Classes per a panxudes

Ahir vaig començar les classes pre-part. Em van agradar molt. No sabia gaire a què anava i estava molt a la expectativa de veure de quin pal anaven les llevadores de la Clínica on en principi hem decidit tenir la nena. Érem una vintena, la majoria acaben pel desembre i quatre de nosaltres començàvem ahir com el primer dia.. a les 30 setmanes.

El curs dura dues hores , la primera hora és bàsicament de xerrada , d’ elles parlar sobre un tema i nosaltres fer preguntes i tal. Em va agradar l’ambient , ningú es tallava a preguntar i les seves respostes eren properes i franques. Bàsicament es va parlar d’alletament natural i amb biberó ( sense jutjar en cap moment a ningú per haver escollit una o altra opció ). Em va sorprendre el fet que elles afirmessin que ja havien passat els temps on s’ havia d’esterilitzar i bullir tot. Precisament nosaltres aquest dies estàvem parlant de quin model i quin tipus d’esterilitzador ens caldria pels bibes. La opinió de les llevadores és que el nen s’ ha d’ immunitzar i que evidentment que cada biberó s’ ha de rentar bé després de cada us, però que no cal esterilitzar-lo cada cop. També recomanaven fer servir aigua d’ampolla i a temperatura ambient cada vegada que es prepari un bibe , res d’ escalfabiberons . En fi , tot plegat em va deixar una mica descol.locada , però es veu que tenen molta experiència i saben de què parlen. També van parlar de com reconèixer que el part és imminent i ens van demanar a veure si , les que ens toca parir per festes , podríem buscar un moment per parir que no els calgués deixar a mig cap dinar familiar… ( juas! com si es pugués triar !) En fi.. tocarà el que tocarà , ja ho veurem.

Jo tenia la idea que en aquest cursets es podia portar la parella sempre que es vulgui. Aquí ja em van deixar clar el primer dia que en principi ve la futura mare i prou , de tota manera fan sessions de tant en tant on la parella pot venir. Serà el cas de dimarts que ve que vindrà una pediatra a parlar de l’atenció als nadons en els primers dies i els papes hi estan convidats. Es veu que la setmana anterior també els convidaven perquè feien una visita comentada a la sala de parts de la clínica . Explicaven que un dels futurs pares es va marejar només de veure la cadira de parts , però que en el moment de la veritat , la majoria aguanten força bé, que això que caiguin rodons a terra és més de les pel·lícules. Aquestes xerrades i visites les van repetint periòdicament de manera que si vas seguint el curs abans de parir ja ens tocarà també anar-hi a nosaltres. A veure què tal estarà, ara que han renovat tota la planta de maternitat de la clínica tinc ganes de veure-ho.

La segona hora la dediquen a fer exercicis de respiració . Ja ens van dir clar que aquests exercicis no treuen pas el mal , però és importants fer-los bé per tal que el bebè rebi l’ oxigen que li cal en el moment de les contraccions i també pq la mare estigui concentrada en alguna altra cosa que no sigui el dolor… tot plegat ho deu fer més suportable. Ens ha dit que els anem practicant a casa cada dia .

Apa .. una cosa més a fer… Ostres és ben bé que ja no puc més.. arribo a casa tan cansada que no tinc humor de fer res, només d’estirar-me al sofà o dormir i hauria d’estar fent coses d’escola, arreglant la robeta ,feina de casa .. i ara també els exercicis de bufar i tal…

A veure si aquest dies de festa i de ponts de St Narcís que s’acosten ens posen una mica més a rotllo i em donen temps de posar-me al dia amb tot el que cal fer amb tranquil·litat..

Aixs.. quines ganes que passin aquest dos mesos..

