La setmana passada en vaig fer 35. Sempre havia pensat que volia el primer fill abans de fer 35 anys. M’ hauré passat per uns mesos , poquet. Potser a triar , hagués preferit tenir fills en el període que va dels trenta als trenta-cinc , però fer plans i portar-los a terme no es tan fàcil . Quasi mai m’ han sortit les coses com havia planejat . De plans n’ he fet sempre molts , però després la vida va d’ una o altra manera i t’ has d’agafar les coses com venen i prendre decisions a partir de el que vas trobant.
Doncs bé , aquest aniversari ha estat diferent ,molt marcat pels preparatius i la propera arribada de la Laia . Ho hem celebrat , vam anar a sopar amb en Toti en plan romàntic a ca l’ Enric, a la Vall de Bianya. Un sopar fantàstic ,un menú degustació d’estrella Michelin , tota una delicatessen. Ens el devíem de fa mesos com a “sopar-guapo-de-celebració de l’embaràs- i que tot va bé” , però per una cosa o altra l’ havíem anat aplaçant. En Toti el comenta molt més extensament al seu bloc.
També ho hem celebrat amb amics i família, però personalment m’ he oblidat una mica de mi .Aquesta vegada m’és igual ser una mica més gran , canviar de numeret , el que sí que marca és pensar que és el darrer que celebrarem com a “parella” , perquè el proper ja serem una família!
La part negativa de l’aniversari i d’aquest dies són els resultats de la corba llarga de la glucosa i la visita a l’ endocrinòleg que vaig fer dilluns passat . Ja vaig dir al post anterior que la corba llarga m’ havia sortit una mica per sobre dels màxims Tant el ginecòleg com la endocrinòloga , que em va fer visitar després diuen que no pateixi , que si es controla bé no hi h cap mena de perill per la nena , però encara que em passi poquet cal fer tots els controls que toquen pel fet de tenir diabetis gestacional , i tot això fins que s’acabi l’embaràs. Això vol dir que he de seguir un règim especial i que m’ he de comprovar dues vegades per dia el nivell de glucosa a la sang ( prèvia punxadeta en un dit cada vegada) i també el nivell d’acetona. Amb aquests resultats anar a l’endocrinòloga cada quinze dies per anar ajustant tot plegat . QUIN PAL!!!
Evidentment , tot sigui pel bé de la nena, faré el que calgui i més, però la part que més m’ empipa són els horaris , haver de recordar cada dia que just una hora després d’acabar cada àpat m’ he de fer la punxadeta i analitzar , sigui on sigui en aquell moment , i que no val fer-ho mitja hora més amunt o avall , perquè els resultats no serien fiables. És afegir una mica més d’estrès diari a tot plegat en aquest tercer trimestre. Ja en tinc força amb la feina, intentant fer el que toca , preparar i coordinar el que cal per facilitar la feina al meu substitut ( que no és poc , però que ara no em posaré a explicar ) i evidentment a casa , amb els preparatius de l’arribada de la Laia, que s’ han d’accelerar aquest darrers mesos. Espero poder amb tot!
1 comentarios:
Pots estar ben tranquila i segura que podrás amb tot i més. tu cuida't molt i ja veuràs com tot anirà de meravella!! Un petó!
Publica un comentari a l'entrada