a partir d’ara amb els ulls doblement oberts i comencem a protegir tot una mica d’aquestes manetes que volen arribar a tot arreu!

Amb els cinc sentits

Les setmanes i els mesos passen molt ràpid. Ja fa uns dies que comentem que la Laia va deixant de ser el bebè petitó dels primers mesos que, a part de menjar , plorar , dormir i omplir molts bolquers , poca cosa més feia. Ha passat de fer-nos saber les seves necessitats a través del plor a comunicar-se de veritat amb el gest i amb el to de veu i a comunicar no només necessitats sinó també emocions.

Tots els seus sentits han millorat espectacularment. Tot ho mira tan encuriosida! Especialment quan anem de passeig i tot és nou per a ella , ja que l’entorn del nostre pis ja el té una mica conegut. Li agrada mirar les flors, les fulles i les plantes del parc, mira embadalida les estanteries plenes dels supermercats, mira la televisió facin el que facin ( li agrada tot mentre tingui colors i es bellugui) , mira amb interès els dibuixos dels contes i sobretot li agrada mirar des del balcó de casa la carretera amb els cotxes passant.
Quan està asseguda segueix amb la vista el pare o la mare mentre trastegen per casa i també segueix amb la vista a la Cuca , la nostra gata , que la comença a tenir fascinada. Ja comença a fer distincions amb qui coneix i qui no, tot i que en general és simpàtica i fa força bon paper a tothom .

Respecte la oïda suposem que hi sent molt bé , reconeix les veus i es gira de seguida cap a on l’ ha sentida i el mateix fa amb qualsevol soroll conegut o desconegut . Intentem fer-li olorar les coses, li acosto el platet amb el menjar perquè en reconegui una mica l’ olor i pugui preveure què menjarà. De tota manera ella sempre obre molt poc la boca davant la primera cullerada que li arriba per si de cas el que porta la cullera no li agrada. Una vegada tastat el que li donen decideix si continuar obrint la boca o tancar-la i somicar per tal de deixar-nos clar que allò no li agrada.
Tot i això no em vull queixar en aquest aspecte ja que darrerament està una mica més receptiva a tastar gustos nous ( tot i que això no vol dir que després en vulgui menjar gaire quantitat). Cada vegada que li poso colònia li apropo la meva mà molla perquè n’ olori el perfum i sempre somriu , li agrada. Amb tot la setmana passada li vaig acostar una flor que feia molt bona olor i crec que no li va agradar gens pq va arrufar el nas i va posar mala cara , potser va trobar l’ olor massa forta...

En el tema postural i motriu també ha avançat molt. Es manté asseguda tota sola força bé i ja no es desequilibra cap els costats, sap molt bé com ajudar-se de les mans per aguantar-se . De tota manera si la superfície on està asseguda no es tova li poso algun coixí al darrera per si de cas.
A la tumbona ja no hi està tan bé , de fet només la utilitza per a dormir-hi a estonetes ja que , quan està desperta s’agafa dels costats i s’aixeca fins quedar ella ben asseguda amb l’esquena recta per no perdre’s res del que passa al seu voltant. Es passa força estones asseguda jugant a la seva àrea de jocs , que és una mena de espai quadrat amb uns cilindres inflables al voltant que li permet jugar tranquil•lament sense sentir-se tancada com en un “parque” dels d’abans.
Continua volent tocar-ho tot , però ara ho sap fer de manera refinada. Davant un objecte el primer que fa és tocar-lo amb el dit índex suaument i després ho intenta agafar amb la mà. Es pot canviar l’ objecte de ma i li agrada mirar-ho per diferents costats i sobretot sobretot , donar-hi cops o sacsejar-ho ,per veure si sona.
Posar –ho a la boca també ho fa , però ara ha esdevingut complementari a tot això que he dit , ja no és el primer que fa quan agafa una cosa. Ella mateixa es diverteix picant amb la ma a tot tipus de superfície per veure quin soroll es produeix.
També li agrada molt tocar les cares de les persones que més coneix, mentre fa un sorollet carinyos amb la veu. El primer dia que m’ ho va fer per poc no em desfaig d’alegria!
Sap donar-se la volta cap a tots dos costats i recuperar la posició inicial si vol.
Sap posar-se en posició “gateig” , sense tocar la panxa a terra i una vegada en aquesta posició es balanceja endavant i endarrere.
Sap com fer moure els genolls endavant però no acaba de tenir clar com fer-ho al mateix temps que els braços i acaba no avançant gaire i llançant-se de panxa a terra,intentant reptar i estirant els braços al màxim per agafar el que vol. De tota manera , pel que ha avançat aquests darrers dies ,jo crec que està a res de començar a gatejar...