Regal d'aniversari : diabetis gestacional

La setmana passada en vaig fer 35. Sempre havia pensat que volia el primer fill abans de fer 35 anys. M’ hauré passat per uns mesos , poquet. Potser a triar , hagués preferit tenir fills en el període que va dels trenta als trenta-cinc , però fer plans i portar-los a terme no es tan fàcil . Quasi mai m’ han sortit les coses com havia planejat . De plans n’ he fet sempre molts , però després la vida va d’ una o altra manera i t’ has d’agafar les coses com venen i prendre decisions a partir de el que vas trobant.

Doncs bé , aquest aniversari ha estat diferent ,molt marcat pels preparatius i la propera arribada de la Laia . Ho hem celebrat , vam anar a sopar amb en Toti en plan romàntic a ca l’ Enric, a la Vall de Bianya. Un sopar fantàstic ,un menú degustació d’estrella Michelin , tota una delicatessen. Ens el devíem de fa mesos com a “sopar-guapo-de-celebració de l’embaràs- i que tot va bé” , però per una cosa o altra l’ havíem anat aplaçant. En Toti el comenta molt més extensament al seu bloc.

També ho hem celebrat amb amics i família, però personalment m’ he oblidat una mica de mi .Aquesta vegada m’és igual ser una mica més gran , canviar de numeret , el que sí que marca és pensar que és el darrer que celebrarem com a “parella” , perquè el proper ja serem una família!

La part negativa de l’aniversari i d’aquest dies són els resultats de la corba llarga de la glucosa i la visita a l’ endocrinòleg que vaig fer dilluns passat . Ja vaig dir al post anterior que la corba llarga m’ havia sortit una mica per sobre dels màxims Tant el ginecòleg com la endocrinòloga , que em va fer visitar després diuen que no pateixi , que si es controla bé no hi h cap mena de perill per la nena , però encara que em passi poquet cal fer tots els controls que toquen pel fet de tenir diabetis gestacional , i tot això fins que s’acabi l’embaràs. Això vol dir que he de seguir un règim especial i que m’ he de comprovar dues vegades per dia el nivell de glucosa a la sang ( prèvia punxadeta en un dit cada vegada) i també el nivell d’acetona. Amb aquests resultats anar a l’endocrinòloga cada quinze dies per anar ajustant tot plegat . QUIN PAL!!!

Evidentment , tot sigui pel bé de la nena, faré el que calgui i més, però la part que més m’ empipa són els horaris , haver de recordar cada dia que just una hora després d’acabar cada àpat m’ he de fer la punxadeta i analitzar , sigui on sigui en aquell moment , i que no val fer-ho mitja hora més amunt o avall , perquè els resultats no serien fiables. És afegir una mica més d’estrès diari a tot plegat en aquest tercer trimestre. Ja en tinc força amb la feina, intentant fer el que toca , preparar i coordinar el que cal per facilitar la feina al meu substitut ( que no és poc , però que ara no em posaré a explicar ) i evidentment a casa , amb els preparatius de l’arribada de la Laia, que s’ han d’accelerar aquest darrers mesos. Espero poder amb tot!

Corba llarga i corba curta.. ( i no de les de la carretera )

Em refereixo a la corba del sucre.. altrament coneguda com Test O ‘Sullivan. Aquesta prova es fa a les embarassades abans de la setmana 28 i la finalitat és veure quin grau de tolerància té el cos als sucre i els hidrats de carboni i detectar possibles casos de diabetis gestacional.

Doncs bé, ja m’ ha tocat fer-la i per a variar en mi no hi ha manera que les coses surtin bé a la primera i em deixin tranquiil.la. Ara que m’ ho estava passant tan bé amb la meva panxeta i havia deixat de patir per tot …

La prova que fan a tothom és la que es la corba curta i consisteix en el següent:
Vas a un centre on facin anàlisis . Tot i que no és obligatori , és millor si hi vas en dejú i si no que no hagis menjat gran cosa .Et fan beure una ampolleta d’ un líquid molt dolç que conté uns 50 grams de glucosa. Tothom explica que és tan dolent però jo ho vaig trobar suportable. Té gust de Fanta de taronja sense gas, potser una mica més dolça.No em va costar beure-la , però al cap d’ una estona sí que se’m va posar una mica malament a l’estómac.. De tota manera res greu. Al cap d’ una hora de beure el líquid i d’estar-te allà asseguda sense fer res et treuen sang . Es tracta de veure amb quina efectivitat el cos assimila el sucre.

