Dudu

dilluns, 25 de maig del 2009


O si ho escrivim amb el seu nom original“Doudou”. Aquest és el nom del fidel amic de la Laia. És un titella tovet en forma de ratolí que li vam regalar per ajudar-la a dormir de ben petita. Amb els mesos s’ hi ha anat enganxant i ara no hi ha vespre ni nit que estigui gaire lluny d’ella.

Molts de nens agafen un objecte de referència que els ajuda a calmar-se. A la Laia li va perfecte per refregar-sel a la cara quan té són i també ara quan fa una rabieta li deixo el dudu i la pipa al costat i ella mateixa els agafa i es va calmant més ràpid.
La meva neboda tenia un doudou semblant al de la Laia . El problema és que només en tenien un, i la nena no en volia cap d’altre. No us podeu imaginar el disgust que passava cada vegada que el seu amic anava a la rentadora! Quan en van voler comprar un altre d’ igual ja no el van trobar. És curiós com moltes de les marques que fan aquesta mena de ninos en tenen molta varietat ( massa) i en pocs mesos van renovant models , de manera que aconseguir-ne un de l’any anterior pot ser una tasca difícil , per no dir impossible.
Nosaltres vam pensar que així que es definís ella per algun dels ninots tovets que tenia de seguida en comprariem un altre d’ igual per si de cas. La questió és que tenia el dudu ratolí i el dudu gat i li agradaven tots dos. Al final vam comprar dos dudus gats perquè de ratolins ja no en trobàvem.
Encara que s’ estimi tant els dudus , si és de dia i no els necessita tant et pots trobar que el llenci a terra, cosa que ens ha passat ja diverses vegades. Un dels dudus gats es va perdre tornant de l’escola i el dudu ratolí per poc ens el roben. Sí .. imagineu-vos quina mala bava: anàvem amb el cotxet i ens acabava de caure , dues mares amb dos cotxets a pocs metres de nosaltres ho van veure i en comptes de cridar-nos per tornar-nos –el l’agafen i el mig amagen al seu cotxet. Per sort ho vam veure i vam anar allà a reclamar-lo. No m’ ho podia creure, és d’ imaginar que perdre un d’aquest ninos pot ser un disgut pel petit. Ara penso que vaig ser massa educada amb aquelles “senyores” i potser els havia d’ haver dit quatre coses..

Total, que com que ja vèiem que els dudus es poden acabar perdent vam considerar urgent buscar-ne algun altre exemplar igual als que teníem. A les botiques on el vam comprar ja no en tenen ni en tindran , però he trobat una adreça a internet on tenen dudus de les marques més conegudes de temporades anteriors i que ens anirà perfecte per retrobar-los. La pàgina està molt bé , fins i tot tenen un serveis SOS de doudous perduts !
Comparteixo l’adreça amb vosaltres per si algú li cal , si teniu algun petit/a casa .

http://www.doudouplanet.com/Doudou.html

I us deixo amb una foto d'aquest vespre , la Laia jugant pel menjador amb el seu tren. És una mica difícil de conduïr-los si tens el dudu en una mà!


9 comentarios:

anna ha dit...

La Laia no te un nino preferit, crec que te tants que no li ha donat temps d'encarinyarse amb un en especific. Això sí, li encanta de avanç de dormir la tapis amb una manteta...

Que malament això de les "mares", potser si que tindries que haver-lis dit unes quantes, es impressionant que sent mares actuïn així...

Petons per la Laia!

Karina Ibarra ha dit...

Els nostres tampoc no tenen un ninot preferit. La veritat és que no l'hem acostumat a cap en específic, i bueno ni la Laia (i per ara tampoc l’Àlex) han tingut una preferència per un ninot. Mira que jo volia, així tindria un substitu per dormir (en comptes de la mama), però no... m’ha preferit a mi en comptes d’un ninot. Jo soc el seu Doudou. :-)

jjj ha dit...

aleeeee que bonica està!!!!!

les meues també creixen ràpid... massa i tot...

petonets

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Lu ha dit...

Oh qué dulce lo que cuentas. Laia está grandote y se le ve tan bonita en su tren.

Ale tiene un oso que es súper suavecito y que duerme con ella. Todas las noches cuando la llevamos a su cama ella pide su: osho!

Un abrazo,

Lu

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Caram, si que és complicat això de trobar ninotets!!! sempre m'han fet gràcia aquests que son així tant plans (els dudus com tu dius) :D

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.