El que potser ha avançat de manera menys espectacular és la parla. Continua amb els seus “eeeee” i “aaaa”, i la seva sil.laba preferida continua essent “ GUI” ( ella no ha fet mai això dels “ajó”, ella fa “gueee” i “guiii”) I no serà perquè no em passi estones davant seu dient-li “mamamamma” i “papapapa” a veure si s’ inspira! De tota manera les seves vocalitzacions ara són molt clares pel que fa a endevinar una mica el que hi ha al darrera : si està enfadada , contenta, queixosa, carinyosa , si té gana , son .. ha après a modular molt bé la veu per fer-nos saber el que li passa.
Jo crec que , quan arribi el moment , les primeres paraules que dirà seran papa , mama , Cuca i NO , tot i que no tinc gens clar per quin ordre serà això...

I us deixo , aquesta vegada tres fotos de la reina de la casa, que ja veureu que ha crescut molt , cada cop és menys bebè i més nenenta :-)

El meu ocellet

Fa dies que , carinyosament , li diem pollet o ocellet a la nena. , per diversos motius.

Si heu llegit els darrers posts ja saber que la Laia menja poquet, com un pollet. Vam començar malament amb la introducció dels cereals amb cullera , que no li van agradar , vam continuar pitjor amb la introducció de la fruita , que encara li va agradar menys ( fessis la combinació que fessis , natural o amb potet , crua o cuita) , i evidentment , per tenir una mena de continuïtat tampoc li han agradat gaire els pures de verdures amb pollastre , que vam iniciar ara fa un mes.

A hores d’ara ja estaríem molt desesperats amb el tema cullera si no fos perquè sembla que - i ho dic amb la boca petita , per si la cosa canvia - des de fa uns quinze dies la Laia ha fet una mena de tomb positiu amb això del menjar.

El tema de la fruita el portem una mica millor , després de provar amb moltes combinacions de fruites i fetes de diferents maneres ara SÍ que hem trobat una que li agrada : compota de poma i pera , feta amb el babycook i afegint-hi dues galetes sense gluten. No se’n menja grans quantitats , però s’ ho menja amb ganes .

De farinetes amb cullera ja no en menja , ara a l’ hora de dinar menja ( o hauria de menjar) puré de verdures amb pollastre. També ho faig amb la babycook , i des dels primers dies no aconseguíem que mengés més de 3 o 4 cullerades, una misèria. Hem anat provant de canviar alguna verdura, les quantitats a veure si trobàvem i res, idèntic resultat. Quan ens hem decidit a provar algun potet de verdures i pollastre... BINGO.. n’ hem trobat un de concret que sí que li agrada i se’n pot arribar a menjar 100 o 150 grams , res per tirar coets, no se’l acaba , però molt millor que 4 cullerades J

Aquesta darrera setmana hem trobat també alguns tipus de iogurts ( els tipus petit suisse) que li agraden molt , i així anem complementant una mica els dinars .

Fa un parell de dies que ha començat a obrir molt la boca quan el que hi ha li agrada i molt abans de que li acostis la cullera ja té la boca ben oberta esperant que li omplis. Em fa sentir com la mama ocell davant dels seus ocellets amb el bec ben obert esperant aliment. Ès una sensació bonica i simpàtica.

Per això avui quan estava mirant plantilles per canviar una mica l’aspecte del bloc m’ he decidit per aquesta de l’ocellet, senzilla i bonica..