Em van trucar el mateix dia dient que havia sortit la prova alterada i que si podia anar el mes aviat possible a repetir-la que em farien la versió llarga. Em vaig preocupar perquè vaig escoltar el missatge del contestador tres dies més tard de el que havia arribat.. L’endemà demano festa a l’escola i em presento a fer-me els analisis. Despres d’esperar el meu torn uns 45 minuts em diu la noia d’allà:

-Ai quin greu.. la meva companya que et va trucar no et va dir que havies d’anar primer amb el teu gine i que et fes un paper . Es pensava que anaves amb un altre que ja ens ho fa fer directament sense paper.

Total , que vaig perdre una estona miserablement per a res. Aquell mateix dia vaig al ginecòleg que efectivament em diu que cal fer la corba llarga , la versió completa de la prova que només es fa quan la primera surt alterada. Em va posar un règim per seguir tres dies i després a repetir la corva.. aquesta vegada multiplicada per dos.

I dic multiplicada per dos perquè la versió llarga de la corba requereix que et beguis un líquid el doble de dolç , amb 100 grams de glucosa.. i aquest no és tan fàcil de beure. La prova en sí és molt més desagradable i avorrida . Et deixen els braços com un colador:primer et treuen sang abans de beure el líquid i després te’n tornen a treure passada una hora , passades dues i passades tres hores. Jo creia que em posaríen una via i aniríen fent, pero no.. ara un braç ara un altre.. dos punxades a cada.Aquest vegada se’m va posar pitjor, es pot beure i retenir a l’estomac , però al cap d’ una hora i de dues em vaig marejar i vaig acabar estirada en una camilla una bona estona.

Ja tinc els resultats d’aquesta prova i no han estat tot lo bons que jo esperava. Tampoc són desastrosos , suposo. He trobat per internet que dels quatre valors que s’ obtenen , ( es a dir la glucosa a la sang abans del liquid i a una hora , dues i tres) es considera la prova patologica si dos resultats igualen o superen uns mínims establerts. En el meu cas m’ han sortit molt bé els índex de abans de beure i el de les tres hores , però els altres dos surten un parell de puntets per sobre del que toca. Supso que de fer una mica de règim no me’n escaparé . Dijous em toca metge.. a veure què em diu. Serà un pal si he d’estar tres mesos sense coses dolces, però si ha de ser així què hi farem.. tot sigui per la nena… Per mi seria molt pitjor prescindir de posar sal al menjar …

Tornada a l'escola

Finalment i després de unes sis fantàstiques setmanetes - no tres mesos , com el que diuen molts quan opinen gratuïtament de les vacances de mestre- he tornat a l’escola a començar un nou curs.
Com cada any , després d’ una setmaneta de rodatge , de la primera retrobada amb els companys , del primer claustre i dels primers preparatius s’esborren aquest dies de descans i de seguida les vacances semblen molt lluny i ja es torna a entrar a la rutina de treball. No voldria donar cap sentit negatiu a aquesta expressió ja que he de dir que la meva feina m’agrada. Per molt que de vegades m’estressi , em cansi , i faci que t’emportis maldecaps i feina a casa, m’encanta fer de mestra i tot el que això implica.

