Aprenent a parlar

dimecres, 15 de juliol del 2009


La Laia acaba de fer 19 mesos. Si una cosa he de destacar d’aquestes darreres setmanes és el gran avenç que ha fet en el tema del llenguatge. Si heu estat llegint el bloc ja sabeu que em preocupava una mica el fet que la veia una mica encallada en aquest aspecte. Encara que en teoria no s’ ha de fer no pots evitar fer comparacions i sempre sembla que els altres xerren tres vegades més que ella.
De fet ha passat tal i com va predir el seu pediatra. Em va dir que ja veuria com al voltant dels 18 mesos la nena faria un tomb i començaria a dir cada vegada més coses. Tal dit , tal fet . És com si se li hagués encès un interruptor , i s’ ha llançat a dir paraules noves. De cop moltes paraules que coneixia , que han sortit moltes vegades als contes que expliquem , a les cançons o als jocs ha descobert com fer per dir-ho ella , amb els recursos que té.
Aquest més ha estat dient deia dues o tres paraules noves cada dia . He començat a apuntar-ho una mica, per tenir record de les seves primeres paraules. Ella no ha estat gaire d’ intentar repetir paraules i jo només he donat com a bones , o com a interioritzades les paraules que ha dit espontàniament en veure la cosa concreta , el dibuix o la persona , o bé si li he preguntat “què és això?” . No compto les paraules que diu quan les repeteix perquè les acaba de sentir.
Moltes de les paraules les diu a mitges, utilitzant les vocals i algunes consonants , les que sap dir. Ha après a dir el nom de molts animals. Alguns els diu amb la onomatopeia , com és el cas del gos o de l’ase. ( no em digueu d’ on ho ha tret . Jo us asseguro que no sóc de les que diu “ Mira el guau-guau!” ).D’altres els acompanya de gestos , o fins i tot les substitueix per un gest concret especialment de cançons dels cd de “CANTAJOCS” , com és el cas del gall o del cocodril.
I el que m’ ha fet més il•lusió de tot és que per fi puc dir que diu molt bé , amb sentit i per cridar-me a mi “ MAMA”. S’ ha fet pregar... Ara ho pot dir amb tantes entonacions diferents que entens molt bé si és un “mama vine” , “mama t’ estimo , “mama vull això” , “mama fes-me cas” ...

I per acabar el post un petit tast dels avenços de la petita de la casa en format Laia-català pràcticament tots d’ aquest darrer mes.

Àcies ( gràcies) , xí (sí). Oya ( hola)
Papa , mama , ayi ( avi) , iaia , yayí ( padrí)
Ayà (allà) , aixís , això , aquet ( aquest) , u ate ( un altre)
Etit ( vestit) , aiet ( barret), tates ( sabates), tintar ( pintar) , astà ( ja està)
Fufà ( sofà) , itet ( pitet), gut ( iogurt ), i-a ( mira) ,llit, una ( lluna)
Pipipipi ( soroll q fa el pollet) , ie ( tigre) , ata muuuu ( vaca), aieta ( Marieta) Gat, bupbupbup ( quan veu un gos), hi-hà ( soroll de l’ase), buba ( tortuga) , gaota (granota), xeix (peix) , fiii ( dofí) , pop, uyeó ( un lleó), aell ( camell), poc ( porc), kiikiki ( gall)
Dit, pap ( cap ) , xas ( nas)
Ote ( conte) , ateta ( rateta), ateta ( caputxeta), oyó ( pocoyó),
U , xos , tes ( u , dos, tres ) Goc ( groc ) , tert (Verd) , bau ( blau)

3 comentarios:

Karina Ibarra ha dit...

Dons si... apunta-ho tot perquè ja veuràs quan comenci a fer frases senceres... et quedaràs parada del ràpid que aprenen!

És molt graciós que els nens es queden amb certes coses relacionades amb els animals. La Laia quan parla del cargol sempre diu “Cargol treu banya”... jajaja, com la cançó. No és el “cargol” a soles, no, sempre és el “Cargol treu banya”. :-)

Silvia F.Keros ha dit...

Nena, com és possible que creixin tan ràpid????

Com diu la meva mare: ningú et preguntarà quant de temps trigues en fer una cosa, sinó si ho has fet... i això ha passat amb la Laia: a vegades les nostres preocupacions són falsament infundades (en el meu cas, per veure algun altre nen que va una mica més adelantat (però mai ens fixem en els que van per darrera)). Estic contenta de veure que tot va bé.

Està guapíssima!
Petons.

Lu ha dit...

Oh lo máximo., ya ves que sólo se trataba de esperar su tiempo.

En cambio Ale, ahora que está en casa de los abuelos y está súper engreida, ha retrocido en el lenguaje. Antes de que diga algo se lo dan, entonces ya no dice nada!!

Un abrazo,

Lu