Cançons i Cantajocs

M’agrada molt cantar cançons a la Laia.
M’ha agradat cantar-li des de petita, primer amb els jocs de falda i també posant cançons en diferents moments del dia com a l’ hora de dinar , del bany o simplement cantar-li per diversió. El fet que moltes de les activitats que es repeteixin vagin acompanyades d’alguna cançó els ajuda a situar-se en el temps i a saber què vindrà després.
Durant el primer any de la nena em va ser molt útil un cd de cançons de la Dàmaris Gelabert amb grans idees i melodies per infants .He utilitzat cançons seves a l’escola amb nens més grans i per la Laia m’ ha agradat especialment el cd “ Cançons per aprendre ( 0-3 anys)”. També ofereix unes cançons personalitzades molt boniques per regalar per un aniversari o en un naixement.
Amb els pas dels mesos la Laia ha continuat gaudint de la música , ha après a moure’s al seu ritme i a demanar-nos amb gestos que li posem música o que li fem “arri tatanet”. Ara , a partir dels divuit mesos a començat a cantar ! Li agraden molt les cançons del Cantajocs. Són una sèrie de DVDs, on un grup de nois i noies acompanyats de mainada canten cançons infantils acompanyades de gestos i balls , intercalant-ho amb algun dibuix. És la única cosa que la pot mantenir amb atenció força estona davant la televisió. Ni Teletubbies, ni Baby Einsteins , ni Pocoyó... ella prefereix els “XOCS” ( així és com ho demana ella).
Vam començar amb el DVD en català , però veient l’èxit hem provat amb els que estan en castellà i li agraden igual. Ara es passa el dia cantussejant .Encara que només sàpiga dir alguna de les paraules, de vegades es pot arribar a saber què canta , perquè a moltes cançons sap fer-hi alguns dels gestos que l’acompanyen. Li agrada molt “En Joan petit com balla” , de la que només canta la part de dit-dit-dit , ma-ma-ma i fa els gestos , i també la cançó del sabater ( eztiia eztiia pam pam pam). Una altra de les cançons que li agraden molt és una d’ un cocodril. Com que no sap dir cocodril s’ ha après el gest de la cançó i quan en veu algun en algun conte el que fa és el gest de la cançó , encara que en aquell moment no l’estiguem escoltant.

Per qui no conegui Cantajocs , només ho heu de posar al youtube i en trobareu totes les cançons que vulgueu. Us deixo amb ” la mané” , una de les cançons que més li agrada ballar

Aprenent a parlar

La Laia acaba de fer 19 mesos. Si una cosa he de destacar d’aquestes darreres setmanes és el gran avenç que ha fet en el tema del llenguatge. Si heu estat llegint el bloc ja sabeu que em preocupava una mica el fet que la veia una mica encallada en aquest aspecte. Encara que en teoria no s’ ha de fer no pots evitar fer comparacions i sempre sembla que els altres xerren tres vegades més que ella.
De fet ha passat tal i com va predir el seu pediatra. Em va dir que ja veuria com al voltant dels 18 mesos la nena faria un tomb i començaria a dir cada vegada més coses. Tal dit , tal fet . És com si se li hagués encès un interruptor , i s’ ha llançat a dir paraules noves. De cop moltes paraules que coneixia , que han sortit moltes vegades als contes que expliquem , a les cançons o als jocs ha descobert com fer per dir-ho ella , amb els recursos que té.
Aquest més ha estat dient deia dues o tres paraules noves cada dia . He començat a apuntar-ho una mica, per tenir record de les seves primeres paraules. Ella no ha estat gaire d’ intentar repetir paraules i jo només he donat com a bones , o com a interioritzades les paraules que ha dit espontàniament en veure la cosa concreta , el dibuix o la persona , o bé si li he preguntat “què és això?” . No compto les paraules que diu quan les repeteix perquè les acaba de sentir.
Moltes de les paraules les diu a mitges, utilitzant les vocals i algunes consonants , les que sap dir. Ha après a dir el nom de molts animals. Alguns els diu amb la onomatopeia , com és el cas del gos o de l’ase. ( no em digueu d’ on ho ha tret . Jo us asseguro que no sóc de les que diu “ Mira el guau-guau!” ).D’altres els acompanya de gestos , o fins i tot les substitueix per un gest concret especialment de cançons dels cd de “CANTAJOCS” , com és el cas del gall o del cocodril.
I el que m’ ha fet més il•lusió de tot és que per fi puc dir que diu molt bé , amb sentit i per cridar-me a mi “ MAMA”. S’ ha fet pregar... Ara ho pot dir amb tantes entonacions diferents que entens molt bé si és un “mama vine” , “mama t’ estimo , “mama vull això” , “mama fes-me cas” ...

