Dudu

O si ho escrivim amb el seu nom original“Doudou”. Aquest és el nom del fidel amic de la Laia. És un titella tovet en forma de ratolí que li vam regalar per ajudar-la a dormir de ben petita. Amb els mesos s’ hi ha anat enganxant i ara no hi ha vespre ni nit que estigui gaire lluny d’ella.

Molts de nens agafen un objecte de referència que els ajuda a calmar-se. A la Laia li va perfecte per refregar-sel a la cara quan té són i també ara quan fa una rabieta li deixo el dudu i la pipa al costat i ella mateixa els agafa i es va calmant més ràpid.
La meva neboda tenia un doudou semblant al de la Laia . El problema és que només en tenien un, i la nena no en volia cap d’altre. No us podeu imaginar el disgust que passava cada vegada que el seu amic anava a la rentadora! Quan en van voler comprar un altre d’ igual ja no el van trobar. És curiós com moltes de les marques que fan aquesta mena de ninos en tenen molta varietat ( massa) i en pocs mesos van renovant models , de manera que aconseguir-ne un de l’any anterior pot ser una tasca difícil , per no dir impossible.
Nosaltres vam pensar que així que es definís ella per algun dels ninots tovets que tenia de seguida en comprariem un altre d’ igual per si de cas. La questió és que tenia el dudu ratolí i el dudu gat i li agradaven tots dos. Al final vam comprar dos dudus gats perquè de ratolins ja no en trobàvem.
Encara que s’ estimi tant els dudus , si és de dia i no els necessita tant et pots trobar que el llenci a terra, cosa que ens ha passat ja diverses vegades. Un dels dudus gats es va perdre tornant de l’escola i el dudu ratolí per poc ens el roben. Sí .. imagineu-vos quina mala bava: anàvem amb el cotxet i ens acabava de caure , dues mares amb dos cotxets a pocs metres de nosaltres ho van veure i en comptes de cridar-nos per tornar-nos –el l’agafen i el mig amagen al seu cotxet. Per sort ho vam veure i vam anar allà a reclamar-lo. No m’ ho podia creure, és d’ imaginar que perdre un d’aquest ninos pot ser un disgut pel petit. Ara penso que vaig ser massa educada amb aquelles “senyores” i potser els havia d’ haver dit quatre coses..

Total, que com que ja vèiem que els dudus es poden acabar perdent vam considerar urgent buscar-ne algun altre exemplar igual als que teníem. A les botiques on el vam comprar ja no en tenen ni en tindran , però he trobat una adreça a internet on tenen dudus de les marques més conegudes de temporades anteriors i que ens anirà perfecte per retrobar-los. La pàgina està molt bé , fins i tot tenen un serveis SOS de doudous perduts !
Comparteixo l’adreça amb vosaltres per si algú li cal , si teniu algun petit/a casa .

http://www.doudouplanet.com/Doudou.html

I us deixo amb una foto d'aquest vespre , la Laia jugant pel menjador amb el seu tren. És una mica difícil de conduïr-los si tens el dudu en una mà!

HEM TORNAT!

D’avui no passa! He de dir que em sento força culpable de no haver actualitzat el bloc en tant de temps. Avui quan he llegit els comentaris del post anterior m’ he decidit a no esperar més. Gràcies a totes per interessar-vos .

Avui la Laia fa 17 mesos. Quasi un any i mig! Ha passat tan ràpid… Intentaré fer un resum dels canvis i avenços d’aquest mesos.

Va començar a caminar durant les festes de Nadal , just en fer l’any . Però no és va llençar a caminar com fan molts nens pràcticament d’ un dia per l’altre, ella va estar ben bé un mes des que va fer el primer parell de passets sola , fins poder dir que va abandonar definitivament el gateig per desplaçar-se caminant.

I des de que camina s’ ha acabat la tranquil·litat a casa. Se li ha obert tot un món de descobriments i trapelleries! Va d’ una habitació a l’altre de la casa , ho toca tot , ho vol obrir tot, les aixetes , els calaixos , els armaris, les capses.. Hem hagut de posar proteccions a la majoria d’armaris i calaixos al seu abast perquè de moment fa molt poc cas de les advertències i quan se li diu que “no” a alguna cosa , ella ho toca igualment ,i , o bé es posa a riure , com si es tractés d’ un joc, o bé s’acaba enfadant si l’aparto del lloc en qüestió.Com que tampoc es tracta d’ anar-li al darrera prohibint-li tot , hem deixat un armariet al menjador perquè el pugui obrir i posar-hi totes les seves joguines i i els altres calaixos i armaris , els que contenen coses potencialment perilloses els hem posat una tanca de seguretat i la resta ens ho fem com podem

Es nota que va mostrant cada vegada més el seu caràcter. Es una nena alegre i divertida, carinyosa ,curiosa ,atrevida ,força moguda i molt sociable . També molt tossuda i quan no es surt amb la seva es capaç de fer unes rabietes monumentals , que anem portant com podem . Jo em pensava que començaven als dos anys! La Laia ja fa uns mesos que ens en regala de tant en tant cada vegada que no pot aconseguir el que vol o li fem fer alguna cosa que no li agrada.

