Cinc mesos

La Laia ja ha fet cinc mesos.

Continua estant en un percentil baix de pes, però correcte pel que fa a l’alçada. De tota manera és una nena sana, desperta i espavilada que no deixa de regalar-nos somriures i de sorprendre’ns dia a dia .

Ha avançat molt pel que fa a mobilitat . Aguanta el cap perfectament i comença a mantenir-se asseguda sense gaire ajuda. Cada vegada té més precisió a l ‘ hora d’agafar coses i de dirigir mans i dits cap on li interessa. En les darreres setmanes ha començat a interessar-se especialment pel xumet. Se’l treu , l’ observa , s’ ajuda de les dues mans per arnar-lo girant i investigant per tots costats i intenta tornar-se’l a posar , cosa que sovint aconsegueix.

Quan està tranquil·la i especialment quan està contenta , xerroteja i va fent proves amb tot el repertori de vocalitzacions i volums de què és capaç . Darrerament ha après a xisclar i gaudeix molt fent-ho i escoltant-se . Tot el dia somriu , somriu a tothom qui li digui cosetes, però especialment a qui coneix més i de vegades ens regala amb unes riallades que s’ encomanen!

I amb el cinquè mes li ha començat a sortir la primera dent! A hores d’ara tot just si es veu sortint de la geniva, però si la toques amb una cullereta ja se sent “clinc , clinc”. De tota manera ja fa alguns dies que això la fa sentir molt intranquil·la, tot el dia baveja i aquests darrers dos o tres dies ha estat especialment irritable. Tenim uns mossegadors que es poden refrigerar i donar-los hi per tal que alleugin una mica les molèsties , però el que li agrada més son uns xumets especial per la dentició que tenen una mena de boletes en relleu que en xumar li fan massatge a les genives. Fins ara no volia gaire els xumets, però des que li comença molestar la boca els agraeix i els demana , especialment a l’ hora d’anar a dormir.

Amb el que no hem avançat gaire és en el tema cullera. Portem mes d’ un mes amb farinetes, i si bé ha entès una mica que quan s’acosta la cullera cal obrir la boca i anar empassant el que et posen a dins , costa una barbaritat que arribi a menjar-se mig plat de el que li oferim. Comença menjant amb ganes i fent cara que el que li dones li agrada però se’n cansa aviat i comença a girar el cap cap a un costat et deixa ben clar quan no en pensa menjar més. Hem provat diferents tipus i marques i ara estem amb uns de Blevit de la gama “ sinocome” , que em van recomanar a la farmàcia ja que sembla ser que són més calòrics i concentrats i així si en mengen més poquet no passa res.

I per si això fos poc el pediatra ens ha dit que hem de començar a donar-li fruita a l’ hora de berenar . Recomana que sigui fruita fresca (combinacions amb poma ,pera ,plàtan i suc de taronja) on es pot barrejar , si a la nena li agrada més , una mica de cereal. Si això no li agrada podem provar a fer la fruita cuita en forma de compota, o sinó provar amb algun “potito “ d’aquests de compra. Com a darrera sol.lució si no vol cap d’aquestes opcions triar alguna fruita d’aquestes que lligui bé amb la llet i fer una mena de “batut” amb llet i fruita que es pugui beure amb el biberó.

La nostra idea era començar primer oferint-li les fruites per separat a veure si les tolera bé i de mica en mica anar-ne barrejant alguna. De moment hem provat pera i poma , per separat , amb un parell de cullerades de llet i cereals perquè acabi de lligar una mica. Posa unes cares molt divertides davant els gustos nous , però no ho rebutja. Els dos primers dies en va menjar unes 15 o 20 culleradetes petites , de les quals no tot va anar a parar a la boca evidentment , però ja ho considerem un petit èxit, que ho hagi volgut provar. Avui hem intentat un potet dels de compra i li ha agradat més. Quan en portava un terç menjat ja no en volia més i s’enfadava , però deixant-la descansar deu minutets i tornant –hi després i amb una mica d’ajuda del xumet s’ ho ha acabat menjant tot. No vull que s’acostumi a aquest potets, però tampoc vull que rebutgi el gust de la fruita , a veure si de mica en mica s’ hi va acostumant i en el proper post us puc dir que ja menja de gust la fruiteta...

Aixs.. més ens val perquè el mes que ve es veu que haurem de començar amb al verdura i els iogurts!

A la foto , avui mateix , fent cares rares mentre començava a menjar el potet

Farinetes , farinetes

Fa un parell de setmanes que hem començat a donar farinetes ( altrament dit “papilla” ) a la Laia. A la visita del pediatra dels quatre mesos ens va recomanar que comencéssim a introduir els cereals a l’ hora de dinar , amb cullera. Que si ho podíem evitar que no caiguéssim en la temptació de donar posar una cullerada de cereals a cada bibi , que ell preferia que fes un àpat consistent , de farinetes de cereals menjats amb cullera .

Portem 15 dies intentant que la Laia s’ ho mengi de gust i tranquil•lament i he de dir que de moment no ens n’ hem sortit gaire bé. Els primers dies sentia una certa curiositat per la cullera però una vegada la tenia a la boca tan podia ser que s’ empassés el contingut amb més o menys ganes , que les farinetes retornessin disparades a la cara de la mama o papa amb un “ GUEEE” o simplement que no fes res amb les farinetes i vessessin totes cap a fora embrutant pitet, galtes , coll i tot el que es trobin al seu pas.
Quan van passar dos o tres dies ja anticipava el que vindria quan veia el bol amb la cullera i es posava a plorar directament , a veure si pot convèncer els papes de canviar la cullera pel bibi. Està clar que prefereix el biberó , que això de menjar amb cullera és massa difícil i no té l’al•licient de la tranquil•litat que li dona el fet de xumar. Vam estar uns dies on , per calmar-la - a part de cantar , fer l’avió , fer el pallasso i les mil i una perquè rigui i estigui contenta - hem alternat cullerada , xumet , cullerada , xumet. Així aconseguíem que més quantitat anés cap a dins i que d’entrada anés calmant el neguit que tenia , però clar , no és massa plan , no és pas així que ha de menjar.
Total , que després d’anar-ho provant d’ una manera o altra crec que finalment hem vist la llum de el que cal fer perquè s’ ho mengi millor. A la Laia li agrada més espès de el que nosaltres fèiem fins ara . El pediatra ens va dir de 6 a 8 cullerades soperes per 150 de llet. A les instruccions de la capsa de cereals deia 5-6 cullerades i això és el que havíem fet nosaltres fins ara , però està clar que a la nena no li anava prou bé , Avui que , per provar , hi hem posat un parell de cullerades més del compte la cosa ha anat diferent,s’ ho ha menjat amb més ganes i , tot i que la cosa ha sigut força lenta , no ha plorat i tenia molta més paciència per anar menjant.
A veure si això significa que hem reeixit i que ara ja li començarà a agradar això de aprendre a menjar amb cullera. Més ens val perquè d’aquí a quinze dies tindrà dos àpats amb cullera, ja que començarem amb la fruita!!! Aquí us deixo una foto dels primers dies de cullera .
P.D Als experimentats en el tema farinetes , s’accepten consells