Quasi 12!

Feia molt que no escrivia.. anem força de bòlid amb la Laia des que ha començat l’ escola bressol. Més que res perquè quasi hi ha més dies que ha estat malalta i no hi pot anar que no pas els dies que li portem. I quan no està bona per nosaltres es una mica un embolic de cotxe amunt i avall portant-la a casa dels avis ( que viuen a 20 quilometres) i anant-la a buscar acabant la feina. Una mica estressant tot plegat perquè no es té temps de res.

No és cap llegenda urbana això de que quan els nens comencen a anar a la llar d’ infants ho agafen tot. Ara fa prop de dos mesos que va començar i fins ara no ha pogut anar CAP setmana sencera a l’escola. Hem encadenat tres refredats, amb una gastroenteritis pel mig amb vòmits, diarrea i uns dies on pràcticament no volia menjar res, uns dies de conjuntivitis , molts de mocs i tos, i alguns dies amb febre . Tot plegat res seriós , però tot és empipador per ella, especialment a les nits, ja que estàvem acostumats a que ens donés molt bones nits i amb tant de moc i tos.

D’ aquí a 15 dies ja serà el seu primer aniversari. Estem en plens preparatius d’ una doble celebració que volem fer , amb una i altra part de la família i també preparant el Nadal , que és d’ aquí a res. Em fa molta il·lusió viure aquest Nadal amb la Laia. No és el seu primer Nadal , però com si ho fos. L’any passat només tenia 10 dies, aquesta vegada en podrà gaudir molt més encara que tampoc entengui gaire el que passi al seu voltant.

En aquest parell de mesos no hi ha novetats gaire espectaculars respecte el que ha après a fer. Són petites cosetes:

Gateja a tota velocitat , s’aguanta dreta agafant-se a la paret o en un moble i camina de costat àgilment agafada a un moble baix o al sofà. Sembla que està tan còmode amb el gateig que li fa mandra llançar-se a caminar. Camina si l’agafem de les dues mans, però encara no pot fer-ho agafada només d’ una i tampoc en té gaires ganes, de seguida es cansa .

Respecte el caràcter crec que ens ha sortit una nena força independent. No té gaires intencions d’ imitar-nos. Ens hem passat força estones ensenyant-li a dir “adéu” amb la mà o a picar de mans i finalment sí , ho fa , però poques vegades quan tu li ho demanes , ho fa per iniciativa pròpia . Li hem intentat ensenyar a tirar petons , a fer la vella , a fer amb el dit que té un any .. i res de res. Ella està més interessada en els comandaments a distància , els mòbils i tot el que tingui botonets. Li agrada molt mirar contes i que li n’expliquin. Ha après a passar les pàgines de contes de pàgines de cartró gruixut i s’ hi està estonetes passant pàgines endavant i endarrere. Ara ho intenta també amb les revistes , que com que són més fines són més difícils , però ella insisteix i insisteix. De vegades diem que té un joc una mica “destructiu”: li encanta esparracar papers , tirar a terra d’ un sol cop les torres de galledetes que li fa el papa i treure les coses de lloc, si hi ha quelcom en una caixa ella ho treu a fora i ho llença sense miraments , i no té cap mena d’ interès per tornar-ho a posar a dintre.

Aquesta mateixa setmana ens ha fet molta gràcia perquè ha començat a voler-se pentinar ella mateixa . Quan la pentinem ens agafa la pinta o el raspall i intenta pentinar-se. Ho fa prou bé!

Diu PAPA, de vegades sembla que amb certa intenció però de “mama” res de res, de fet no ha descobert encara el so de la ”m”. A hores d’ara ja diu síl·labes amb la majoria de combinacions de vocal i consonant menys MAMA! Això sí que en tinc ganes, tota la resta de coses fan més o menys gràcia i tampoc importa massa si les fa o no les fa i quan aprèn a fer-les , però em moro de ganes que em miri i em digui MAMA. Laia, què tal de regal de primer aniversari?