Estic de baixa...

Al principi de l’embaràs pensava acabar tranquil·lament el primer trimestre sense haver d’agafar la baixa . Ara ja feia algunes setmanes que estava pensant en demanar-la a finals de novembre. La meva feina de mestra d’Educació Infantil i el meu caràcter en particular no són gaire compatibles amb agafar-se les coses amb calma i no estressar-me. A l’escola amb els petitons no es para, vas tot el dia amunt i avall , no t’asseus mai per a fer classe , t’ ajups 50 vegades al dia i això acaba cansant força. Al final de dia arribava a casa força aixafada , afegint el fet que la ciàtica em començava a molestar seriosament i em feia anar coixa a estones. De tota manera el detonant de la baixa a principis de novembre no ha estat cap d’aquestes raons.

El dimecres passat em tornava a tocar visita al ginecòleg. Tenia tantes ganes de tornar a veure la nena ! De tota manera les ecos ja no són el que eren fa uns mesos! Costa molt més veure tot plegat. La nena no cap a la pantalla i si bé el doctor ja intenta explicar-te el que va veient no és tan fàcil per a nosaltres que no hi estem acostumats.

El gine : Mira ,mira! Acaba de abrir la boca! ...Ves? Esto es la naricita!... Aquí tienes los parpados... y los labios....Y mira, los pelitos!

I nosaltres : On ?... On ho veus això ?... Quins pelitos?

De tota manera el primer que fa és mesurar el fèmur , el perímetre abdominal i el diàmetre biparietal. Aquesta vegada no tot ha estat en la mitjana que tocava. ( ja era estrany que no sortís per algun lloc algun altre motiu per a preocupar-me.. és que porto un embaràs que vaig de una preocupació a una altra...)

Tot i que estava dins dels límits de el que es considera normal per les 32 setmanes el perímetre abdominal és petitó. La Laia té la llargada que li toca però està una mica massa primeta, pesa 1700 grams , quan hauria d’estar en uns dos quilets. Sembla que això en casos de diabetis gestacional és relativament freqüent. Es veu que una diabetis mal controlada pot donar casos de macrosomia , es a dir que el bebè creixi massa i sigui més gros del compte , cosa que pot acabar provocant que s’avanci el part. Aquest no és el meu cas ja que de mica en mica he anat controlant la glucèmia amb la dieta que em va posar l’endocrinòloga.Hi ha vegades que passa el contrari , els bebès són més petitons perquè la placenta acaba no funcionant tan bé i costa més que els aliments passin al fetus. El metge doncs em va dir que no m’alarmés, però que el millor seria agafar la baixa i fer repòs domiciliari. Diu que creu que agafant –me les coses amb calma , fent repòs , intentar fer tots els sis àpats de la dieta a al dia i especialment no deixant que baixi la glucèmia per la nit .. serà suficient. Torno a tenir hora d’aquí a 15 dies a veure si la petita haurà recuperat pes. A partir de llavors les ecos seran setmanals , a veure com segueix tot.

I bé , per acabar-ho d’arreglar la nena continua en posició podàlica , és a dir , de culs, i de moment sense gaire ganes de girar-se i encaixar-se pel part. Encara té fins la setmana 36 o 37 per a fer-ho . Espero que sigui així , prefereixo un part normal a una cessària . Però no crec que ho pugui triar gaire... el que hagi de ser serà...