I per acabar el post un petit tast dels avenços de la petita de la casa en format Laia-català pràcticament tots d’ aquest darrer mes.

Àcies ( gràcies) , xí (sí). Oya ( hola)
Papa , mama , ayi ( avi) , iaia , yayí ( padrí)
Ayà (allà) , aixís , això , aquet ( aquest) , u ate ( un altre)
Etit ( vestit) , aiet ( barret), tates ( sabates), tintar ( pintar) , astà ( ja està)
Fufà ( sofà) , itet ( pitet), gut ( iogurt ), i-a ( mira) ,llit, una ( lluna)
Pipipipi ( soroll q fa el pollet) , ie ( tigre) , ata muuuu ( vaca), aieta ( Marieta) Gat, bupbupbup ( quan veu un gos), hi-hà ( soroll de l’ase), buba ( tortuga) , gaota (granota), xeix (peix) , fiii ( dofí) , pop, uyeó ( un lleó), aell ( camell), poc ( porc), kiikiki ( gall)
Dit, pap ( cap ) , xas ( nas)
Ote ( conte) , ateta ( rateta), ateta ( caputxeta), oyó ( pocoyó),
U , xos , tes ( u , dos, tres ) Goc ( groc ) , tert (Verd) , bau ( blau)

Tintar

Ja fa uns mesos que vam comprar algunes ceres infantils a la Laia perquè comencés a pintar. Al principi creia que n’ hi hauria prou amb un full dinA3 per contenir la seva energia creadora. Jajaja ... innocent de mi…

Ben aviat i seguint el consell d’ una companya vaig optar per comprar un rotlle de paper d’embalar gros i el que faig és empaperar tota una taula que tenim per a ella i així es pot esplaiar al seu gust. Cada vegada li agrada més i tot sovint em demana: “ TINTAR” ( pintar) Ja sap on es guarden els colors i si no m’espavilo a donar-li aviat un paper se’l busca ella.

És important comprar unes ceres /llapis adequades a la seva edat i SOBRETOT, que siguin fàcils de treure de totes les altres superfícies! De moment ens ha anat molt bé amb uns llapis que es diuen “Alpino baby “ i els “GIOTTO BEBÉ” . Són gruixuts , la mina és tova i sense que hagi de fer gaire pressió pinten d’ uns colors molt brillants i són fàcils de netejar. Ho dic amb coneixement de causa! De moment ja hem hagut pogut gaudir de les obres d’art de la Laia al parquet , al sofà , al moble de la televisió , a la pantalla de la televisió , al vidre de la finestra i a la paret de la seva habitació .. quina sort que amb una tovalloleta marxa fàcilment.

Fa servir les dues mans per pintar , sembla que no tingui cap preferència de moment . És nota que fa uns mesos que va començar i ara , tot i tenir poc control sobre el que fa intenta fer línies corbes i de vegades li ha sortit alguna cosa semblant a un cercle. Li agrada molt que jo dibuixi cosetes senzilles que ella pot reconèixer i després ho intenta pintar a sobre. Sembla que li agrada molt i ja fa unes setmanes que un estoig amb llapis i una llibreta grossa forma part del “pack entreteniment” que m’emporto cada vegada que anem a dinar a fora i hem de tenir la nena ocupada una estoneta

Aquí la teniu en ple procés creatiu , fa unes setmanes, quan encara no li havia empaperat totalment la taula.