Primers dies a l’escola bressol i primer refredat!

La semana passada vam començar l’adaptació a l’escola bressol. Anirà a una escola bressol pública que aquest any estrena edifici i tot és nou , bonic i acollidor. Espero que s’ hi trobarà molt bé. Això no treu , però que l’adaptació l’ hagi de fer de manera gradual , ja que amb nou mesos acabats de fer potser no és l’edat ideal per començar l’escola.

He llegit a molts llocs que s’ hauria d’intentar evitar que coincideixi l’entrada a l’escola amb la “crisi d’angoixa per separació” que tenen la majoria d’ infants al voltant dels vuit mesos , de la que ja en vaig parlar a l’anterior post. Sembla ser que és preferible fer-ho abans o després. Però de vegades les coses no es poden planejar tant i per la nostra feina no ens quedava cap més remei que començar ara.
Vam començar el dimecres a la tarda. El primer dia vaig estar tota l’estona amb ella . Quan vam arribar tots els nens eren al pati i els petitons i algunes mestres estaven asseguts a l’ ombra en una zona de fer sorreta i jugar amb galledes i pales. Vaig asseure la Laia al costat de la seva mestra i jo em vaig asseure al costat. Va quedar tan sorpresa de veure tants nens junts i de no conèixer a ningú que es va quedar immòbil i serieta posant cara de “ estic a punt de plorar , estic a punt de plorar”. Com que la vaig veure a venir me la vaig asseure a la falda i llavors ja mes tranqui-la va continuar serieta mirant tot i tothom. En uns deu minuts la vaig veure més tranquil-la i la vaig tornar a deixar a terra on va començar a tocar les pedretes , i a jugar amb una tortugueta de plàstic que li va oferir un dels infants de dos anys. Va començar a fer bona cara a la seva mestra , i fins i tot s’ hi va acostar gatejant i es va deixar fer moixaines , sempre sense perdre de vista on era la mama. Després del pati vam estar una estona a l’aula jugant , em vaig posar a una certa distància i ella , ja més confiada va anar amunt i avall explorant tots els raconets i les joguines que va trobar. A l’ hora de berenar , com que ho fan en un espai conjunt amb les altres quatre classes. Tants nens junts altre cop amb culleres i menjar per allà la va deixar ben sorpresa altre cop , li faltaven ulls per mirar tot i tothom. No va menjar pràcticament res. Després una estoneta més a l’aula i cap a casa.
La sensació del primer dia va ser bona. Els dos dies següents van ser més o menys semblants , però marxant jo una estoneta ( mitja horeta o tres quarts) . Et demanen que si pots , aquests primers dies et quedis a l’escola mateix a esperar aquesta estoneta , per si a la nena li entra una plorera important puguis anar a calmar-la. Tenen un raconet molt acollidor pels pares , en general sembla una escola molt interessada en obrir les portes a les famílies i a fer-ne partícips de totes les activitats que s’ hi facin.
Fins ara la Laia ha estat saníssima i en aquests nou mesos només ens ha agafat un dia una febrada que no va tenir més importància. Tothom ens deia:” Ja veureu quan comenci l’escola bressol, ho agafarà tot! “ I tal dit tal fet , ha trigat tres dies a agafar el seu primer refredat ! No se si haurà estat “culpa” de l’escola o d’aquest temps boig que ha fet aquesta setmana , la qüestió es que té dècimes de febre i ha començat a moquejar i ara ja sembla una font doble , entre baves i mocs, no guanyem per pitets i per kleenex. Ahir la vam portar al pediatra i ens va dir que era un refredat comú i que havia de fer el seu cursi que no estava tapada de pit ni li havia afecta a la orella, que era més de nas i que estiguéssim tranquils. Li va receptar uns supositoris per desembussar-la una mica i cap a casa! També ens va dir que podíem esperar refredats com aquells una vegada al mes. Que al principi de portar-los a l’escola per la majoria d’ infants la cosa va així. Avui no ha anat a l’escola però a partir de demà tornem hi altra vegada. El plan és acabar aquesta setmana anant-hi de tardes i a partir de la setmana que ve ja hi anirà de matins , anirem allargant l’estona fins que s’ hi pugui quedar de nou a tres , que seria l’ horari que hauria de fer aquest curs. A veure com ens anirà.. ja us ho aniré explicant.
Us deixo una foto que li vaig fer el primer dia d ‘escola, mentre començava a conèixer la que serà la seva aula.