Va haver-hi una època on vaig perdre aquest sentiment i aquesta motivació. Massa anys treballant en una escola privada que tot i que em va donar molts bons moments , també me’n va portar d’altre de dolents i em van fer perillar cap a la síndrome del “burn out”. Per sort desprès de tres anys intentant unes oposicions a mestra d’educació infantil me les vaig treure i ara ja és el meu quart any de mestra a l’escola pública.
Aquest curs , però , encara que repeteixi l’escola dels dos anys anteriors tot és diferent. La meva és una escola de nova creació , aquest és el seu cinquè any de vida , creixent un curs per any , i després de passar aquests darrers en mòduls prefabricats aquest any estrenem escola nova. Això ens va suposar a tots els mestres molta feina extra al juny i juliol .Qui us penseu que va acabar empaquetant, traslladant i desempaquetant , quan la majoria de companys d’altres escoles ja havien iniciat les seves vacances?. I per suposat , ja us deveu imaginar que traslladar una escola no és el mateix que traslladar els mobles d’ un piset de 60 metres…
Malgrat tot començar en un espai nou , amb molts companys i alumnes nous , sempre és un projecte il·lusionant i tot un repte. Sí, sí, repte, que no us penseu pas que pq tinguem parets i edifici nou anem sobrats de mobiliari i material, de fet no és que anem sobrats sinó més aviat que tenim el mínim i imprescindible…per a la majoria d’aules , però encara ens falta força de tot. Els que esteu en el món de l’ensenyament ja sabeu com funcionen aquestes coses. Segur que el dia de la foto i de tallar la cinta ja s’haurà procurat que tinguem , com a mínim el mobiliari d’algunes aules que ens falten.
Per mi però aquest any serà diferent. Quan començo a preparar la meva aula , les programacions i el curs en general no m’acaba de semblar que per a mi aquest curs serà molt curt. He de tenir la nena pels volts de cap d’any, per tant en els millors dels casos acabaré aquest trimestre sencer, del segon no en veuré res, i del tercer , espero poder-ho arreglar perquè tampoc i no tornar a l’escola fins el curs que ve. Encara m’ he de informar com funciona tot això de les baixes per maternitat , de les compactacions per alletament i de tots aquest fantàstics drets que tenim les mames que treballem a l’escola pública i que penso aprofitar al màxim.

De moment he començat bé. Tot i això ,el ritme de reunions i de preparació de curs sense alumnes no té res a veure amb el treball del dia a dia amb nens d’ infantil. La meva panxa cada vegada és més que evident . Amb tot ningú , ni pares ni alumnes que m’ han vist aquests dies de reunions i visites a l’escola m’ ha fet cap comentari. Suposo que estic en aquella etapa on la gent et veu més rodona i intueix un embaràs però es talla de preguntar o comentar per no fer una planxa. Estic segura que els nens , que són molt observadors i infinitament més espontanis seran els primers a preguntar-me que què em passa a la panxa. A veure com va tot a partir de dimecres , que és la tornada oficial a l’escola amb mainada. Ja us ho explicaré.

