Avui fa un mes que som tres

Avui fa un mes que va néixer la Laia. Un mes que sóc mare, un mes que som tres a casa… tres i una gata .. tota una família! Quantes coses han passat , quantes vivències , canvis i novetats per a tots, i sobretot per a la Laia. Ha estat un mes d’adaptació per a tots… any nou , vida nova ! .. Ja ho diu el nom del bloc.. i ja és ben bé això .
Malgrat tenir tot preparat quan arribes a casa amb el bebè per primer cop t’ has de plantejar moltes coses, especialment a nivell organitzatiu i d’ horaris. El que he notat més canvi en el nostre dia a dia és el “timing” el haver d’ organitzar tot en funció d’ uns horaris, els que et marca la nena , clar. Ja no es dina ni sopa a l’ hora que et ve de gust , sinó a l’ hora que pots , entre biberò i biberò. De dia ens hem anat adaptant al cicle de cada 3 hores : biberó –bolquer – descans ( de la nena evidentment) i aprofitar les estones de son de la nena per fer feina o per descansar mínimament que ja fa falta. El més dur és la nit. Nosaltres érem molt de mandrejar i de dormir i ja mai més serà com era... o com a mínim fins d’aquí a uns mesos quan la nena ens dormi la nit d’ una tirada.. ara és dormir dues hores i poc i dedicar una mitja de 45 minuts a donar bibi a la nena, canviar-la si cal i preparar el següent bibi . Això de dormir a trossos és matador.. però serà passatger. Aquests darrers dies la Laia ens està començant a regalar amb algunes sessions de son nocturn de quatre hores.. i algun dia privilegiat amb cinc. A veure si això es consolida i s’allarga .
Ha estat tot mes fàcil mentre en Toti estava amb mi tot el dia aprofitant els dies de permís de paternitat i els de festes de Nadal. Les novetats i inexperiències compartides , són més fàcils de portar . Però a partir del dia 2 hi ha un piló d’hores al dia on m’ he d’espavilar soleta… i ja es fa .. .però falten hores per tot.. tot gira al voltant de la nena.
Estic força satisfeta de moment de com va sortint tot. La nena té bona salut, va creixent i menjant i jo no em cansaria de mirar-la de bonica que la trobo .A vegades sembla que no pugui ser, que sigui la meva filla i que és amb nosaltres per a quedar-se , que a partir d’ara hem deixat de ser una parella per ser una família.
El procés ha estat tal i com m’explicava una amiga quan em parlava sobre el seu primer fill. Quan neix la criatura ja te’l estimes molt , han estat nou mesos elaborant sentiments sobre aquell petit ésser que intentes imaginar-te. Fins a cert punt , però , encara us heu de conèixer, i en el fons és un “petit desconegut” que fa que la teva vida doni un canvi radical . A mesura que passen els dies el sentiment de tendresa , protecció i d’amor cap a aquella coseta dolça s’ intensifica dia a dia i es fa més fort. No descobreixes fins a quin punt s’estimen fins que t’ hi trobes.
T’ estimo Laia!