És una nena!

Feia dies que no escrivia. No em venia de gust explicar res fins que pogués explicar coses bones. I de moment tot va bé.
Finalment em vaig fer l’amniocentesi el dimarts de la setmana passada. No és una prova gens agradable , per dir-ho d’alguna manera, però no fa el mal que pensava que em faria i per sort dura poc. És més la impressió que et fa que et clavin una agulla tan a prop del petito-na i l’angoixa dels riscs que té la prova en sí. D’ una banda , pensant en els resultats , en si diran si el petit està bé i sa. D’altra banda no pots evitar pensar en el risc de la prova: un 1’5% de les dones que es fan l’amnio acaben perdent el bebè a causa d’ una infecció o d’ un trencament de la bossa , tot causat per la prova en sí , l a majoria de vegades estant el nen perfectament.
Doncs bé , una vegada feta la punxada i extret el líquid t’ envien a casa i venen 48 hores de repòs absolut , estirada i movent-se el mínim possible. Aquestes hores es fan llarguíssimes. Més que pel fet de haver d’estar estirada i avorrida tantes hores , per l’espera dels resultats. Ens els havien promès el dijous tarda , dos dies desprès de l’amnio , però al final van arribar el divendres al matí. Per sort han estat BONES NOTÍCIES. Tot està bé i normal i ara ja podem dir que ÉS UNA NENA!
No són els resultats definitius , aquests arribaran d’aquí a un parell de setmanes , potser menys, però són els més importants i els que ens tenien en dubte després dels anàlisis.
Amb tot, una que és patidora fins als extrems , no volia estar tranqui-la fins a la visita del metge als deu dies de la prova. Això va ser ahir tarda, es tractava de fer una ecografia per comprovar que la nena està bé , que el cor li batega perfectament i que la prova no ha afectat a la bossa ni al líquid amniòtic.
Quan la vaig veure sí que vaig començar a respirar una mica tranquil·la. Està tot perfectament i la nena es movia i va creixent el que toca. Ara mateix uns 12 cms del cap al cul , és a dir amb les cames estirades deu fer quasi un pam! No m’acabo d’explicar on es posa tot aquest tros de nineta a dins la meva panxa, però la qüestió és que hi és i està molt bé.
Ahir vam poder filmar la prova i aquí us en poso un trosset pq conegueu la nostra nena. Encara no tenim el nom decidit 100% , però de moment tot apunta a que es dirà Laia.

Fixeu-vos com al voltant del segon 30 tira petonets amb la boca i tot ;-)