Ecografia Morfològica

Per fi ahir ens van fer la ecografia morfològica.En teoria es fa a la setmana 20 , però com que som agost i ja se sap que qui més qui menys està de vacances, a mi me l' han feta a la setmana 22. Aquesta ecografia té una importància especial , ja que la fan amb un ecògraf d’alta resolució i és més llarga ja que s’entretenen a mirar tots els òrgans del fetus, el mesuren per tots costats , miren la col·locació de la placenta , el líquid... en resum , que pot servir per detectar anomalies importants.
Conseqüentment ,servidora tornava a estar supernerviosa per si tot sortia bé , que no hi trobessin res inesperat etc etc.. en la tònica meva de cada vegada que vaig al gine.
El que passa és que al lloc on vaig aquesta ecografia la fa sempre la mateixa persona , la mateixa madam que també fa totes les amniocentesis : una senyora que deu rondar els 50 , amb pinta de ser molt experta en el que fa,però molt molt escassa en explicacions i no diguem ja en simpatia. Ja sé que ells fan la seva feina i que cada setmana deu fer la mateixa ecografia moltes vegades , però què voleu que us digui , per mi és la primera vegada que em fan una eco com aquesta, és la de la meva nena i és molt important, et sents millor si t’ ho expliquen una mica tot i si et somriuen una mica i fan alguna brometa per trencar una mica el gel.
Doncs res.. em poso allà estirada , em posa el gel i comença a mirar-ho tot . Es va estar a un parell de minuts sense badar boca. Jo estava a punt de dir-li “ ens pots comentar una mica el que estàs veient? “ , ja m’estava posant nerviosa , per variar . Res... ella , que tenia una ajudant al costat que anava prenent nota amb un portàtil de totes les dades , a lo seu i comença a dictar les mides a l’altra noia com un robot:
- Diametre biparietal 52 mm, perímetre cefàlic 186 mm , estructures encefàliques bé , cordó bé , vasos tres etc…
I tot això ho feia sense cap aclariment pels papes que estàvem allà al costat intentant desxifrar el que anava dient. De tant en tant jo no aguantava més i li feia alguna pregunta:
-Això que estàs mirant es el cor? Ho estàs veient tot bé? Això que estàs mesurant ara què és?
I la senyora continuant amb la seva feina, contestant lo just i imprescindible perquè la pesada prenyi d’allà no l’ emprenyes gaire més. Al final de l’ecografia em va dir que tot estava bé i que totes les mesures estaven a la mitjana de el que tocava per estar de 22 setmanes.
En fi, suposo que fa la seva feina bé , però ,què voleu que us digui , una que és mestra troba a faltar una mica la part didàctica i humana de tot plegat. Menys mal que el gine que m’atén normalment no és així i totes les preguntes que m’ han quedat les guardo per la propera visita. Ja es tem quan obro la llibreteta on apunto tot el que li vull preguntar perquè no se’m oblidi res. Pero com a mínim ho contesta amb un somriure i la seva actitud és molt més tranquil·litzadora.
Us poso un parell de fotos de la cara de la nena , que ens va adjuntar amb l’ informe ecogràfic. Ara ja no cap tota en una sola foto. A partir d’ara per mesurar-la et diuen la longitud del fèmur i si es multiplica per set surt aproximadament el que mesura en total . Si es vol fer més exacte es pot anar a aquesta pàgina que t’ ho calcula exactament. La meva nena té un fèmur de 4 cms i la calculadora diu que en total deu fer uns 29 cms! Com ha crescut en 5 setmanes!

Sé que hi ha qui arriba al bloc des del google buscant informació sobre l’embaràs. Si has arribat aquí buscant més informació sobre aquesta ecografia et passo dos enllaços que a mi m’ han estat molt útils. El primer es un pdf del gencat on explica com han de ser les 3 ecografies bàsiques que et fan i s’entreté molt explicant què han de mirar a l’ecografia morfològica.
El segon enllaç porta a una web italiana on posa com han de ser les mesures del bebè a cada setmana, serveix per comparar si tot el que t’ han mesurat està dins la normalitat i com evoluciona. Està en italià , però s’entén bé.
Enfi.. espero que tot plegat us serveixi una miqueta