Ha aprés a entretenir-se força ella sola , sempre que sàpiga que els pares són a prop , i fa uns mesos que estem treballant en l’hàbit de recollir les joguines . Els jocs li duren cinc o deu minuts i després ja vol fer una cosa diferent. Si li ho dic normalment col·labora a recollir i sap on guardar les coses i com fer-ho , però si no li dic res poques vegades té la iniciativa de endreçar joguines ,ho deixaria tot per terra alegrement.. S ‘ ha d’anar treballant.

Ha après a jugar a coses diferents. Li agrada molt el seu cotxet amb la nina, li encanta passejar-la i li fa petons i abraçades i la vol mocar i donar-li el bibi. Ha après a fer torres de cubs i galledetes. Comença a saber fer alguns dels encaixables que li van portar els Reis i també li agraden molt les joguines que ha d’estirar amb una cordeta o empènyer per la casa. Els contes continuen com a entreteniment estrella per ella i ara a més de mirar els de dibuixets i pestanyes i finestretes que s’ obren hem començat amb els contes clàssics amb argument . El seu preferit i que em demana cada vespre és el d’en Patufet .

El que m’agradaria que estigués més espavilada és en el tema verbal. Tot el dia xerra, però no se li entén RES. Diu papa , mama amb prou feines , però no ho fa per cridar-nos , sinó com a part del seu xerroteig. Amb molt optimisme crec que també diu BIBI , CUCA ( pupa, buba) –és la nostra gata-, SI ( de fet diu “ í “ però ho acompanya del moviment de cap), HOLA ( oa), IAIA, Avi ( ai) , però tot això no de manera espontània per referir- s’ hi , sinó repetint el que li diem. Amb tot no es mostra gaire col·laboradora en general a repetir el que li diem , ella va a la seva... Ara , quan es tracta de fer-se entendre , se les arregla com sigui per fer-nos saber el que vol a cada moment.

Tot plegat em preocuparia més si no fos perquè a nivell comprensiu es nota que entén la majoria de les coses que se li diuen i respon perfectament quan se li demana que porti alguna cosa o que n’agafi alguna altra i la posi al lloc x. Sap quins són i on són i es guarden la majoria de coses de la casa que ella utilitza o veu utilitzar regularment. Ès capaç d’ identificar a tots els seus companys de classe en una foto , només dient-li el nom ella sap assenyalar-los bé i el mateix amb avis , tiets i cosins.. els coneix a tots sense problemes. Ara , que en digui el nom.. és una altra cosa... En fi.. tot arribarà

I respecte el tema salut , doncs hem anat tirant .. Després d’ un primer trimestre a l’escola bressol on va faltar quasi tants dies com va assistir ara amb el bon temps sembla que va millor. Fins ara hem passat uns quants refredats, unes angines que van requerir antibiòtic, un parell de processos vírics amb febre alta, una conjuntivitis, una infecció a la boca , un principi de bronquitis , que per sort vam agafar a temps , alguna diarrea i poc més. Suposo que forma part de la normalitat en els petitons . El pediatra de moment diu que tot i haver agafat força coses res ha estat greu i ella de moment continua creixent sana i espavilada.

La única cosa que continua portant cua és el tema del menjar . La Laia és una nena de poc menjar. Ara combinem els triturats amb alguns àpats amb trossets però costa una barbaritat fer-la menjar . Mai sembla tenir gaire gana i cada vegada es torna més capritxosa en aquest tema : ara això ho vull , ara ja no m’agrada ara ho vull menjar amb cullera jo sola encara que m’ ho tiri per sobre,ara faig porqueries amb el menjar ,aara ho escupo perquè no en vull més ,ara no m’ajudis amb la forquilla que m’enfado... buf.. es necessita molta paciència amb ella . Un altre dia faré un post d’això.

Enfi i de moment ho deixo aquí que en res l’ he d’anar a buscar a l’escola. Us deixo unes quantes fotos recents d’ella i al final una anotació pel que fa al tema de les fotos en aquest bloc.

Quan vaig començar a escriure’l em vaig posar una fita d’anar actualitzant fins que la nena tingués un any , com a mínim. He decidit continuar , en la mesura que pugui , actualitzant-lo . Alguns dels blocs que llegia d’altres mares s’ han anat privatitzant i restringint. M’ ho he estat plantejant , més que res pel tema de les fotografies. No he decidit deixar de posar-ne, però sí que evitaré de posar-ne de molt explícites, com he vist en altres blocs que alguns de els que ens llegim feu. De tota manera per les mames bloggers que ens llegim i comentem , no us vull deixar sense compartir amb vosaltres les fotos de com va creixent la petitona. Si teniu Facebook deixeu-me un missatge de com agregar-vos-hi i allà us autoritzaré a veure les fotos que hi poso de la nena.