La Laia ja té dos mesos i mig. Fa tres nits que ens dorm d’ una tirada de les nou del vespre fins a les vuit del matí de l’endemà .VISCA!!!
Des del principi ens preocupava molt portar bé el tema d’ensenyar l’ hàbit d’anar a dormir a la nena. No volem que la nena s’acostumi a dormir al nostre llit , ni que necessiti que la gronxin i anar a coll per adormir-se , i encara menys que li calgui un passeig en cotxet o en cotxe per agafar el son al vespre ( i menys de matinada o cada vegada que es desperti ¡ ) Acabes sentint tantes històries de el que fan alguns pares per aconseguir que els nens dormin que fa mitja por al final . Totes aquestes opcions crec que haurien de ser ben bé anecdòtiques i molt puntuals de quan estigui malalta la nena o pel que sigui passi una mala nit.
De tota manera sóc ben conscient que en tot això hi juguen molts de factors i que si et surt un nadó inquiet i amb problemes d’agafar el son , neguitós , o que tingui còlics forts i sovint al final has d’acabar fent el que sigui per tal que dormin .De moment , per què en tot això només estem començant i encara ens queden mesos per poder dir que l’ hàbit estigui assolit , crec que tenim força sort.
Abans de llegir el manual del senyor Estivill de com ensenyar a dormir als infants va caure a les meves mans el “Besame mucho” del Sr Gonzàlez. N’ havia sentit a parlar molt i de la seva filosofia , més o menys contraposada al mètode Estivill i volia saber exactament de què es tractava.
Com a mestra d’ Educació Infantil i evidentment com a mare crec que és vital que l’ infant se senti estimat i creixi en un entorn ple de tendresa i moixaines , tant a casa com a l’ escola. En això 100% d’acord amb el Sr González .De tota manera i ara parlo especialment com a mestra , que és en la part on tinc més experiència ,crec que es igualment important posar límits al comportament dels nens , saber-los dir no i que entenguin que quan s’està amb altre gent no sempre es pot fer el que un vulgui i quan un vulgui . El sr González defensa a grans trets la filosofia de “ que no vessi cap llagrimeta, que sinó es traumatitzarà , que faci el que vulgui que ja s’anirà autoregulant per si sol , amb el temps” . També és un gran defensor de que els nens dormin al mateix llit que els pares els primers anys , si així ells ( els nens) ho desitgen i s’ hi senten bé.
Hi ha fragments del llibre que m’ han agradat però hi ha parts on estic en profund desacord. I el que menys m’ha agradat és que per argumentar i donar pes a les seves propostes ens compari amb com crien els seus petits alguns animals o fins i comparant-nos amb els homes prehistòrics. I encara menys que posi dins el mateix sac per carregar-se’ls tots junts mètodes utilitzats en èpoques absolutistes o dictatorials i el mètode Estivill. Crec que treu de context moltes teories i les aplica i compara com si les apliqués a un adult quan és evident que no es pot tractar de la mateixa manera un infant que a un adult. Tracta el mètode Estivill de mètode de maltracte infantil. Ostres.. no fotem!Aquest senyor és metge i té una experiència de molts anys en el tema i una clínica del son reconeguda a nivell internacional. Es pot estar-hi més o menys d’acord però tan errat no pot anar! Mentre llegia el llibre no podia evitar pensar que la seva filosofia era molt bonica i idealista però que no m’ imaginava una classe de p3 amb 25 nens pujats amb el seu “mètode”.
També he de dir que no estic 100% d’acord amb tot el que proposa el doctor Estivill i que el trobo un punt massa estricte , però sens dubte estic més a prop de les seves idees. També penso que el que seria ideal és no haver d’arribar a extrems com per haver d’aplicar-lo estrictament és a dir , intentar que no agafi “mals costums” que llavors suposin moltes llàgrimes haver de reconduir .No s’ ha de ser extremista amb cap teoria. Ni massa repressió ni total llibertat per deixar que els infants facin el que vulguin a cada moment.
Nosaltres hem intentat començar a fer les coses “bé “ des del principi i ,com suposo que fa molta gent ,agafant el millor de cada mètode i afegint una mica de collita pròpia . Cal dir que el caràcter tranquil·let de la nostra nena i el fet que no ha tingut ni un sol dia de còlics ha facilitat molt tot plegat , potser si no hagués estat així ara aquest post seria ben diferent J De moment nosaltres ho hem fet així:
La nena dorm des del primer dia al seu moisès. Primer estava a l’ habitació amb nosaltres i en fer dos mesos la varem passar a la seva habitació , que està al costat de la nostra , ben vigilada per un d’aquest fantàstics intercomunicadors amb vídeo que permet veure-la i sentir-la en tot moment. La Laia se’n va a dormir a les nou del vespre . La seqüència és : bany –biberó - dormir. La posem al llitet amb un ninot d’aquest tovets,en Dudu , sempre el mateix , li fem unes moixaines o li cantem una cançó i a dormir. El que intentem sempre és no quedar-nos al seu costat fins que dormi , sinó que quan la veiem relaxada marxem perquè s’acostumi a agafar el son estant sola , així si es desperta a la nit i no hi som no li caldrà la nostra presència per tornar a agafar el son.
Des del principi que li costa una mica adormir-se, molts dies des de que la deixes al bressol fins que s’adorm passa més de mitja hora. Quan la deixem es queda tranqui-la , però si en deu minuts no s’adorm normalment rondina o plora. El que fem es vigilar-la per l’ intercomunicador i esperar uns 30 segons o així des de que fa el primer GUEE , Moltes vegades rondina i en uns segons es torna a calmar sola i no cal entrar a l’ habitació . Quan la cosa va a més entrem a calmar-la, , li posem el xumet, gronxem el moises o l’ amanyaguem una mica fins que es torna a quedar tranqui-la, i sempre abans de que es quedi adormida tornem a sortir ( normalment això porta un parell de minutets) després d’això moltes vegades ja agafa el son i algunes vegades cal tornar a entrar al cap d’ un quartet perquè encara no s’ ha adormit . Ara moltes nits ja no cal entrar cap vegada i encara que no s’adormi de seguida sap estar-se tranquil-la soleta fins que li ve la son.
Respecte les preses de biberó nocturnes les fem a la seva habitació amb llum suau i una vegada acabada i el bolquer canviat , si cal , la tornem a posar al bressol i pràcticament sempre s’adorm de seguida . Al principi era donar bibi cada tres hores , però a partir del mes va començar a allargar el període de son que començava a les nou del vespre. Ara dorm una mitjana de unes 9-10 hores i aquest darrers dies ha dormit 11 horetes , és a dir de les 9 del vespre a les 8 del matí , que és quan la desperto si ella no s’ ha despertat reclamant “jaling” , per tornar-li a donar biberó.
De dia li costa fer dormides llargues ( posem d’ un parell d’ hores) però en fa una bona colla de curtetes. Normalment quan es de dia dorm a estones a la seva hamaca , que la posem totalment estirada , Després de la presa del dinar li fem fer una migdiada més llargueta i la posem al moises de la seva habitació amb poca llum i així aconsegueix fer un son més llarguet.Ara bé tot això que he dit no està renyit amb que , de vegades , però, es quedi adormida a coll del pare o de la mare, que també li agrada molt ( i a nosaltres , en el fons també).. aquí la teniu..
Per llegir una mica més del tema:
http://www.paraelbebe.net/bebes/2006/10/fragmentos-del-libro-de-carlos-gonzalez-besame-mucho/
http://www.medicina21.com/doc.php?apartat=Farmacia&id=1917 ( el mètode Estivill)