Fòrums per a premamis i Metallica per a bebès

Esgotant els últims dies d’agost i de vacances!
La veritat és que estic aprofitant per descansar i dormir molt, a veure com ho portaré quan comenci a treballar a l'escola. Intentem anar de visita a botigues de bebès per començar a decidir sobre els mobles de l’ habitació , el cotxet i d’altres compres importants que s’ han d’encarregar un temps abans. Encara no ens hem compromès amb res, però . Em resisteixo a començar a comprar de veritat fins que no pugui estar ben tranquil·la, especialment a partir de l’eco morfològica que m’ han de fer la setmana que ve. Desprès d’això si tot va bé llum verda per començar a comprar cosetes. En tinc unes ganes!
Pensava no fer cap post fins després d’aquesta visita , però avui he trobat una cosa tan bonica que no me n’ he pogut estar.
Avui volia parlar de fòrums. Ja fa temps que funcionen els fòrums a Internet i ja fa temps que en conec el funcionament , però mai m’ havia enganxat a cap, i quan dic enganxat vull dir seguir-lo , llegir-lo amb certa freqüència i de tant en tant participar-hi. Una amiga em va recomanar especialment el fòrum d’embaràs de “ enfemenino”
Així d’entrada la web de “ en femenino” és força completa , molt plena de topics típicament femenins ( moda, bellesa, parella, cuina, estar en forma, salut , ser mare ), però també amb moltes coses interessants. Al costat del títol de la web hi ha un apartadet molt petit on posa “ FORO”
Sembla un apartat insignificant , però una vegada hi entres hi ha un desplegament de fòrums i subforums on , amb una inscripció gratuïta pots participar. Sembla una mica rebuscat , però una vegada dins hi ha una barbaritat de gent que hi participa ( tant d’arreu de l’estat espanyol com d’Amèrica llatina) i hi escriu diàriament. Hi ha fòrums de tot tipus.
Perquè us feu una idea jo entro regularment al fòrum d’embaràs , que té a la seva vegada més de 40 temes o subforums. Normalment entro al de “mamas de enero” , és a dir , de noies que en teoria hem de parir el proper gener . Fins ara hi participem , només en aquest subfòrum , unes 175 “prenyis“. Està molt bé perquè coneixes gent que està exactament en la teva mateixa situació , embarassada de les mateixes setmanes i el fòrum es converteix en un espai per compartir sensacions , preocupacions, troballes a Internet , dubtes i el que vagi sorgint en el transcurs de l’embaràs . Més que res de vegades per anar xerrant del tema de tot el que va passant amb algú que esta passant pel mateix que tu ,sense “taladrar” tan sovint a la parella o a qui tens al costat a la vida real.
La majoria de les que estem per allà estem força familiaritzades amb el tema Internet i sempre hi ha una o altra que troba coses interessants a la xarxa i hi comparteix amb les demés. Avui vull compartir amb vosaltres dues d’aquestes troballes, que com us he dit , no son meves, sinó gentilesa d’ una companya del fòrum.
La primera és una cançó de la Caja de Pandora , amb una lletra molt bonica que l’autor dedica a la seva filla nascuda fa poc, a les sensacions que tenien quan l’esperaven i a les sensacions dels primers moments amb ella. Fa emocionar. Vaja ,a mi m’ ha fet emocionar tot i que reconec que no és cosa difícil tampoc . Us posa un muntatge que han fet uns papes al youtube amb aquesta cançó de fons i posant imatges molt ben triades de la seva filla.Aquí va:

I també parlant de música i com a segona aportació us passo una pagina web molt curiosa , on s’ han dedicat a convertir les principals cançons de grups molt coneguts en cançons de bressol. Es poden comprar cds amb cançons de bressol adaptades de temes de Metallica, Ramones, The Cure , Beatles o U2 , per dir alguns exemples. A la web pots comprar els cds i també escoltar-ne gratuïtament alguns fragments per veure com sonen. I si t’ interessen i no vols gastar ni cinc , la majoria es troben fàcilment a la mula ;-)
L' invent es diu ROCKABYE BABY ! Clickeu i us enllaço amb la web.

I per avui res més , només recomanar-vos si us heu deixat caure per aquí i esteu embarassats o desitgeu quedar-hi properament , que no deixeu de donar un cop d’ ull als fòrums aquests que us he parlat , valen la pena.
( que consti que no hi tinc comissió eh? , però estan molt bé , seriosament )

Aleteig de papallones i bombolletes sota el melic

Quan llegeixo llibres i articles d’aquests per a embarassades et descriuen els primers moviments del bebè fent aquest tipus de comparacions : papallonetes a l’estomac ( mmmm…això no era per descriure quan s’està enamorat?? ) , bombolletes que exploten ( i una “explosió”d’ una bombolla la notaré?), gasos ( eing?), una carícia per dins ( aquest sona més bonic), alguna cosa que flota per dins l’abdomen, un ratolinet que es mou per dins ( aquesta made in la meva mare i la meva tieta)... etc.
Tot aquest conjunt de coses en teoria es poden sentir per primer cop a partir de la setmana 15-16 en qui ja ha tingut un primer embaràs o està molt primeta ( que tampoc és el meu cas) , i per a la resta entre les setmanes 18 a 22. En teoria és més fàcil notar-ho quan s’està estirada i especialment si has “ xutat” carinyosament al bebè abans menjant alguna cosa dolça , cosa que es veu que els fa posar més actius.
Com us podeu imaginar feia dies que tenia ganes de poder corroborar aquestes comparacions i veure com és aquesta sensació. No pots evitar “ escoltar-te" més i intentes identificar o classificar tot el que se sent de melic per avall. No és feina fàcil pq des del moment de quedar-te embarassada que sents regularment una gran varietat de sensacions tipus punxadetes , estirades, petites rampes i altres moviments, degut a l’estirament de tota la zona i especialment pel fet de anar creixent l’ úter i anar-se estirant tots els lligaments de per allà.
Enmig de tot això com carai havia de sentir jo un aleteig de papallona??
Doncs va arribar , sí senyors , encara que no m’ ho creia , i tal i com m’ havien dit : “quan ho notis sabràs que és la nena i no altres coses” .
Això va ser un dia al vespre al final de la setmana 17 .Havien vingut els meus pares i m’ havien portat el primer regalet per a la nena. ( Digueu-me supersticiosa però havia prohibit a tothom de fer regalets massa aviat .Nosaltres mateixos encara no hem comprat res de res, tot i que ja fa molta il•lusió anar mirant de tot, i no ho farem com a mínim fins passat l’estiu ) .
La meva mare volia tant sí com no ser la primera a fer algun regalet i ens va portar un osset d’aquests que fan música per posar al llitet. Aquest que veieu.


Doncs bé aquell vespre , mentre estava estirada em vaig posar l’osset a la panxa i vaig estirar l’estrella pq fes la musiqueta. Ja sé que la nena encara no hi sent pràcticament , però què voleu que us digui , va ser un impuls , i us asseguro que hi va respondre. No sé si va ser el so o la vibració o la casualitat però vaig notar un copet , un “tumb , tumb ” claríssim en direcció a l’ osset. ( suposaré que va ser pq li agradava molt ). Res de papallona , ni bombolla , ni ratolí , ni gas , ni carícia. Va ser un copet suau , des de l’ interior ,acompanyat de la sensació meva que no era jo mateixa ni res provinent dels meus músculs o el que fos que hi tinc per allà dins, sinó d’ algú altre que des de dins em feia un senyal.
Em vaig posar contenta, però amb reserves, no fos cas que fossin imaginacions meves. Però no, l’ endemà i els dies següents ho he tornat a notar. De vegades és un “ tumb , tumb”, un copet molt suau , de vegades un “ blub, blub“, una sensació de bombolleig ( sí ,aquesta la corroboro) d’ una bombolla espessa k tens a dins, i altres vegades de que alguna cosa es mou sota el melic, però vaja, res que s’assembli a un ratolinet.
Que bé! Quina tranquil•litat que dóna sentir que hi és i que es mou i que està bé. No ho he dit , però podeu imaginar-vos que el primer cop que ho vaig notar em vaig emocionar i tot ( faltaria més , una que ja és emotiva de per sí i a sobre amb el carregament hormonal de embaràs...)
De moment només ho noto jo , encara falta alguna setmana més i que la nena es faci una mica més forta i reforci els seus copets pq el futur papa la pugui notar . Ja en tenim ganes!
I per acabar-ho d’arrodonir avui ens ha arribat una altra magnífica notícia! Ja tenim els resultats finals de l’amniocentesi , i tal i com ens van dir en els resultats avançats , han corroborat que TOT ESTÀ MOLT BÉ!!
Que bé!! a veure si ara deixo una mica de ser tan patidora i gaudeixo una mica més de tot plegat!